Llibre de la Marato 2020

Diversos autors
Varios autores

Fragmento

cap-1

PRÒLEG

Aquesta marató toca a tothom

Aquesta Marató ens toca a tots i a totes.

Des del respecte, voldríem enviar un missatge de condol a les persones que heu perdut un familiar, un amic, un ésser estimat i, en molts casos, no els heu pogut acompanyar en l’últim adeu.

També voldríem enviar un missatge de suport a les persones que heu passat o esteu passant per una situació de vulnerabilitat, física o econòmica.

Aquesta marató toca a tothom

I per aquest motiu voldríem donar-vos les gràcies per la vostra implicació com a treballadors de molts i diferents àmbits professionals. Gràcies també pel vostre esforç, fins a l’extenuació, com a professionals de la salut i de moltes altres especialitats fonamentals per a tots els ciutadans, mantenint-vos sempre en primera línia ajudant els altres. Ens feu sentir molt orgullosos de pertànyer a aquesta societat.

Gràcies per les moltíssimes mostres de solidaritat, d’empreses, entitats, associacions, institucions, i un agraïment molt especial a les persones que heu tret el millor de vosaltres mateixes, un cop més, ajudant els ciutadans més vulnerables, acompanyant-los, donant el vostre temps, aportant tot allò que fos necessari abans, durant i després del confinament.

A tots i totes, gràcies per l’actitud i pel coratge, perquè, malgrat que també teniu família, us heu exposat, us exposeu cada dia, anteposant la vida dels altres a la vostra. No ho oblidarem.

Com tampoc no oblidarem mai —i per això ho volem destacar especialment— el valor de la cultura també a La Marató, des de molts àmbits, però molt estretament amb el llibre, per què som plenament conscients de les emocions, la solidaritat, l’esforç i la qualitat que implica.

Aquesta marató toca a tothom

I és a tothom que volem dedicar aquest llibre solidari. Amb la Covid-19, moltes situacions han adquirit un nou significat. El poder de la mirada davant d’una boca ara invisible amb l’ús de la mascareta. Rentar-nos les mans per implicar-nos i responsabilitzar-nos igual o més que abans. Deixar dos metres de distància per unir-nos encara més. Veure carrers buits des de finestres de cases plenes. No acomiadar-nos per no oblidar mai. Escoltar un temps de silenci i de reflexió per ser més escoltats que mai.

Aquesta marató toca a tothom

I per això voldríem fer un homenatge a la fortalesa de tots els ciutadans, petits, joves, adults i grans, a la vostra responsabilitat, al vostre ànim incansable davant d’aquesta vulnerabilitat descoberta.

Aquesta marató toca a tothom

I una vegada més, les nostres accions individuals afecten tota la societat. Per aquest motiu, les accions extraordinàries com la generositat dels autors de les obres fotogràfiques que teniu a les mans, que aporten el testimoniatge d’aquesta nova situació, o el coneixement transmès per les persones entrevistades o la grandesa professional de l’editorial i els responsables de la tretzena edició d’aquest esplèndid llibre de La Marató poden canviar-nos la vida a millor.

Aquesta marató toca a tothom

I per aquesta raó continuarem treballant amb vosaltres, plegats, per un futur millor. Perquè, malgrat el canvi que ha significat la Covid-19 a les nostres vides, malgrat que res no tornarà a ser igual, avui podem pensar en un futur millor gràcies a la confiança en la recerca de milions de ciutadans, per millorar la qualitat i l’esperança de vida, gràcies també a la vostra solidaritat perquè els resultats d’aquesta recerca arribin a tothom.

Igual que vau fer ara fa vint-i-nou anys, amb la primera edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio. Amb la vostra confiança i la vostra solidaritat heu fet possible, fins avui, obtenir prop de 202 milions d’euros per finançar 872 projectes de recerca, amb la implicació de 8.000 investigadors.

Cada any, més de tres milions de persones participeu en aquesta iniciativa solidària, tot convertint-la en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya i en una potent plataforma de sensibilització i de divulgació social de les malalties tractades.

Lluís Bernabé

Director de la Fundació La Marató de TV3

cap-2

MIRAR I COMPRENDRE:

Imatges i paraules que ens obren els sentits a la pandèmia

Un any més el llibre de La Marató és aquí, a les teves mans, i un any més te’l puc presentar i compartir-te’n el procés. Els dos últims anys hem conversat amb persones que ens han explicat la intimitat de la seva malaltia. El seu dia a dia, els seus ensurts, els seus descobriments i la seva adaptació a cadascun dels moments que la seva situació exigia. Hem parlat també amb familiars dels qui havien perdut la vida pel camí. Aquest any veurem els pacients, però no hi parlarem. Els observarem. La majoria d’aquests testimonis a hores d’ara s’hauran curat, d’altres hauran mort. I al costat de tots ells hi haurà estat el personal dels hospitals, tots els equips mèdics i sanitaris, tots els treballadors dels centres assistencials i les residències. Però també tot allò que, al voltant del confinament i l’epidèmia, ens ha deixat «tocats». Carrers buits, negocis tancats, natura sorprenent, vides i morts.

En aquesta edició el llibre posa l’objectiu i clica el disparador de les càmeres de fotògrafs reconeguts, d’aquí i d’arreu del món. Ben poc haureu de llegir, si és que ho voleu. Haureu d’endinsar-vos en les fotografies que mostren persones, reflexos, objectes, paisatges, que de ben segur us provocaran unes emocions potser desconcertants, potser de tristesa i angoixa, però entre tanta crueltat també hi trobareu tendresa, amor, força i coratge.

Les paraules, com sempre en primera persona, i explicant les seves vivències, són de dos professionals del sector sanitari. El doctor Antoni Trilla, metge epidemiòleg, i Jenny Moix, doctora en Psicologia. A tots dos els vam entrevistar a través de Zoom. Una conversa telemàtica com tantes n’hem tingut al llarg del confinament amb la família i els amics. Una conversa, la del doctor Trilla, des de l’hospital, i la de la doctora Moix, des de casa seva.

Aquest any la casa de cadascú ha estat l’espai de trobada; virtual, però de trobada. Ens hem despullat d’elements tècnics (focus, càmeres, maquillatge) i ens hem trobat en un espai més íntim, però distant alhora.

Tornarem a mirar-nos als ulls, però no a través d’una pantalla. Tornarem a fer-nos un petó en arribar i un altre en marxar. Però aquest any no ha pogut ser. Ens queda pendent. Ens hi hem adaptat, que és el que ens diuen els experts que cal fer sempre. Adaptar-nos per sobreviure, per fer front a les adversitats. Ho hem fet i ens hem trobat, aquest cop a través de la pantalla. Hem fet el que hem pogut per acostar-nos en la distància.

Han estat mesos d’incerteses, mesos en què la malaltia s’ha ficat a les nostres cases, a les nostres vides, a les nostres famílies, a les nostres feines i als no

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos