En un temps molt remot, a principis del segle I, l’emperador romà Marc Aureli contemplava la pluja des de la seva casa de camp. La bellesa de les extenses praderies, els arbres carregats de fulles, l’olor de la terra molla...
I el cor se li omplia, una vegada més, d’una gran joia. Els oripells, la glòria, les comoditats i els grans entreteniments no eren l’eix de la seva plenitud, sinó aquelles petites meravelles de la vida. Sí, gairebé tothom envejava la seva posició, excepte ell!
Marc Aureli sabia que la felicitat era només a la seva ment: en la seva filosofia, en la seva manera de pensar. I sabia que seria feliç fins a l’últim sospir! Res ni ningú li podia arrabassar aquella força del cor.
Avui, vint segles després, milers de persones com jo contemplen una pluja semblant. En el meu cas, a l’aeroport de Keflavik, a Islàndia, de tornada cap a Madrid. Dolçament. Fluint en un estat gairebé extàtic.
I em sento completament agermanat amb l’emperador romà, perquè tot i estar separats per una ingent quantitat de temps, sentim el mateix. Ell i jo vam aprendre que «tots» podem ser amos de la nostra ment.
No necessitar res. Sentir-se lliure. Tenir una gran capacitat per gaudir de la vida. Apreciar fins al fons de l’ànima les coses maques del món. Experimentar una profunda harmonia.
L’art de NO amargar-se la vida és la recopilació de més de deu anys de feina com a psicòleg. I més de quinze d’autoteràpia personal!
He après tant de mi com dels milers de persones que m’han confiat el seu cor. Cadascun dels pacients que he visitat m’ha ensenyat a fer una volta de rosca més a l’«art» de la psicologia cognitiva, l’evolució científica d’aquella filosofia de Marc Aureli.
Estimat lector: llegeix aquest llibre amb la ment oberta i un escepticisme sa. Tanmateix, t’asseguro que el seu contingut et pot canviar la vida. Tu també et pots convertir en un filòsof estoic o cínic, o dit d’una altra manera, en una persona molt forta i feliç.
Des que vaig publicar la primera edició d’aquest llibre, he rebut milers de cartes, correus electrònics, missatges de Facebook... de persones que, després de llegir-lo, s’han convertit en els seus propis psicòlegs i han transformat la seva ment. Gent agraïda a la qual torno les gràcies, perquè m’han animat a continuar treballant.
Tu també pots entrar al Club de Stephen Hawking, el científic amb cadira de rodes. Tots els lectors d’aquest llibre esteu convidats a formar-ne part. Junts, aprendrem a no queixar-nos mai, a apreciar les nostres infinites possibilitats, a deixar refulgir la mirada davant l’espectacle desbordant de la vida: a cada moment, independentment del que passi allà fora.
Després de més de vint anys d’exercici professional com a metge de família, durant els quals ha disminuït progressivament la percepció d’equilibri emocional de la població, alhora que ha augmentat la prescripció de fàrmacs psicoactius, amb beneficis dubtosos i eficàcia controvertida, vaig tenir l’oportunitat de conèixer Rafael Santandreu.
Sense cap mena de dubte, la seva trajectòria professional, la seva tasca docent i les seves aportacions i innovacions conceptuals el converteixen en un dels referents actuals de més gran prestigi per als metges assistencials en