L'efecte Guardiola

Àlex Martín

Fragmento

1

L’art de la prudència

William Shakespeare va definir la prudència de la manera següent: «L’home caut mai no deplora el mal pre sent; utilitza el present per prevenir afliccions futures». I si hi ha un adjectiu que defineix Pep Guardiola és «prudent».

L’entrenador barcelonista demostra dia a dia que el millor és guanyar les petites batalles que ens presenta la vida amb la prudència per bandera. Quan la sort ve de cara i els resultats obtinguts són positius, no cal fer grans escarafalls. Amb un discurs mesurat, s’ha d’apel·lar al compromís, a la feina i a l’esforç per no quedar com uns prepotents acabats en el cas que les co ses no surtin com estaven previstes; per exemple, perdre un partit davant d’un rival considerat petit.

I és que qui es cregui massa bo només aconseguirà fracassar: tindrà un ego tan gran que abaixarà la guàrdia i no abastarà el triomf.

En la mateixa línia, l’emperador romà Marc Aureli va apuntar: «No ho facis si no convé; no ho diguis si no és veritat». «Un home prudent no posa tots els ous al mateix cistell», va puntualitzar Miguel de Cervantes.

El 2010, època d’eleccions a la presidència blaugrana, el de Santpedor va optar per no ficar-se en els assumptes propis de la direcció del club. Va decidir no prendre posició pública a favor d’un o altre candidat i no es va mullar gens ni mica per què la feina del seu equip no se’n veiés afectada i per no condicionar la decisió dels socis a les urnes.

Un ser intel·ligent és un ser prudent. «Un dia prendrem mal», va dir Guardiola després de la final de la Supercopa d’Espanya contra el Reial Madrid, que va acabar amb un terrible i deplorable batibull sobre el terreny de joc.

Un home mesurat, capaç de cridar a la calma i que frena l’eufò ria dels qui l’envolten refredant l’ambient, mostra signes de brillantor i d’eloqüència. A la fi, aquesta persona s’acabarà guanyant el respecte i l’admiració dels del seu voltant.

La primera impressió sí que compta aspecte físic, el posat i tot el que configura la nostra façana és el primer que els altres perceben de nosaltres. I de nosaltres depèn que aquesta primera impressió sigui favorable als nostres interessos.

Un clar exemple de presència física immaculada i correctament estudiada és Pep Guardiola, tant a la sala de premsa com al camp d’entrenament. Sempre es presenta perfectament polit, transmet confiança, seguretat en si mateix, respecte pels presents i aplom en qualsevol circumstància.

A banda de la roba que portem i del nostre físic, hi ha tres as pectes d’un home que criden especialment l’atenció dels altres: la cara, els cabells i la barba o el pèl facial.

Un cutis sense impureses —es recomana d’emprar un exfoliant facial dos o tres cops a la setmana, una mascareta setmanal, sabó netejador i crema hidratant diària, així con un contorn d’ulls que ens ajudi a evitar l’aparició de bosses—, una pell ben cuidada —amb arrugues i tot—, uns llavis hidratats, sense clivelles i una mirada sense signes de fatiga donen una imatge excel·lent de nosaltres mateixos, que ens presenta com a persones que es cuiden tant per dins com per fora.

Pel que fa als cabells, l’entrenador del FC Barcelona és un exemple claríssim de com una persona pot treure partit de si mateixa encara que tingui problemes d’alopècia o de pèrdua de cabells. D’ençà que va arribar a la banqueta blaugrana, el

L’ de Santpedor ha anat perdent cabells any rere any a una velocitat vertiginosa. Ara bé, la solució que ha adoptat l’ha ajudat a posar més de relleu les qualitats del seu rostre, com els grans ulls que té o el seu somriure. Amb aquest look rapat, el Pep resta importància a la pèrdua de cabells. I és que si estem segurs de nosaltres mateixos, els altres no es fixaran en els nostres defectes, sinó en com hem sabut treure profit d’un problema tan particular i personal.

En cas que l’escassesa de cabells no sigui el problema, tant ho mes com dones han de procurar portar sempre els cabells nets i ben pentinats. Diferents anomalies, com els cabells greixosos o la caspa, produeixen rebuig en aquells a qui ens adrecem.

La barba i el pèl facial és un altre dels factors que cal tenir en compte a l’hora de fer-nos conèixer. Sempre s’ha dit que un home afaitat ofereix una imatge molt més polida que un que porti barba. Això sí, una barba arreglada, encara que sigui de dos dies, d’acord amb la longitud dels cabells i les patilles —com en el cas de Guardiola—, ofereix una aparença moderna, cuidada i sofisticada davant d’una possible imatge descurada. Una barba descuidada és símbol de deixadesa personal, igual que el pèl moixí del llavi superior de les dones. I sobretot no s’ha d’oblidar el control del creixement de les celles!

Claredat abans que res esolutiu i intel·ligent, Pep Guardiola sempre té una resposta per a tot, cosa que demostra que és un home amb cultura que no ha deixat de banda la cura de la ment per centrar-se en la preparació física.

Si volem atreure l’atenció dels nostres oients i que segueixin sense perdre el fil el que volem expressar, hem de fer servir un llenguatge clar, concís i senzill. No hem de formular un discurs recarregat que no entengui ningú per aparentar més que els altres, perquè serà contraproduent. El més important és que el nostre missatge arribi al públic en general.

El llenguatge és el mitjà més ric que tenim per comunicarnos amb els altres i transmetre’ls les nostres inquietuds, els sentiments, les necessitats... Si tenim un vocabulari pobre i no comptem amb el do de la paraula, hem de salvar aquesta mancança mitjançant la lectura. El fet de mantenir una conversa amb algú i de sentir-se a gust parlant amb aquesta persona tampoc no té preu.

És per això que ens hem d’esforçar a ampliar els coneixements al llarg de la vida, perquè algun dia serem pares, oncles, avis, etcètera, i els nostres petits aprendran de nosaltres.

Perquè mai no s’ha de deixar de banda la cura de la ment per centrar-se en el cos.

En tenim una mostra en l’entrenador del FC Barcelona. Compta amb un discurs clar que arriba a tothom, independent

R ment de l’edat, el sexe o l’origen del receptor. Cautelós fins al moll de l’os, evita les polèmiques: hem de tenir clar que tot el que diguem o fem serà observat, analitzat i fins i tot criticat pels qui ens envolten.

Cultura ntre les amistats de Guardiola destaca David Trueba, a qui demana consell sobre les lectures. Sempre pendent de les recomanacions literàries del seu amic, aporta els coneixements que en treu a un discurs verbal ric en matisos.

El filòsof alemany Friedrich Nietzsche va apuntar al seu dia una frase d’allò més encertada: «Abans de casar-te, pregunta’t: seré capaç de conversar bé amb aquesta persona fins a la vellesa? Al matrimoni, totes les altres coses són passatgeres». Per més que cultivem el cos, l’edat no perdona i la bellesa física acaba evaporant-se; en canvi, la riquesa intel·lectual que hem adquirit amb el pas dels anys no ens abandonarà mai. Sempre resulta agradable entaular una conversa amb algú que sap escoltar i que alhora sap parlar.

La cultura ens fa lliures, ens ajuda a pensar per nosaltres mateixos i a extreure les nostres pròpies conclusions. Des d’èpoques antigues, els qui no es formaven amb els erudits comptaven amb unes idees pobres. Sempre depenien de les opinions i dels mandats de tercers i no podien ocupar alts càrrecs a la societat. Ni tan sols podien exercir el dret a vot: restaven en mans de les decisions de la classe alta, marginats i ignorats pels qui governaven.

«El diable sap molt perquè és vell», fa la

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos