Som la última generació que pot salvar el planeta

Carlota Bruna
Claudia Ayuso
Patricia Ramos
Monica Rosquillas
Connie Isla

Fragmento

cap-1

imagen

Abans que comencis el viatge de llegir aquest llibre, et vull recordar una cosa important:

imagen

Em vaig adonar d’això quan el científic Johan Rockström, entre altres experts, va dir que tenim dos anys per revertir el creixement de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle si volem complir l’acord de París.[1]

Descobrir aquestes altres dades que comparteixo a continuació també em va ajudar a adonar-me que som l’última generació que pot salvar el món:

imagen

Cada dia s’extingeixen 200 espècies d’animals i vegetals. Els últims 40 anys hem perdut més de la meitat d’espècies animals.

imagen

La ONU preveu 200 milions de refugiats climàtics per a l’any 2100.

imagen

Avui en dia, mentre escric això, l’Amazones continua en flames i els científics fa molt de temps que diuen que estem en un punt crític, amb una altíssima probabilitat que el dany sigui irreversible. L’agricultura animal és responsable del 70 % de la desforestació d’aquest pulmó del planeta. I també s’estan cremant encara més hectàrees de territori a Austràlia.

imagen

Segons un estudi de la revista Epidemiology, la contaminació de l’aire que respirem, sobretot la que prové de la combustió dels vehicles dièsel, augmenta les probabilitats de patir un càncer cerebral, però, a més a més, està relacionada amb danys a tots els òrgans del nostre cos. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és una «emergència pública silenciosa».

imagen

El 90 % del plàstic que s’ha fabricat no s’ha reciclat mai. Cada any 80 milions de tones de plàstic acaben al mar. És com si cada minut, un camió de les escombraries llencés plàstic al mar.

imagen

Cada any 640.000 tones de xarxes de pesca fan cap als oceans i ofeguen 130.000 mamífers marins. S’ha comprovat que totes i cadascuna de les tortugues marines en vida han ingerit plàstic, sobretot les del Mediterrani, que és un dels mars més contaminats del món.

imagen

El 77 % de la Terra (sense comptar l’Antàrtida) i el 87 % de l’oceà han patit canvis i modificacions com a conseqüència directa de les activitats humanes, segons la revista Nature Research. Actualment gairebé no queden zones salvatges al planeta.

imagen

L’agricultura animal representa el 18 % dels gasos amb efecte d’hivernacle (metà, òxid nitrós, amoníac, etc.) que s’alliberen a l’atmosfera. Són més emissions que les de tot el sector del transport junt (13-14 %). També ocupa el 70 % de tot el terreny destinat a l’agricultura i el 30 % de tota la superfície del planeta.

imagen

L’estiu passat, Groenlàndia va perdre 2 bilions de tones de gel a causa de l’escalfament global en només un dia. A més a més, la primera glacera que va aparèixer a Islàndia es va perdre per sempre durant aquests mesos. Què passarà l’estiu vinent?

I la llista podria seguir sense fi, podria parlar de persones, d’animals i de pèrdua d’ecosistemes sencers.

imagen

Alguns exemples en podrien ser, sense anar més lluny, la proliferació de la fam, milions de pèrdues de vides humanes i d’animals, l’aparició de malalties noves i d’altres que ja crèiem eradicades, la pujada del nivell dels oceans i la pèrdua de quilòmetres de costa, fet que provocarà que centenars de milers de persones es quedin sense llar... De fet, s’estima que el 2030, la crisi climàtica podria portar a la pobresa 120 milions de persones.

A més a més, hi continuarà havent desastres climàtics en forma de riuades, inundacions, sequeres i un llarg etcètera que es tornaran molt més freqüents durant els pròxims anys. Ja som testimonis de la desaparició massiva d’espècies naturals, però això es farà més evident amb el pas del temps. Estem vivint un fenomen conegut com «la sisena extinció massiva», més d’un milió d’espècies estan en risc d’extinció, segons les Nacions Unides. La població mundial d’abelles, per exemple, ha disminuït fins a un nivell extrem.

Cada cop és més i més evident: la vida humana al planeta serà més difícil, més dura, amb una atmosfera nociva (com a l’Índia, on s’han tancat les escoles de Nova Delhi a causa de la contaminació atmosfèrica); en alguns llocs del planeta la vida quotidiana serà insuportable per les condicions ambientals, el menjar serà caríssim perquè serà terriblement complicat cultivar-lo... Si continuem així, la humanitat corre un risc real d’extingir-se. I amb ella, gran part de la vida del planeta.

Estem immersos en un dels experiments més perillosos del planeta, que consisteix a veure quant de CO2 pot aguantar la Terra abans que es produeixi una catàstrofe climàtica.

Quan vaig ser conscient de la realitat vaig sentir ràbia, tristesa i frustració. Vaig pensar que tot això m’anava massa gran i que jo no era més que un gra de sorra en una platja gegantina, que els meus actes com a persona insignificant no tindrien cap importància.

Després vaig llegir molts llibres de la doctora Jane Goodall; ella em va ensenyar que cada dia marquem una gran diferència al món i que decidir quin tipus de diferència volem aportar està a les nostres mans. I aleshores va arribar la Greta i em va demostrar que mai no s’és massa jove per actuar.

Ara et dues estar preguntant:

imagen

La meva resposta, després de molt de temps preocupada i d’haver-me informat sobre aquests temes, és: i tant que sí.

Sempre dic que la millor manera de canalitzar aquesta ràbia, tristesa i frustració és actuar. Plantar cara als problemes, en lloc de quedar-nos paralitzats per la por, el pessimisme i el cinisme, resulta reconfortant i revitalitzador per a nosaltres i per al nostre entorn; descobrim que cada acció, per petita que sigui, compta, i que té un eco beneficiós. Qua

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos