La vida és sèrum

Enfermera Saturada

Fragmento

cap-1

Fórmula magistral

 

(Pròleg homeopàtic de la Señorita Puri)

El títol d’aquest llibre diu que la vida és sèrum, i té raó. La nostra vida ha girat sempre al voltant de la medicina. De petits cantàvem amb la Mary Poppins que amb una mica de sucre la píndola que ens donaven tenia més bon gust. Vam créixer i ens vam desenvolupar jugant a metges (tot i que a algunes, ai, l’única cosa que ens va tocar van ser llistes d’espera), i vam descobrir, ja d’adolescents, que les píndoles que tenien més bon gust eren les «verdes, rojas y amarillas».

La resta de la nostra vida va ser un seguit de moments multicolor tenyits de brotxades en blanc i negre, als quals vam anar posant remei amb cures urgents de somnis, a còpia de fórmules televisives miraculoses en què la medicina, les malalties i el dolor ens eren projectats en forma d’hospitals moderns plens de portalliteres fornits, doctors savis i ben plantats, i infermeres sensuals. Malauradament, quan acudíem a un hospital, la carta d’ajust de la realitat contraprogramava aquella vaporosa il·lusió.

Fins avui.

La Saturnina Gallardo, infermera (i saturada), ens ha obert en aquest llibre una porta a la rebotiga de la vida als hospitals i ens ha revelat un món delirant d’anècdotes, xafarderies i reflexions personals que provoquen en el nostre ànim l’efecte d’una teràpia de xoc contundent. A mi, sense anar més lluny, m’ha canviat la vida. Escric aquest pròleg vestida amb una bata d’hospital i em passejo per la vida amb el cul a l’aire tot dient «trenta-tres» i traient la llengua compulsivament. I ric. Ric sense parar. Perquè no hi ha una recepta millor que el riure, i això ho sap la Saturada, que es dedica a això i ho posa en pràctica línia rere línia, paraula rere paraula. I amb bona lletra, fins i tot.

No espereu una segona opinió; hi ha diagnòstics que no mereixen ser consultats amb un farmacèutic. Passeu la pàgina urgentment i notareu de seguida una millora. La vida, us ho asseguro, tindrà més bon gust.

cap-2

Qui és la Infermera Saturada?

Em dic Saturnina Gallardo i sóc infermera, tot i que la meva família i les companyes de l’hospital em diuen Satu, la infermera Satu, així que ara ja sabeu d’on em ve això d’Infermera Saturada.

Vaig néixer a la Corunya un matí d’hivern, molt d’hora, concretament durant el canvi de torn. És per aquest motiu que ningú no va atendre el timbre a temps i vaig venir al món per casualitat. Això del nom ho dec al meu avi, el graciós de la família, que com que trigava a néixer sempre deia: «Aquesta nena sembla que vingui de Saturn; sí que triga a arribar». I em va quedar.

La meva infantesa va ser com la de qualsevol altra nena dels vuitanta, entre els Juegos Reunidos, els Muppets, els xinets de la sort, la Xuxa, els estius a Benidorm (cinc en un Ford Fiesta sense cinturó de seguretat), en Torrebruno i la Leticia Sabater... El que no et mata et fa més fort, és evident, i jo dec estar a un parell de hits seus de ser Samsó.

Els anys següents no van ser gaire apassionants: vaig estudiar, vaig treure bones notes i vaig anar a la universitat. Em deien que si feia tot això el dia de demà seria una dona de profit: tindria feina estable, una casa i una família amb qui anar de vacances a Benidorm. Em van enganyar. Ho vaig fer tot tal com em van dir i, avui dia, als meus trenta anys, l’únic que tinc és un llarg historial d’exnòvios i un Seat Ibiza. Visc en un entresòl llogat i treballo de jornalera en un hospital: el dia que estic de sort i em truquen, treballo i cobro; si no em truquen, no cobro.

He treballat a geriàtrics, mútues, centres de salut i hospitals de gairebé tot Espanya, sempre darrere els meus ex. Durant una època molt boja fins i tot vaig treballar com a infermera en un creuer (no us enamoreu mai d’un mariner).

Però tot això s’ha acabat. Estic disposada a començar de zero en aquesta nova ciutat, sense amigues, sense parella, sense mascota, sense lligams ni diners. Però amb les mateixes ganes i la mateixa il·lusió que el dia que vaig acabar infermeria i vaig cantar a ple pulmó «Sóc infermera», amb la música de «Soy minero», al costat de les meves companyes de promoció.

cap

imagen

cap-3

Les infermeres i el nostre món particular

 

La infermera que no porta res de Tous

no és de confiança

Les infermeres som especials, s’ha de reconèixer. I dic «especials» per no dir «rares». Sí, nois, vosaltres els infermers també.

Tenim una de les professions més belles del món, que ens permet ser espectadores privilegiades de la vida humana. Ara bé, passar-se el dia entre gent malalta, desxifrant escriptures de metges que donen pautes de tractaments escrivint captches aleatòriament, treballant fent torns i els cap de setmana, canviant-nos de roba més cops al dia que una vedet i parlant d’úlceres necròtiques mentre esmorzem havia de passar factura.

Fa tants anys que som en aquest món paranormal que ja no ens afecta només a la feina, sinó que comença quan puges al metro per anar a treballar. Cadascú va a la seva: n’hi ha que llegeixen, n’hi ha que dormen, n’hi ha que roben... Què fa una infermera? Doncs fixar-se en els braços de la gent per veure el calibre de les venes: «Mmm... quina vena, jo entraria aquí amb un 18G sense problemes. I mira aquell altre, tan pàl·lid, li punxes un hemograma i te’n queda a deure. I a aquella d’allà no hi ha qui li trobi res... i a sobre segur que són de les que ballen!».

És clar que a mi també m’entreté molt anar a les farmàcies per veure què compra la gent i m’imagino de què poden estar malalts. Quan m’avorreixo a casa o fa mala tarda, baixo a la farmàcia, m’assec al costat de l’aparell aquell que pren la tensió per un euro i passo l’estona: «Aquesta? Aquesta ve a buscar un test d’embaràs, fa cara d’angoixada, però a mi em sembla que el que té són gasos. I a aquest altre li han receptat Tramal, que no cura però treu el mal».

I és que ja no desconnectes ni quan estàs de vacances, perquè vas de viatge a París o a Salou i si veus un hospital a prop estàs perduda. Ja no pots deixar de pensar

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos