Charlie i el gran ascensor de vidre

Roald Dahl

Fragmento

CharlieAscensoVidre-2.xhtml

1
El senyor Wonka va massa lluny

L’última vegada que vam veure en Charlie, volava per damunt del seu poblet en el Gran Ascensor de Vidre. Una estona abans, el senyor Wonka li havia dit que aquella fabulosa i gegantina fàbrica de xocolata era seva. Ara, el nostre amiguet tornava triomfant amb la família sencera per fer-se’n càrrec. Els passatgers de l’ascensor (només per refrescar-vos la memòria) eren:

En Charlie Bucket, el nostre heroi.

El senyor Willy Wonka, extraordinari fabricant de xocolata.

El senyor i la senyora Bucket, pares d’en Charlie.

L’avi Joe i l’àvia Josephine, pares del senyor Bucket.

L’avi George i l’àvia Georgina, pares de la senyora Bucket.

L’àvia Josephine, l’àvia Georgina i l’avi George encara eren al llit (el llit l’havien carregat a bord just abans d’emprendre el vol). L’avi Joe, com recordareu, havia sortit del llit per anar a visitar la Fàbrica de Xocolata amb en Charlie. El Gran Ascensor de Vidre era a tres-cents metres d’altura i navegava plàcidament. El cel era d’un color blau brillant. Tothom a bord estava entusiasmat i neguitós de pensar que viurien a la famosa Fàbrica de Xocolata.

pag12.jpeg

L’avi Joe cantava.

pag12b.jpeg

En Charlie botava.

pag12c.jpeg

El senyor i la senyora Bucket somreien per primera vegada en molts anys.

I els tres vellets del llit se somreien ensenyant unes genives rosades sense dents.

pag12d.jpeg

—Què carat és el que fa volar aquesta cosa folla? —va rondinar l’àvia Josephine.

—Senyora —va dir el senyor Wonka—, això no és un ascensor qualsevol. Els ascensors només pugen i baixen per l’interior dels edificis. Però això ens ha portat cel amunt, s’ha convertit en un elevador. És el gran elevador de vidre.

—I què el manté enlaire? —va preguntar l’àvia Josephine.

—Ganxos celestials.

—M’estranya —va dir l’àvia Josephine.

—Benvolguda senyora —va fer el senyor Wonka—, vostè és nova. Quan faci una mica més que és amb nosaltres, res no l’estranyarà.

pag13.jpeg

—Aquests ganxos celestials —va dir l’àvia Josephine—, suposo que tenen un cap enganxat a aquesta carraca en què viatgem, no?

—Exacte —va contestar el senyor Wonka.

—I on són enganxats, els altres caps? —va preguntar l’àvia Josephine.

—Cada dia em torno més sord —va dir el senyor Wonka—. Si us plau, feu-me recordar de trucar al meu otorrinolaringòleg tan bon punt tornem.

—Charlie —va dir l’àvia Josephine—, no m’acaba de fer el pes, aquest cavaller.

—A mi tampoc —va dir l’àvia Georgina—. Diu molts disbarats.

En Charlie es va abalançar vora del llit i va dir a les dues àvies a cau d’orella:

—Si us plau, no ho espatlleu tot ara. El senyor Wonka és un home fantàstic. És amic meu, me l’estimo.

—En Charlie té raó —va xiuxiuejar l’avi Joe, afegint-se al grup—. Au, Josie, calla i no creïs problemes.

—Ens hem d’afanyar! —va dir el senyor Wonka—. Tenim tant de temps i tan poca feina! No! Un moment! Esborra això! Posa-ho a l’inrevés! Gràcies! I ara, cap a la fàbrica! —va cridar, picant de mans un cop i saltant dos pams enlaire amb els peus—. Rumb cap a la fàbrica! Però, abans de poder baixar, primer hem de pujar. Hem de pujar més i més!

—Què us havia dit? —va dir l’àvia Josephine—. Aquest home està tocat de l’ala!

—Calla, Josie —va dir l’avi Joe—. El senyor Wonka sap perfectament el que es fa.

—Està com una cabra! —va exclamar l’àvia Georgina.

—Hem d’anar més amunt! —va cridar el senyor Wonka—. Hem d’anar extraordinàriament amunt! Agafeu-vos l’estómac!

Va pitjar un botó marró. L’ascensor va fimbrar i després, amb un xiulet terrible, va sortir disparat cap amunt com un coet. Tothom es va agafar amb els altres i, a mesura que la maquinassa va anar agafant velocitat, el xiulet del vent a fora es va anar fent cada vegada més fort i més fort i més estrident i més estrident, fins que es va convertir en un xiscle penetrant i els passatgers havien de cridar per fer-se sentir.

—Pareu! —va cridar l’àvia Josephine—. Joe, digues-li que pari! Vull baixar!

—Auxili! —va xisclar l’àvia Georgina.

—Baixem! —va xisclar l’avi George.

—No, no! —va contestar xisclant el senyor Wonka—. Hem de pujar.

—Però, per què? —van cridar tots a una sola veu—. Per què amunt i no avall?

—Perquè com més amunt pugem, quan comencem a baixar, més de pressa anirem per la topada —va dir el senyor Wonka—. Convé anar a tota pastilla quan topem.

—Quan topem amb què?! —van cridar.

—Amb la fàbrica, naturalment —va contestar el senyor Wonka.

—Vostè és d’allò que no hi ha —va dir l’àvia Josephine—. Quedarem tots fets una coca!

—Quedarem fets una truita! —va dir l’àvia Georgina.

—Vet aquí un risc que hem de córrer —va dir el senyor Wonka.

—Vostè està de gaita —va dir l’àvia Josephine—. Digui’ns que tot és una broma.

—Senyora —va contestar el senyor Wonka—, jo no faig mai broma.

—Oh, estimats! —va gemegar l’àvia Georgina—. Quedarem tots lixiviats, tots hi quedarem!

—És força probable —va dir el senyor Wonka.

L’àvia Josephine va xisclar i va desaparèixer sota els llençols. l’àvia Georgina es va arrapar tan fort a l’avi George, que el va abonyegar. El senyor i la senyora Bucket es van quedar abraçats, immòbils i muts de por. Només en Charlie i l’avi Joe van conservar una certa sang freda. Havien fet molts quilòmetres amb el senyor Wonka i ja estaven fets a les sorpreses. Però, en veure que el Gran Ascensor no es parava d’allunyar de la Terra a tota velocitat, fins i tot en Charlie es va començar a posar nerviós.

—Senyor Wonka! —va cridar per fer-se sentir enmig del terrabastall—. El que no entenc és per què hem de baixar a una velocitat tan endiastrada.

—Fill meu —va contestar el senyor Wonka—, si no baixem a una velocitat endiastrada, no podrem obrir-nos pas per la teulada de la fàbrica. No és gens fàcil fer un forat en una teulada tan dura com aquesta.

—Però, si ja n’hi ha un, de forat —va dir en Charlie—. El vam fer quan en vam sortir.

—Doncs, en farem un altre —va dir el senyor Wonka—. Val més dos forats que un. Qualsevol ratolí t’ho pot

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos