Crims: Llum a la foscor

Carles Porta

Fragmento

crims2

Llum a la foscor

L’anomenada «crònica negra» —ara s’ha posat de moda parlar de true crime o crims reals— existeix des de sempre, tant en la narrativa de ficció com en la de no-ficció. És un gènere que té els elements bàsics per fer una bona escudella: grans personatges i una trama potent. Cal, però, treballar bé els ingredients, posar-ne les dosis adequades i en l’ordre correcte, i aquest és, segurament, el secret de CRIMS, el que ens ha permès arribar al llarg d’aquests anys a milers d’espectadors, oients i lectors.

A principis del 2018, quan preparàvem els primers esbossos i dossiers del projecte de CRIMS per a la ràdio i la televisió, un dels elements de partida era el desig d’explicar la part més fosca de la nostra societat, que ja havia abordat en la meva feina periodística a la premsa i a la televisió i en llibres com Tor, Fago o La farmacèutica. Perquè els crims —tant si ho volem reconèixer com si no— són un mirall del col·lectiu que conformem. I amb aquesta premissa damunt la taula vam començar a escriure els guions, amb la voluntat de crear un format, és a dir, de generar una estructura narrativa que es pogués reconèixer de seguida.

Això s’aconsegueix —quan surt bé— a base de solidesa i de repetir l’estructura una vegada i una altra. La solidesa vol dir que aquesta estructura ha de funcionar, ha de tenir sentit, fluir i agradar, i sobretot ha de permetre que l’oient, l’espectador i el lector s’endinsin amb facilitat en el relat i que, un cop hagin connectat amb tu, s’hi trobin a gust. Repetir-la una vegada i una altra farà que, amb el temps, es generi una complicitat molt necessària.

Impulsat per aquest desig inicial d’explicar bones històries en àudio, en paper i en imatges, CRIMS s’ha convertit en un projecte d’aquells que s’anomenen «transmèdia». Ara mateix teniu el llibre a les mans, però també fem podcasts, ràdio i televisió, i en tots tres àmbits intentem treballar amb la mateixa filosofia, perquè ens fascina la realitat i ens apassionen les històries que ens ofereix. Per capturar­-les i explicar-les, ens basem sempre en la regla de les tres erres: Rigor, Respecte i Ritme narratiu.

En primer lloc RIGOR, perquè tot el que llegireu en aquest llibre és cert, surt de documents oficials, d’investigacions contrastades, de sentències o de testimonis directes. Busquem la vostra confiança, volem ser creïbles. No hi ha res inventat. Això vol dir que hem de dedicar molt de temps a trobar el material que parla dels casos, a estudiar-lo, a entrevistar els protagonistes, a llegir i endreçar tota la documentació i, després, a assegurar-nos de no cometre errades. Seguim un procés d’edició com fan els grans mitjans nord-americans o alemanys. Repassem els textos per comprovar que tot sigui correcte i, si se’ns escapa alguna errada, hauria de ser només tipogràfica. La credibilitat, per a nosaltres, és essencial.

En segon lloc, RESPECTE pels fets i, sobretot, pels protagonistes de les històries que expliquem, en especial per les víctimes i les seves famílies. Vigilem molt els adjectius i les opinions. També vigilem molt de donar només les dades i informacions necessàries, i prou. En aquestes pàgines no trobareu vocació morbosa. Si hi ha alguna descripció dura és per permetre que la realitat ajudi a entendre la mentalitat de l’assassí. Els fets objectius mostren més que els adjectius. A més a més, ens agrada tractar els lectors com a adults que saben decidir i interpretar. Per això sempre intentem quedar-nos a l’esglaó just per satisfer la curiositat sense entrar en el morbo. És cert que cadascú té la frontera en un esglaó diferent i, en cas de dubte, ens quedem a l’esglaó de sota, i sempre intentem donar la informació que considerem necessària, essencial. Si no és necessària, no cal. El límit el posem en el respecte a les persones. Les coses passen, no es pot evitar. El que sí que podem evitar és fer-ne més sang. Intentem explicar els fets amb respecte i pensant que les víctimes i les seves famílies ja han patit prou. Ens agrada pensar que si llegeixen els relats no els farà més mal. Més mal del que ja sofreixen i que, per desgràcia, no s’acabarà de curar mai. En molts dels relats que llegireu els familiars de les víctimes han comprovat que compartir la història els ha ajudat.

I, finalment, RITME narratiu, perquè, al cap i a la fi, expliquem històries amb la intenció que us atrapin com a lectors. Volem agradar. Volem tenir-vos pendents de cada pàgina, de cada paràgraf, de cada frase. Volem que la vostra atenció es concentri en el relat. Massa ritme provoca asfíxia; i massa poc, avorriment. Intentem trobar l’equilibri i endreçar-ho tot de tal manera que no us quedin preguntes sense respondre i, alhora, us sentiu traslladats al cor de la història que us estem explicant. No analitzem, no fem assaig. Posem els fets l’un al costat de l’altre perquè vosaltres pugueu fer-ne la foto final.

I amb aquesta voluntat, teniu a les mans un llibre que conté deu històries reals. Algunes potser les heu sentit a la ràdio o les heu vist a la televisió i d’altres són inèdites, però en tots dos casos en aquestes pàgines posem llum a la foscor amb els recursos que ofereix l’escriptura.

Són deu crims que hem triat pel seu impacte social, pel perfil dels acusats, per la complexitat de la investigació o per la resolució sorprenent que alguns llegireu d’un sol glop ben llarg i altres assaborireu a glops més petits, relat a relat. De Manresa a Ulldecona, de Lloret de Mar a Abrera, del País Basc a Madrid i —encara més lluny— a Fargo, als Estats Units, aquest llibre furga en la part fosca de la nostra societat i, amb el mateix esperit que vam iniciar aquest viatge, vol seguir posant «llum a la foscor» d’unes històries que ens descobreixen una vessant de nosaltres mateixos i del món que ens envolta que no podem ignorar; unes històries que cal il·luminar, també, per revelar-ne tots els angles i totes les mirades possibles, per tal que pugueu extraure’n les vostres conclusions més enllà de les investigacions i les sentències.

Tanquem aquest pròleg amb ganes de donar pas ja a les deu històries que us estan esperant i amb una crida a acompanyar-nos en el viatge de posar llum a la foscor.

Comencem!

CARLES PORTA

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Product added to wishlist