Un nou mon, ara

Eckhart Tolle

Fragmento

1

L'eclosió de la consciència humana

EVOCACIÓ

La terra, fa 114 milions d'anys, un matí just després de l'alba: la primera flor que ha aparegut mai al planeta s'obre per rebre els raigs del sol. Abans d'aquest esdeveniment transcendental que anuncia una transformació evolutiva en la vida de les plantes, el planeta ja feia milions d'anys que estava cobert de vegetació. És possible que la primera flor no sobrevisqués gaire temps, les flors devien ser un fenomen rar i aïllat perquè les condicions probablement encara no eren prou favorables per a una floració extensa. Però un dia es va arribar a un llindar crític i, tot d'una, es devia produir una explosió de color i de perfum arreu del planeta, si hi hagués hagut una consciència per percebre-ho i ser-ne testimoni.

Molt més tard, aquells éssers delicats i fragants que anomenem flors arribarien a tenir un paper fonamental en l'evolució de la consciència d'una altra espècie; les persones ens hi sentiríem cada vegada més atretes i fascinades. Mentre es desenvolupava la nostra consciència, les flors molt probablement van ser la primera cosa sense valor utilitari que els éssers humans vam apreciar, una cosa que no tenia cap relació amb la supervivència. Van ser font d'inspiració d'innombrables artistes, poetes i místics. Jesús ens diu que contemplem les flors i n'aprenguem com hem de viure. Diuen que Buda va fer un sermó silenciós durant el qual subjectava una flor i la mirava. Al cap d'una estona, un dels presents, un monjo anomenat Mahakasyapa, va somriure. Diuen que va ser l'únic que va entendre el sermó. Segons la llegenda, aquell somriure (o sigui, la realització) va ser transmès per 28 mestres successius i molt més tard es va convertir en l'origen del Zen.

Ni que fos breument, veure la bellesa d'una flor devia despertar els éssers humans a la bellesa, que és una part essencial del seu ésser més íntim, de la seva autèntica naturalesa. El primer reconeixement de la bellesa va ser un dels esdeveniments més significatius en l'evolució de la consciència humana. Els sentiments d'alegria i d'amor estan intrínsecament connectats amb aquest reconeixement. Sense adonar-nos-en del tot, les flors es devien convertir en una expressió material del que hi ha de més elevat, de més sagrat i immaterial en nosaltres. Les flors, més efímeres, més etèries i més delicades que les plantes de les quals emergien, es transformaven en missatgeres d'un altre reialme, com un pont entre el món de formes físiques i el món sense forma. No tenien tan sols un perfum delicat i agradable per als éssers humans, també portaven la fragància del reialme de l'esperit. Si fem servir la paraula «il·luminació» en un sentit més ample del que s'accepta convencionalment, podríem considerar les flors com la il·luminació de les plantes.

Qualsevol forma de vida en qualsevol regne —mineral, vegetal, animal o humà— es pot dir que experimenta una il·luminació. Tanmateix és un fet rar perquè és més que una progressió evolutiva: també implica una discontinuïtat en el seu desenvolupament, un salt cap a un nivell totalment diferent d'Ésser i, encara més important, una disminució de la materialitat.

Què podria ser més feixuc i impenetrable que una roca, la més densa de les formes? Ara bé, algunes roques experimenten un canvi en la seva estructura molecular, es converteixen en cristalls i així es fan transparents a la llum. Alguns carbonis, sota temperatures i pressions inconcebibles, es converteixen en diamants, i alguns minerals pesants en altres pedres precioses.

La majoria de rèptils, els éssers més lligats a la terra, no han experimentat cap canvi en milions d'anys, però alguns van desenvolupar plomes i ales i es van convertir en ocells, desafiant així la força de la gravetat que els havia empresonat durant tant de temps. No van millorar la manera d'arrossegar-se o de caminar, sinó que van transcendir totalment els actes de reptar i de caminar.

Des de temps immemorials, les flors, els cristalls, les pedres precioses i els ocells han tingut un significat especial per a l'esperit humà. Com totes les formes de vida, són, naturalment, manifestacions temporals de la Vida única, de la Consciència única subjacent. El seu significat especial i el motiu pel qual desperten tanta fascinació i afinitat en les persones es pot atribuir a la seva qualitat etèria.

Quan hi ha un cert grau de presència, de calma i d'atenció en les percepcions d'una persona, nota l'essència de la vida divina, la consciència inherent, l'esperit de cada ésser, de cada forma de vida, i el reconeix com part la seva pròpia essència i per això l'estima com a si mateix. Ara bé, fins que això no passa, la majoria de persones només veuen les formes exteriors, inconscients de l'essència interior i de la seva pròpia essència, i només s'identifiquen amb la seva forma física i psicològica.

Però en el cas d'una flor, d'un cristall, d'una pedra preciosa o d'un ocell, fins i tot algú sense gens d'aquesta presència, o amb molt poca, pot notar ocasionalment que hi ha alguna cosa més que l'existència física d'aquella forma, sense saber que aquest és el motiu de l'atracció i l'afinitat que hi sent. A causa de la seva naturalesa etèria, la seva forma enfosqueix l'esperit interior en menor grau que altres formes de vida. L'excepció en són totes les formes de vida acabades de néixer —nadons, gossets, gatets, anyells, etc. Són fràgils, delicats, encara no estan establerts del tot en la materialitat. En ells encara brilla una dolçor i una bellesa que no són d'aquest món. Fins i tot commouen les persones més insensibles.

Per tant, quan estàs alerta i contemples una flor, un cristall o un ocell sense anomenar-lo mentalment, es converteix en una finestra que s'obre a un món sense formes. Aquesta obertura, per petita que sigui, ens aboca al reialme de l'esperit. Per això aquestes formes de vida il·luminada han tingut tanta importància en l'evolució de la consciència humana des de l'antiguitat. Per exemple, la joia de la flor del lotus és un símbol fonamental del budisme i un ocell blanc, el colom, representa l'Esperit Sant en el cristianisme. Han estat preparant el terreny per a un canvi més profund en la consciència planetària, que està destinat a tenir lloc en l'espècie humana. És el despertar espiritual que ara comencem a presenciar.

L'OBJECTIU D'AQUEST LIBRE

La humanitat està preparada per a una transformació de la consciència, per a una eclosió interior tan radical i profunda que l'obrir-se de les plantes, per bonic que sigui, quedi només en un pàl·lid reflex? Els éssers humans poden perdre la densitat de les seves estructures mentals condicionades i convertir-se en cristalls o pedres precioses, per dir-ho d'alguna manera, transparents a la llum de la consciència? Poden desafiar la força gravitatòria del materialisme i la materialitat i superar la identificació amb la forma que sosté l'ego i els condemna a la presó de la seva pròpia personalitat?

La possibilitat d'una transformació així és el missatge central de les grans escoles de saviesa de la humanitat. Els missatgers —Buda, Jesús i altres, no tots coneguts— van ser les primeres flors de la humanitat. E

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos