Anar de debò

Borja de Riquer

Fragmento

cap-1

Presentació

Quan un poble s’aixeca dret, no cal amenaçar, perquè l’amenaça millor és la seva actitud... Quan es va de debò, l’amenaça és un senyal de debilitat, i hem d’anar de debò.

 

Carta de Pere Corominas a Enric Prat de la Riba,

10 d’octubre de 1913

Des de fa cinc anys els catalans vivim una situació política tan excepcional com inesperada. Realment cap analista, ni tampoc cap historiador, podria preveure que a començament de l’any 2016 ens trobaríem en un moment de tanta complexitat política com l’actual. Crec que no tots els nostres conciutadans són prou conscients que realment estem davant d’una cruïlla històrica de gran transcendència, com feia segles que no es produïa.

El moviment que reivindica el dret dels catalans a poder decidir lliurement el futur ha protagonitzat unes mobilitzacions polítiques extraordinàries i ha assolit una consistència i una força considerables, impensables fa tan sols una dècada. Una força, tal vegada, encara insuficient per assolir els objectius finals, però prou gran per marcar el ritme polític i per dur la iniciativa malgrat les resistències, els obstacles i les incomprensions de tota mena amb què es troba. Ens esperen, sens dubte, uns anys —desitjaria que fossin pocs— tan o més moguts i conflictius que els precedents.

Un moment tan apassionant i embrollat com aquest provoca, lògicament, perplexitats, dubtes i pors a una part dels nostres conciutadans. Encara són molts els qui es pregunten com s’ha arribat a aquesta situació i què ha portat a aquest desacord entre una bona part dels catalans i els governs i les institucions polítiques espanyoles.

Si per intitular aquest llibre hem recuperat unes frases de l’escriptor i polític Pere Coromines de fa més d’un segle, és per assenyalar dues coses; que la causa dels catalans té una llarga i complexa història i que precisament aquesta experiència del passat ens obliga avui a prendre’ns amb el màxim de fermesa i rigor el moviment iniciat fa uns pocs anys, perquè ara no podem afluixar, hem d’anar de debò.

De la lectura d’aquest llibre, se’n desprèn una primera lliçó: després de més dos segles de règim liberal i gairebé de quatre dècades de sistema democràtic, el desig de diverses generacions de catalans de voler sentir-se realment còmodes i reconeguts dins l’Estat espanyol no ha reeixit. És una realitat dura haver de constatar que el sistema polític de la Transició ha fallat i que avui és molt insatisfactori i està obsolet. En efecte, el règim constitucional iniciat l’any 1978 no ha evolucionat com alguns esperàvem, en el sentit de reconèixer la pluralitat nacional existent dins l’Estat espanyol i de renunciar clarament a les pràctiques uniformistes i centralitzadores. Tres dècades llargues d’autonomia ens han portat a una Generalitat vigilada pel govern de Madrid i pels tribunals espanyols, a una administració catalana amb atribucions laminades i a una greu i injusta insuficiència fiscal. Que avui, en ple segle XXI, la llengua catalana encara no pugui ser emprada lliurement al Congrés dels Diputats pels representants de Catalunya no sols és una vergonya política i un greu afront als nostres drets, sinó tot un símbol de com les forces polítiques espanyoles contemplen l’anomenada «qüestió catalana». Se’ns tolera, sí, però sempre que acceptem una permanent inferioritat i subordinació. La famosa «conllevancia» propugnada per Ortega y Gasset fa més de vuitanta anys, continua sent l’actitud predominant en els polítics espanyols, quan no el descarat menyspreu.

L’anàlisi històrica pot ajudar a comprendre els orígens i la natura d’aquest llarg enfrontament entre la ciutadania catalana i les institucions polítiques espanyoles i també pot explicar els factors que han provocat la recent crisi política. Aquesta és, de fet, la intenció bàsica del present llibre: reflexionar, des d’una perspectiva històrica, sobre com s’ha configurat aquest plet polític, ja des dels inicis de la societat contemporània, al segle XIX, fins a arribar a l’actualitat del segle XXI. Evidentment, hem posat un especial èmfasi en la més detallada explicació del que ha passat en aquests apassionants darrers anys.

La present obra reuneix, així, escrits meus publicats a diferents llocs al llarg d’una dècada. Uns són textos relativament llargs i més elaborats, i de fet són productes que podem qualificar de més acadèmics. Els altres, en canvi, són textos curts i de caràcter clarament periodístic. Els primers analitzen etapes històriques més llunyanes, dels segles XIX i XX, són el fruit de la meva pròpia recerca i de la reflexió històrica i van ser presentats a congressos o col·loquis, o són conferències, o es van publicar en obres de caràcter acadèmic. A grans trets se centren en l’anàlisi del lloc i del paper dels catalans en la política espanyola contemporània i del sorgiment i l’actuació del moviment catalanista, tot repassant les seves propostes, oportunitats i frustracions.

Els textos publicats a la premsa, en canvi, són molt més conjunturals i, en general, analitzen qüestions o moments concrets. Hi ha, però, alguns articles curts que també tracten temàtiques referents al segle XIX o al XX, però sovint també aquests estan escrits en funció d’interessos o preocupacions del present. De tota manera, la gran majoria dels articles publicats a la premsa inclosos en aquest llibre analitzen situacions del temps present, del segle XXI. En conjunt hem seleccionat set textos llargs i quaranta articles curts. Aquests darrers han estat publicats a diferents diaris, preferentment a La Vanguardia i ARA, en el curs dels passats cinc anys. Espero que el conjunt d’aquests textos serveixi als lectors per disposar de més elements d’informació per tenir una millor comprensió del que ha passat a Catalunya i del per què hem arribat on som.

Aquest llibre és, en gran manera, una iniciativa de Laura Álvarez i Carlos Martínez, editors de Rosa dels Vents, que me’l van proposar fa uns mesos. Sense el seu interès i dedicació professional no hauria estat possible confegir-lo i publicar-lo en tan breu temps.

BORJA DE RIQUER,

Valldoreix, febrer del 2016

cap-2

Primera part

El passat.
Unes relacions difícils (segles XIX i XX)

Els set textos llargs que inicien la primera part del present llibre tenen la pretensió d’oferir una síntesi històrica sobre les causes i les característiques del sorgiment de l’anomenada «qüestió catalana» durant el segle XIX, i també explicar els camins i els projectes del catalanisme polític, ja durant el segle XX. Els sis articles més curts que segueixen també estan centrats en l’explicació d’episodis referents a aquests dos segles.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos