La guerra de 6èA 2 - Els empollons contraataquen

Sara Cano Fernández

Fragmento

LaGuerra6AEmpollons-3.xhtml

cap1.jpg

pag109.jpgEl cercle taronja del sol coincidia exactament amb l’anella de la cistella. Un vespre de postal per a una tarda gloriosa, d’aquelles dignes de recordar, vaja. Ben a poc a poc, vaig acostar la mà a la butxaca de la caçadora per treure’n el mòbil i immortalitzar el moment, lluitant contra aquella incòmoda postura de ventosa humana que em tenia enganxada a terra. I, de cop i volta, pam!

—Auuu! —vaig queixar-me. El molt bèstia m’havia clavat una bufa!—. Però es pot saber què et passa? —vaig preguntar a l’Àlber, intentant no cridar, tot i que no ho vaig aconseguir.

—Faràs que ens descobreixin! Ara no es fan fotos. I calla! —em va etzibar, mirant-me a través d’uns prismàtics que li tapaven mitja cara. Els havia agafat prestats al seu pare, a qui l’any passat li havia picat per «observar ocells», i eren tan grans que gairebé no podia aguantar-los. El millor de tot és que el molt espavilat els estava fent servir al revés, i l’augment de les lents el feia semblar un lèmur amb conjuntivitis. Ell deia que era per l’al∙lèrgia, però jo sabia que l’explicació a aquells ulls injectats de sang era una altra.

pag10.jpg

—Què vols dir, que calli? Que potser t’ha posseït la teva mare?

No em vaig poder estar de riure, i aquesta vegada els ditots de l’Àlber es van afanyar a tapar-me la boca. Fins que van trobar les meves dents, és clar.

—Ostres, Inés! —Ara era ell qui es queixava, espolsant-se la mà com un boig—. Quina queixalada!

—Així aprendràs a estar-te quiet —vaig respondre. Vaig aprofitar per treure el mòbil i fer la foto, encara que el tanoca de l’Àlber ja m’havia esguerrat la composició.

pag10b.jpg

El Max, que estava estirat de bocaterrosa al meu costat, es va haver de tapar la boca amb totes dues mans perquè una riallada irreprimible no delatés la nostra posició.

L’Àlber li va llançar un raig làser amb la mirada i va grunyir:

—Tens menys cervell que un zignarök dels pantans, nen! Que ens enxamparan!

pag11.jpg

—Ha, ha... Cof, cof... Ha... Cof... —El Max es va ennuegar a mig riure.

Renoi, quin geni que tenia l’Àlber últimament!

A veure, que l’Àlber és el meu millor amic des de la guarderia i no està bé que em fiqui amb ell, però és que ja em tenia ben farta.

Des que havíem vençut les rates de claveguera de 6èB a l’olimpíada escolar, al meu millor amic se li n’havia anat l’olla. D’acord que no era per a menys; no només havíem deixat en ridícul els de 6èB, els nostres enemics a mort, sinó que a més havíem guanyat un passi de cinc dies perquè tota la classe pogués assistir a la Gametron Week.

La Gueimtxunquè? Ja, si ja sé que sona estranyot (fa una setmana jo estava tan peix com vosaltres), però no us preocupeu, que us ho explico en un tres i no res. Resulta que la Gametron Week és la fira de videojocs i noves tecnologies més gran del món, i enguany se celebrava al nostre país. Hi hauria gent fent l’enze disfressada dels seus personatges de videojocs i pel∙lis preferits («Cosplay, cosplay!», em cridava l’Àlber horroritzat cada cop que em sentia pronunciar la paraula «disfresses»), presentacions de còmics i de pel∙lícules de ciència-ficció, estands d’efectes especials i, quina sort!, també d’empreses dedicades a les noves tecnologies. És a dir, un supermaxicombo de fricades que durava gairebé deu dies (de week, res de res).

pag12.jpg

Però no només això: a més de les entrades per a la fira, la nostra classe havia guanyat una masterclass amb el millor desenvolupador de jocs del món, el megaídol de l’Àlber: el Kokoro Kakari. Qualsevol friqui estaria disposat a ficar en una trituradora la seva Gamemachine 4, l’ultimíssim model de consola de joc intel∙ligent (això també m’ho havia explicat l’Àlber), si així pogués aconseguir entrades per a aquest esdeveniment. I l’Àlber no és un friqui qualsevol, no: és el vicepresident dels friquis, només superat pel Max, el seu altre millor amic, aquell que era al meu costat a punt d’ofegar-se de riure.

pag13.jpg

Quan vam guanyar l’olimpíada, m’ensumava que l’Àlber fliparia en colors fosforescents, però la cosa havia resultat molt pitjor encara: de cop i volta, s’havia obsessionat a aprendre’s de memòria tots els jocs del Kokoro Kakari, els seus trucs, els seus passadissos, les seves pantalles secretes i els seus infinits estratagemes per deixar atònit el seu ídol a la Gametró. S’havia marcat unes sessions d’«entrenament» que riu-te’n tu de les dels ninja. En fi, estava tan viciat a la consola, que feia una setmana que gairebé no dormia.

pag13b.jpg

El pitjor de tot era que no estava gaudint de la victòria. Els de 6èA ens havíem convertit en els reis del col∙legi. De debò, era molt fort. Hauríeu hagut de veure la cara de goril∙la restret que feien els de 6èB quan veien que els profes pràcticament no ens posaven deures perquè «havíem de deixar el llistó ben alt a la Gametró» (bé, menys la Vella, la de Mates, que és igual de vella i té la mateixa mala llet que un Tyrannosaurus rex). Els de 5è ens tractaven com si fóssim déus i ens seguien pertot arreu, i els de 1r d’ESO ja no s’apartaven de nosaltres com si fóssim empestats, sinó que ens miraven de cua d’ull (la qual cosa, francament, és un honor molt gran). N’hi havia prou amb passar al costat dels de 6èB per fer-los sortir de polleguera. L’expressió de mal de panxa que feia l’Hugo —el gall de la classe de 6èB, ros, guapo i amb uns ulls blaus que ja havien perdut completament el poder d’hipnotitzar-me— no tenia preu. T’agafaven ganes de fer servir tots els filtres de l’Splashchat per penjar aquelles cares en un museu. Una autèntica meravella, un dònut de xocolata farcit de victòria, com diria el Nosa. Un dònut que l’Àlber s’estava perdent per aquella obsessió que tenia d’empollar tots els jocs del planeta Terra.

pag14.jpg

Així que, bé, per molt que m’hagués costat arrencar-li de la mà el comandament de la consola, i per molt que estigués sent una mica com un gra al cul, per fi havia aconseguit que m’ajudés a planejar el que estava a punt de passar. Era guai compar

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos