No hi ha res tan terrible (edició especial il·lustrada)

Rafael Santandreu

Fragmento

cap-1

imagen

 

Mala notícia!: ningú no canvia pel fet de llegir un llibre ni per anar al psicòleg!

Bona notícia!: es pot aconseguir canviar, de manera sorprenentment radical, si hi posem una mica d’esforç diari.

Efectivament, la transformació d’un mateix demana pràctica i esforç. Però es tracta de l’aprenentatge més important de la vida d’una persona: el passaport cap a una vida molt millor, molt més feliç i plena.

Aquest llibre és una eina potent de transformació personal, un manual complet d’autoteràpia. Es basa en la psicologia cognitiva, la conductual i el mindfulness de tercera generació, les formes de teràpia més científiques, més contrastades amb estudis.

A les meves consultes de Barcelona i Madrid, ja fa anys que hi veiem milers de pacients i tenim un índex d’èxit de més del 80 %. Això vol dir que el 80 % de les persones que venen a veure’ns assoleixen els seus objectius terapèutics. I, quan s’autoavaluen al final de la teràpia, mostren una millora en el seu món emocional d’almenys un 8 sobre 10 («0» és com han arribat a la consulta i «10», el millor estat possible). És a dir, se senten molt felices i satisfetes amb la seva vida.

Amb el guiatge adequat —tal com l’ofereix aquest llibre— tots podem assolir —i superar— aquests resultats.

Al final de cada capítol us oferim un exercici pràctic. Qualsevol d’aquests exercicis us pot servir com a pràctica diària. Podem dur-los a terme sense un ordre establert, segons la preocupació de cada moment.

Aquests exercicis al·ludeixen a les neures típiques dels éssers humans: treballar sobre aquests aspectes ens farà persones més fortes en els diversos àmbits de la vida.

Suggereixo que el lector llegeixi al seu ritme cada capítol i dugui a terme diàriament algun dels exercicis (durant vint minuts, com a mínim). Sens dubte, veurà com creix el seu múscul emocional: com al gimnàs, guanyarà força i flexibilitat, potència i energia!

Tal com diria un entrenador personal de fitness: «Posem-nos les piles! Aquí comença el nostre millor estat de forma emocional».

cap-2

primera part

cap-3

imagen

1

En un regne de l’Orient, el Darío, un jove que acabava de sortir de l’escola, estava resolt a obtenir tot l’èxit possible a la vida. Havia estat un estudiant excel·lent i volia emprendre el camí de la glòria.

Abans de triar una dedicació, va anar a consultar un mestre espiritual. Vivia en un bosc i alguns deien que tenia poders sobrenaturals, com ara percebre el futur.

—Gran mestre —va dir el Darío amb respecte—, estic a punt per començar la meva carrera i vull un consell sobre on he d’anar. El meu propòsit és tenir molta abundància.

En constatar la tendra ingenuïtat del jove, el mestre va resoldre lliurar-li la clau de les riqueses autèntiques del món.

Va dir-li:

—Al cor de cada home habiten dues deesses, de les quals tothom està enamorat. L’una és la Sara, posseïdora del coneixement. I l’altra, la Raquel, guardiana de la riquesa. No ho dubtis, busca amb tot el teu cor la Sara, la reina del coneixement, i casa-t’hi!

—Però si aquesta és la deessa de la saviesa! Per què no em caso amb l’altra? —va preguntar el Darío, confós.

—Perquè, fill meu, quan et casis amb el coneixement, la deessa de l’abundància es posarà gelosa i vindrà cap a tu de manera natural.

 

Aquest conte immemorial ens ensenya que l’autoconeixement, el desenvolupament personal, és la clau per tenir una vida feliç i pròspera. Ser forts des d’un punt de vista emocional hauria de ser la nostra prioritat. Tota la resta ens vindrà com a conseqüència de la nostra fortalesa.

Estic convençut que, d’aquí a uns quants anys —potser vint, trenta o cinquanta—, disposarem d’uns meravellosos cascos de millora personal, uns casquets amb elèctrodes, que ens enviaran senyals elèctrics al cervell per estimular qualsevol funció mental, com si fos el menú d’un restaurant: «Parar plenament l’atenció», «tenir un son reparador», «estar d’un humor festiu», «disposar de supermemòria», «estar sexualment excitat», etcètera.

Accionarem el comandament i bum!, ens sentirem tal com volem estar.

De fet, això ja existeix —com a prototipus— i s’anomena «electroestimulació intracranial». Es tracta d’una disciplina en desenvolupament a la qual només li cal obtenir un rastreig més detallat de cada funció cerebral i una conducció més acurada de l’estimulació. No estem gaire lluny d’aconseguir-ho.

A partir d’aquest dia, la història de la humanitat farà un tomb. Pràcticament totes les persones oferiran la millor versió de si mateixes. Ara bé, com serà un món en el qual tots siguem completament generosos, feliços, assossegats, comprensius i creatius? Segurament ja no hi haurà més guerres ni desigualtats, conservarem perfectament el planeta i serem molt espirituals.

Però mentre no arribi aquest dia, la psicologia disposa d’una altra via per apropar-nos a aquest ideal. Consisteix a estimular el cervell amb el nostre propi pensament, de manera que pràcticament encenguem les neurones del plaer.

Ara mateix, soc al meu despatx de Barcelona escrivint aquestes línies, mentre el sol hivernal entra per la finestra i ho banya tot. Al meu equip estèreo sona una cançó que es diu Stranger, de Paul Simon. I em trobo en la situació mental perfecta per fer aquesta feina: gairebé noto que la serotonina flueix per les circumval·lacions de la meva matèria grisa. I vull estar sempre així: feliç i en forma. I sé que la clau d’això es troba en el meu diàleg mental.

En quina mena d’individu ens convertirem si aprenem a fer anar el nostre comandament a distància emocional, si aprenem a fons la psicologia cognitiva?

En persones:

• Molt alegres

• Capaces d’activar la droga interior de l’èxtasi

• Felices independentment de la situació

• Pletòriques de serotonina

• Amb una gran sensació d’abundància

La gimnàstica cognitiva que estàs a punt de descobrir (i de practicar!) et prov

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos