El mètode Tokei

Dr. Eduard Estivill
Dr. Eduard Estivill
Carla Estivill

Fragmento

cap-1

QUÈ SIGNIFICA TOKEI?

En els últims cinquanta anys, la humanitat ha viscut una revolució tecnològica sense precedents. Dels primers ordinadors personals, que gravaven dades en un casset o en un disquet, hem passat a tenir un telèfon intel·ligent amb més capacitat de computació que tota la NASA quan va dur el primer home a la Lluna.

A més, els dispositius que ens acompanyen en el dia a dia se sincronitzen entre si. El telèfon mòbil comparteix informació en temps real i s’actualitza amb l’ordinador, la tauleta tàctil o el rellotge intel·ligent que portem al canell.

Tanmateix, a mesura que hem anat connectant artefactes a la nostra vida quotidiana, ens hem desconnectat de mecanismes molt més vitals per a la salut i el benestar, com els nostres rellotges interns.

L’organisme té els seus propis ritmes, i el nostre cos només podrà funcionar a ple rendiment sense espatllar-se si som capaços d'escoltar-los i de respectar-los.

Per això hem volgut titular aquest llibre El mètode tokei, perquè tokei vol dir «rellotge» en japonès. De la mateixa manera que al país nipó s’esforcen a fer rellotges que desafien els suïssos en precisió i durabilitat, l’objecte d’aquest llibre és que el teu organisme funcioni com un rellotge ben ajustat, de manera que puguis viure amb la màxima energia, optimisme i salut.

Per això hi hem invertit tot el nostre esforç i passió, a més de disposar dels millors especialistes en cronobiologia del nostre país.

cap-2

PRÒLEG:
EL TEMPS DE LA FELICITAT

Començarem aquest llibre que et pot canviar la vida parlant d’un home que vivia en un poble de la província de Tarragona a principis del segle passat, concretament a la Torre de l’Espanyol, tot i que podria tractar-se de qualsevol persona de qualsevol poble del món.

Es llevava quan sortia el sol, és a dir, pels volts de les sis del matí a l’estiu i una mica més tard a l’hivern. Es rentava, es vestia i esmorzava a casa. L’esmorzar solia ser molt complet, perquè l’esperava un dia de feina esgotadora. Després, preparava la mula i se n’anava amb el carro cap al terròs.

De casa seva al camp hi anava caminant, normalment trigava un parell d’hores. Havia d’arrossegar la mula, ja que poques vegades pujava al carro, on duia el material que necessitava per a la jornada i altres estris. Caminava sota la claror blavosa del sol matinal, que ens fa despertar. Malgrat que el nostre home desconeixia que la primera claror del dia inhibeix la fabricació de melatonina, sí que havia comprovat que, si es llevava a aquella hora i anava a peu al camp, la jornada li anava molt més bé.

Mentre li tocava la llum, s’anava despertant i s’omplia d’energia.

Quan arribava al terròs, s’entregava a la feina física: regava, podava arbres o plantava vinyes. De tant en tant feia una pausa i, a mig matí, es menjava unes quantes avellanes o unes figues, el que avui dia anomenem productes de «quilòmetre zero». No hem inventat res.

Tot això que és tan actual i està tan de moda, ell ja ho feia, perquè s’alimentava del que ell mateix produïa. Per dinar, menjava a la barraca que feia servir per guardar les eines del camp el que li havien preparat a casa, també de proximitat: les verdures que ell mateix cultivava i llegums, una dieta vegetariana. En aquella època, menjar carn era tot un luxe.

Dinava sempre pels volts de la una, i després feia una breu migdiada de vint minuts. En acabat tornava a treballar, fins que calculava que faltaven un parell d’hores perquè es fes fosc: el temps que trigaria a tornar a casa.

Durant el camí de tornada, que feia caminant o enfilat al carro si estava molt cansat, el banyava la llum del crepuscle, que com sabeu és ataronjada. Aquesta llum fa que el nostre organisme comenci a fabricar melatonina. Quan arribava a casa, es rentava i es preparava per sopar.

Conversava una estona amb la seva dona, que s’havia passat el dia treballant a l’hort de prop de la casa o al corral amb els animals. Havent sopat, cap a les vuit, treien la cadira al carrer i xerraven amb els veïns, que explicaven anècdotes i històries. Tenien la seva ració de vida social cada dia.

En aquestes últimes hores de la jornada disposaven de molt poca llum. La il·luminació era de to ataronjat —espelmes, llums d’oli o foc—, un tipus de claror que permet al cervell fabricar melatonina. I se n’anaven a dormir a les deu. A l’habitació no hi havia res, només l’orinal. Això feia que dormissin fins que l’endemà sortia el sol.

Aquest pagès era el besavi i el rebesavi dels autors d’aquest llibre.

Ell no ho sabia, però duia el seu rellotge intern sempre a l’hora. Aquell home estava sincronitzat a la perfecció: amb la llum, amb la feina, amb els contactes socials i amb uns àpats regulars basats en aliments sans i de proximitat.

Avui dia entenem la proximitat com baixar al súper que tenim al costat de casa, però, per a ell, era el que la seva dona criava al corral i després cuinava. Menjava carn un cop al mes, quan ella matava un conill o una gallina. Per tant, sense comptar els ous, la seva alimentació era pràcticament vegana.

El nostre avantpassat sabia de manera intuïtiva el que avui dia la gent de ciències estudiem i divulguem a través d’articles, seminaris i llibres, i ens pensem que hem descobert la sopa d’all.

Sabia la importància que tenia fer exercici per al bon funcionament del cos, i també el benefici de fer els àpats sempre a hores regulars. Sabia que necessitem la llum forta de primera hora del dia —ara ho anomenem fototeràpia, que queda més bé— i una llum tènue abans d’anar a dormir, i dedicava les dues últimes hores de la jornada a desconnectar.

Per recuperar la salut, actualment necessitem programar-ho tot: l’hora de llevar-nos, la de l’exercici, els àpats… I moltes vegades descuidem aquestes pautes perquè donem prioritat a la feina i a l’oci, de manera que el nostre rellotge intern —les cèl·lules que controlen tot el que passa en el nostre cos— es desajusta.

Aquesta és la causa de moltes «baixades» anímiques i físiques, de problemes de salut i, en general, d’una falta de rendiment en molts àmbits de la nostra vida.

En aquest llibre aprendrem —o n’hauríem de dir «reaprendrem»?— de manera científica tot el que aquell pagès que feia una vida natural i senzilla ja sabia. Amb el mètode tokei, que explicarem al llarg d’aquest manual, posaràs el teu rellotge intern a l’hora per viure amb salut, energia i felicitat cada dia.

cap-3

CRONOBIOLOGIA
PER SER FELIÇ

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos