El món groc

Albert Espinosa

Fragmento

La meva inspiració

Gabriel Celaya era enginyer industrial i poeta. Jo sóc enginyer industrial i guionista. Tots dos som esquerrans, també. Al seu poema «Autobiografía» hi ha alguna cosa que m'enganxa fins a la medul·la i em toca l'esòfag. I crec que és perquè en aquell poema va crear el seu món. El seu món, el «món de Celaya». No hi ha res que m'atragui més que la gent que crea mons.

I és que aquest poema està fet de prohibicions, de prohibicions que creen una vida. De prohibicions que li van marcar la vida. En certa mesura, si traguéssim aquelles prohibicions trobaríem el seu món. El que ell pensa que hauria de ser el seu món. Són un munt de «no» que exclouen el que no vol per trobar-nos un munt de «sí». M'agrada aquesta manera de veure la vida.

Com ell va fer a «Autobiografía», jo miraré de dividir aquest començament de llibre en «Per començar», «Per continuar», «Per viure» i «Morir». Seran quatre blocs que, com ell va predir, formen la vida de qualsevol de nosaltres.

Per si no coneixeu el poema, tot seguit podreu gaudir-ne:

AUTOBIOGRAFÍA

No cojas la cuchara con la mano izquierda.

No pongas los codos en la mesa.

Dobla bien la servilleta.

Eso, para empezar.

Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.

¿Dónde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?

Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.

Eso, para seguir.

¿Le parece a Ud. correcto que un ingeniero haga versos?

La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.

Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas.

Eso, para vivir.

No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto.

No bebas. No fumes. No tosas. No respires.

¡Ay sí, no respires! Dar el no a todos los «no»

y descansar: Morir.

GABRIEL CELAYA

El perquè d'aquest llibre

Sempre havia volgut parlar del món groc, d'allò que jo anomeno el meu món, el món en què habito. Si mai veieu alguna pel·lícula meva, llegiu algun guió escrit per mi, us fixeu en algun personatge que jo hagi creat, hi trobareu una part d'aquest món groc. I aquest és el món que em fa feliç. El món en el qual m'agrada viure.

Sempre havia volgut escriure un llibre, però només m'oferien propostes com ara «Com superar el càncer» o «Com sobreviure al càncer». Llibres que no m'interessava escriure. El càncer no necessita un llibre per ser vençut, em sembla que escriure'n un seria una manca de respecte total pels qui lluiten contra el càncer i per totes les persones que he conegut al llarg dels anys que he passat a l'hospital. No hi ha cap clau per vèncer el càncer, no hi ha una estratègia secreta. Només has d'escoltar la teva força interior, crear la teva lluita i deixar-te guiar.

Per això, em sembla més interessant fer un llibre sobre el que em va ensenyar el càncer i com es pot aplicar a la vida diària. I això és el que vull mirar d'explicar a El món groc.

Crec, certament, que el càncer és viu, i lluitar-hi et fa rumiar molt i aprendre grans lliçons. Després et cures i novament retrobes la vida, en la qual pots aplicar aquestes lliçons.

Aquest no és un llibre d'autoajuda; no hi crec gaire, en l'autoajuda. Només és un llibre en què recullo experiències que a mi m'han servit.

I sobretot és un llibre per parlar dels «grocs», del concepte groc. Espero i desitjo que després d'haver llegit aquest llibre et posis a buscar els teus grocs. Per a mi, aquest seria el millor premi.

És estiu, un estiu no gaire calorós. És de nit, una nit no gaire negra. Duc la cama ortopèdica posada (la d'estar per casa). Bec un got de coca-cola glaçada i sé que ha arribat l'hora de començar a plasmar aquest món groc damunt el paper.

I just després, afegeixo que som a final de setembre (que és el moment en què reviso el text). Fa fred, plou i estic a mig rodatge del curt Destination Ireland, del mestre Carlos Alfayate. Sento que el temps corre i cada dia és més a prop el naixement del llibre.

Espero que aquest llibre ens uneixi com a grocs. Si teniu cap suggeriment, desig o recerca, em trobareu a albert19@telefonica.net.

ALBERT ESPINOSA

Juliol-setembre del 2007

PER COMENÇAR...

El món groc

No cojas la cuchara con la mano izquierda.

No pongas los codos en la mesa.

Dobla bien la servilleta.

Eso, para empezar.

GABRIEL CELAYA

On neix?

Doncs neix del càncer. M'agrada la paraula càncer. Fins i tot m'agrada la paraula tumor. Pot sonar macabre, però és que la meva vida ha estat unida a aquestes dues paraules. I mai no he sentit res horrorós en dir càncer, tumor o osteosarcoma. M'hi he criat i m'agrada pronunciar-les en veu alta, proclamar-les als quatre vents. Crec que fins que no les dius, fins que no les fas part de la teva vida, difícilment pots acceptar el que tens.

És per això que en aquest primer capítol cal parlar del càncer, perquè en els que vénen tot seguit farem servir els ensenyaments del càncer per sobreviure a la vida. Així que en primer lloc m'hi centraré i explicaré com em va afectar.

Jo tenia catorze anys quan vaig ingressar a l'hospital per primera vegada. Tenia un osteosarcoma a la cama esquerra. Vaig deixar l'escola, vaig deixar el meu entorn i vaig començar la vida a l'hospital.

Vaig tenir càncer durant deu anys, dels catorze als vint-i-quatre. Això no vol dir que em passés deu anys ingressat, sinó que vaig estar deu anys visitant diversos hospitals per guarir-me de quatre càncers: cama, cama (la mateixa que en el primer càncer), pulmó i fetge.

Pel camí vaig deixar una cama, un pulmó i un tros de fetge. Però he de dir, just en aquest moment, que vaig ser feliç amb el càncer. El recordo com una de les millors èpoques de la meva vida.

Pot sobtar veure aquestes dues paraules juntes: feliç i càncer. Però va ser així. El càncer em va prendre coses materials: una cama, un pulmó, un tros de fetge, però em va fer conèixer moltes altres coses que jo tot sol mai no hauria descobert.

Què et pot donar el càncer? Crec que la llista és interminable: sab

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos