Em dic Goa 1 - Em dic Goa

Míriam Tirado

Fragmento

em_dic_goa-2

Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze i dotze... Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze i dotze... Sí, hi havia DOTZE espelmes. La Goa sempre necessitava comptar-les perquè tenia por que els seus pares s’haguessin descomptat, i ella no en volia bufar ni menys ni més dels anys que feia aquell dia. Exactament dotze. Dotze anys.

—Demana un desig! —va dir la Júlia, la seva mare, que estava dreta al seu davant, preparada per fer-li una foto amb el mòbil just en el moment que bufés les espelmes.

Eren al pati de casa, que era petit i tenia una parra gegant que s’enfilava paret amunt. Feia un dia espectacular: ni fred ni calor, però amb un cel clar que convidava a estar a l’aire lliure. Era el mes d’abril, el dia 25, per ser exactes, i es notava en l’ambient que cada vegada faltava menys per a l’estiu. Casa de la Goa era d’aquestes d’abans, de les que encara no s’han ensorrat per fer-hi un edifici nou de vuit plantes, i que sobreviuen a les ciutats ningú sap gaire com. Però era acollidora. Estava arreglada amb gust i, tot i que era petita, tenia un no sé què que a la Júlia, que havia estat qui l’havia comprat feia molts anys, abans de tenir la Goa, li encantava.

Aquell dia, al pati, tothom mirava la nena de cabells arrissats i ulleres blau fort amb aquella cara que es posa en els aniversaris quan algú ha de bufar les espelmes.

«Quina vergonya!!!», va pensar la Goa, que no es podia escapar de les trenta fotos que la mare estava a punt de fer-li. Va tancar els ulls i va començar a pensar. Que difícil això de triar només un desig! Per què havia de ser un, i no tres? O quatre, posats a fer! Total, si desitjar era gratis, per què només un?

Sempre li havia costat escollir. Abans de decidir-se, pensava totes les variables del món i, aleshores, encara li costava més triar-ne una. Li va començar a passar de petita i, tot i que ara ja era més gran i gestionava molt millor algunes coses, continuava trobant difícil decidir-se. En aquell moment, amb el pastís davant i envoltada de veus que li deien: «Va, Goa, que les espelmes s’acabaran desfent damunt del pastís!», encara li costava més triar un desig. Però, de sobte, ho va tenir clar i amb els ulls ben tancats darrera de les ulleres blau fort, va desitjar: «Que tot torni a ser com abans». Va agafar aire i va bufar amb força, desitjant que la mare no s’hagués equivocat i hagués posat aquelles espelmes infernals que es tornen a encendre una vegada i una altra. Però no, les va apagar totes d’una revolada.

imagen

—Quin desig has pensat? —li va preguntar el seu cosí Pau, que era tres anys més petit que ella, sempre duia gorra i tenia el nas tot ple de pigues.

—No t’ho puc dir, que si no, no es complirà.

—I si no m’ho dius, sí?

I la Goa no va contestar, perquè no ho sabia. El seu cosí tenia el do de fer-li sempre preguntes difícils i a ella la feia posar molt nerviosa. Va mirar al seu voltant i va pensar que el seu desig, el que havia pensat feia tot just uns segons, seria ben difícil que es complís.

Perquè abans les coses eren mooooooooolt diferents.

em_dic_goa-3

La Goa era una nena una mica més alta que les seves amigues i sempre duia el cabell deixat anar. Com que el tenia tan arrissat, a vegades se li feien rastes i les havia d’acabar tallant amb les tisores. Només es feia cua els dies d’educació física i, aleshores, la seva amiga Anna li deia: «Estàs tan guapa amb cua...! Per què no te la fas més sovint?», però a ella li agradava la cabellera deixada anar i, si hagués pogut triar, hauria preferit uns cabells llisos que no li donessin tanta feina. Els tenia de color castany clar i, a vegades, depenent de com li toqués el sol, semblava que s’hi hagués fet reflexos. Li agradava dur roba ampla, sobretot des que li havien començat a sortir els pits. Se sentia estranya i, per això, duia sempre samarretes oversize, de colors i amb missatges, que li tapessin el que li estava creixent. Sempre havia estat una nena alegre. Tímida en entorns en què no se sentia segura, però extravertida i deixada anar quan estava amb gent de confiança. Ara bé, des del dia del sofà..., l’alegria d’abans se li havia esvaït una mica.

Sempre recordarà el dia en què la mare i el pare, un any i mig abans, la van fer seure al sofà de casa i li van deixar caure la bomba: «T’hem de dir una cosa: la teva mare i jo ens hem adonat que vivint junts ja no som feliços i hem decidit que ens separem. Però seguirem sent els teus pares sempre i seguirem sent una família».

L’Albert era un home no gaire alt i, tot i que estava prou fort, tenia panxeta. Aquell va ser el primer dia que la Goa li va sentir la veu mig trencada i el va veure vulnerable com mai l’havia vist. La mare el va deixar parlar i, mentrestant, desviava la mirada, intentant no plorar. Tot i que li estaven dient que d’aquesta manera seria millor, veient la cara de pomes agres que posaven, a la Goa no li ho semblava pas.

Saps quan, als dibuixos animats, el protagonista es fot una patacada immensa, cau a terra i li surten dibuixets dalt del cap? Així és com es va quedar la Goa: estabornida i sense saber què dir. «Parla, digues alguna cosa», li va demanar la Júlia, amb cara de preocupació, després de donar-li la notícia. Però què carai volien que digués, si encara estava allà esterrecada amb ocellets al voltant del cap

Tot va anar molt de pressa i, quan encara no se n’havia ni fet a la idea, l’Albert ja vivia en un altre pis. Per tant, la Goa, en qüestió de poques setmanes, va passar de tenir una casa a tenir-ne dues (dues habitacions, dos raspalls de dents, dos escriptoris, dos llits, etc.) i li va tocar comprar-se una maleta per anar canviant de casa cada dos per tres.

—Se separen? Ah, tranquil·la, ja veuràs que no n’hi ha per tant! Quan tinguis dubtes m’ho demanes a mi, que soc cinturó negre en separacions! —li va dir la seva amiga Anna, que havia tingut tota la vida els pares separats.

Ella sempre estava de broma i semblava que no es prengués res a

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos