Tots som la Greta

Valentina Giannella

Fragmento

cap

20076.jpg

Divendres al matí, 15 de març del 2019, Hong Kong. Els xats de l’escola dels meus fills treuen foc des de l’alba. Hi ha moltes fotos de dibuixos pintats amb els colors de la Terra, els eslògans que llancen les pàgines dels #FridaysForFuture. Avui és el dia de la gran vaga mundial dels estudiants; l’ha convocat la Greta Thunberg, una activista ambiental de setze anys, candidata al pròxim Premi Nobel de la Pau. Hong Kong s’ha despertat amb moltes veus, els estudiants no estan sols. Els pares i els avis dels joves estan a punt de pujar al metro per anar a Central, el punt de trobada de la multitud.

 

–Mare, què vol dir canvi climàtic? –em pregunta l’Agata, que té vuit anys.

 

Tots els nens fan preguntes; és la seva feina, han d’entendre com funciona el món on els ha tocat viure. I des que la noia sueca amb trenes i mirada seriosa ha fet reflexionar els adults i els joves de la seva edat sobre temes importants per al futur del planeta, els caps dels més petits s’han omplert de preguntes. Què volen dir les expressions «escalfament global», «efecte d’hivernacle» i «combustibles fòssils»? Què són la biodiversitat i el desenvolupament sostenible? Qui estudia els canvis que s’estan produint a la Terra? Quines són les fonts més fiables? Què hi puc fer, jo?

 

Els dies abans de la primera manifestació, els alumnes de secundària es van informar. Van explorar pàgines web, van llegir articles científics i van fer preguntes als professors. També van reclutar equips de pares que van haver d’estudiar tant com ells per poder fer síntesis comprensibles i difondre-les entre els alumnes. No va ser fàcil desembullar els fils d’informació fragmentada en els mitjans de comunicació, o concentrada en termes especialitzats que fan servir els experts, però ho van aconseguir. Joves i pares coincidien en xats divulgatius i hi compartien resums, anàlisis i respostes. El 15 de març, la majoria dels estudiants que cantaven i s’adreçaven a les seus dels governants de les seves ciutats en sabien més, de tot allò, que els adults que els miraven amb desconfiança des de les voreres i les finestres.

 

Enmig del jovent hi havia cartells (igual que a centenars de ciutats del món aquell dia) que recordaven que hem de fer-hi alguna cosa de seguida, perquè There is no Planet B.

 

N’hi va haver un que em va agradar especialment: My name is Greta, el meu nom és Greta, jo soc la Greta. El duia una noia amb el serrell negre i la mirada fixa i seriosa, com la de la jove sueca. No era tan sols ella, eren tots els estudiants que hi havia a la manifestació, tots els que havien estudiat allò que els científics repeteixen des de fa dècades, que ho havien entès i havien decidit sortir al carrer perquè ja no tenim temps: tots ells eren la Greta. I no és pas el mateix missatge que es repetia a les xarxes després del Je suis Charlie. No neix de la solidaritat ni de l’apropament, sinó de la voluntat de pertànyer a una nova identitat global. Una noia sense por ha concretat, ha fet visible arreu la consciència d’una generació, la de centenars de milers de joves que comparteixen els principis universals de la ciència, el respecte i l’equilibri de la Terra.

 

Aquest llibre, que inclou els conceptes fonamentals per entendre el canvi climàtic explicats d’una manera científica i immediata gràcies a les fonts més fiables, és per a ells. I per a tots nosaltres, pares i avis, que haurem de contestar les preguntes directes i urgents dels menuts de la casa sobre la salut de la Terra.

 

20079.jpg

 

20080.jpg

 

20071.jpg

 

20072.jpg

 

1.tiff

cap

20111.jpg

 

20247.jpg

 

Estocolm, Suècia. El 20 d’agost del 2018, després d’esmorzar, la Greta es va cordar les sabates. S’estava arreglant per sortir de casa, igual que milions de joves. Aquell matí, però, el seu trajecte quotidià va canviar. No va arribar a l’institut i el seu món ja no tornaria a ser el mateix (ni el nostre).

 

La Greta Thunberg va néixer el 3 de gener del 2003. La seva mare, la Malena, és cantant d’òpera i escriptora, un personatge públic. El seu pare, l’Svante, és actor. També es deia Svante un altre membre famós de la família Thunberg, l’Svante Arrhenius, que va guanyar el Premi Nobel de Química el 1903. Va ser el primer científic que va provar la relació entre l’augment de les emissions de diòxid de carboni i la temperatura terrestre. Els seus càlculs de física i química van establir les primeres bases per començar a estudiar el fenomen de l’escalfament global el 1960. Espectacle, cultura i ciència: la Greta tenia tot el que calia per somiar sense témer el futur, però alguna cosa li va capgirar el destí.

 

La Greta era una nena curiosa. Als vuit anys, es preguntava per què la mare i el pare insistien a apagar els llums, a no malgastar l’aigua quan ens rentem les dents i a no llençar mai aliments. Va decidir saber més sobre el tema i va començar a llegir i a documentar-se. Llavors va descobrir el canvi climàtic i les conseqüències que té per a la salut del planeta. Es va preocupar, i potser s’hauria estimat més pensar en una altra cosa, com feia tothom, però ella tenia una manera especial de veure les coses i no ho podia deixar córrer: «Si sabem que cremar combustibles fòssils fa mal, per què ho continuem fent?». La vena científica que corria per la família i el suport dels seus pares la van ajudar a aprofundir, a intentar comprendre com més millor. Al principi, les coses no van anar bé. La Greta ho llegia tot, les dades se li acumulaven a la ment com toxines i encara era massa petita per metabolitzar-les. Als 11 anys, la Greta estava deprimida. Va deixar de menjar, va perdre deu quilos en dos mesos. No parlava. Els seus pares la van portar a diversos metges. Diagnòstic: síndrome d’Asperger i mutisme selectiu. La síndrome d’Asperger és una forma lleu d’autisme que no interfereix en l’aprenentatge ni en el llenguatge, sinó que normalment es manifesta en una de

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Product added to wishlist