Les anècdotes del Dr. Estivill

Dr. Eduard Estivill
Dr. Eduard Estivill

Fragmento

Les_anecdotes_del_dr_Estivill-1.html

Crèdits

1.ª edició: abril 2014

© Eduard Estivill Sancho, 2014

Amb la col·laboració de Jaume Aulet

© Ediciones B, S. A., 2014

Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona (Espanya)

www.edicionesb.com

DL B 8259-2014

ISBN DIGITAL: 978-84-9019-524-6

Tots els drets reservats. Sota les sancions establertes en l’ordenament jurídic, queda rigorosament prohibit, sense autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, així com la distribució d’exemplars mitjançant el lloguer o el préstec públics.

Les_anecdotes_del_dr_Estivill-2.html

Contingut

Contingut

Portadeta

Crèdits

Cita

Dedicatòria

PRÒLEG

A MANERA D’INTRODUCCIÓ

L’EXPERIÈNCIA COMPARTIDA

ELS QUE NO DORMEN

ELS QUE TENEN MOLTA SON. MASSA I TOT

ELS QUE NO DEIXEN DORMIR

MISSATGE FINAL

Nota biogràfica

Notes

Les_anecdotes_del_dr_Estivill-3.html

Cita

Així com cell qui en lo somni es delita...

AUSIÀS MARCH

Les_anecdotes_del_dr_Estivill-4.html

Dedicatòria

A la Mercè, pacient de tots dos

Les_anecdotes_del_dr_Estivill-5.html

PRÒLEG

PRÒLEG

Ja fa temps que em voltava pel cap. Conduir una clínica del son és una aventura. I jo volia explicar-la a tothom. Fa ben poc, es van complir els vint-i-cinc anys que vaig començar aquesta gratificant tasca d’intentar resoldre els problemes del son de les persones. Avui podem dir, ben satisfets, que els meus companys Francesc Segarra, Javier Albares i jo mateix hem atès 34.312 primeres visites.

Aquestes visites han generat una complicitat important amb els pacients i han esdevingut part de la nostra «família del Son». Però en totes les famílies passen coses i aquestes coses sovint comporten anècdotes, situacions divertides i aventures. Les històries, però, pertanyen a la intimitat dels nostres pacients i, per tant, no les podem explicar. Tot i així, parlant, parlant amb els meus companys de feina, vaig veure que moltes de les anècdotes es repetien, que eren comunes en moltíssimes persones i que, per tant —sense citar noms, és clar—, en podíem explicar unes quantes. Com a criteri general hem triat les que eren comunes almenys en grups de cinquanta persones. Per tant, si algú s’hi veu reflectit, només cal que pensi que això mateix ha passat a unes altres quaranta-nou. Com a mínim.

Però calia escriure el llibre i, com sempre, he cercat la persona més idònia per ajudar-nos. Nosaltres som metges, no pas escriptors, i ens calia un magnífic escriptor, erudit amb les lletres i amb el sentit de l’humor que el llibre requeria.

I el vaig trobar. És en Jaume Aulet, un professor universitari de literatura catalana, llest i espavilat, però sobretot irònic i molt bon escriptor. A més a més, ell també ha passat per la nostra consulta, cosa que l’acabava de convertir en la persona adient per fer aquesta tasca. Li vaig proposar la idea i em va costar molt poc que acceptés la proposta. Nosaltres li explicaríem les aventures comunes a un munt de gent i ell les plasmaria, amb la seva gràcia, en un text agradable i gratificant de llegir.

El llibre, com veureu, consta d’una introducció en la qual se’ns explica una via força habitual de com els pacients arriben fins a la nostra clínica. Una vegada els tenim a casa, és quan ens podem esplaiar amb les múltiples anècdotes i històries que volíem explicar. Però no us penséssiu pas que tot plegat queda reduït a una enumeració de circumstàncies més o menys simpàtiques i curioses. La «gràcia» —valgui la paraula— és que els lectors també puguin treure’n algun profit. És per això que hem ordenat les anècdotes en tres grans blocs: el de la gent que no dorm, el de la gent que té massa son i el de la que no deixa dormir. Veureu també que hem anat intercalant en la narració un seguit de comentaris amb explicacions una mica més tècniques sobre els diferents aspectes que s’hi tracten.

Que consti que el que s’explica són anècdotes i que, per tant, presentem les coses amb un to humorístic. Això no vol dir, però, que no entenguem que el rerefons dels temes que es tracten són seriosos i ben seriosos. Estem parlant de malalts i de malalties i no voldríem pas que ningú considerés que darrere d’aquesta pespectiva distanciada hi ha cap mena de frivolitat. Ni de bon tros. Ara bé, una cosa sí que la tenim clara: la vida val la pena agafar-se-la amb bon humor, fins i tot quan vivim o recordem moments

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos