El fantàstic Senyor Guillot

Roald Dahl

Fragmento

FantastiSenyorGuillot-3.xhtml

1
Els tres grangers

Al fons d’una vall hi havia tres granges. Els seus propietaris havien prosperat i ara eren rics, però també molt mala gent. Tots tres eren d’allò més desagradables i mesquins. Eren el granger Pau, el granger Pol i el granger Pep.

pag13.jpeg

En Pau tenia una granja de pollastres. Criava pollastres a cents. Era un home molt gras perquè cada dia es menjava tres pollastres rostits i farcits per esmorzar, per dinar i per sopar.

pag14.jpeg

En Pol tenia una granja d’ànecs i oques. Tenia milers i milers d’ànecs i oques. Era molt panxut i tan menut que a qualsevol piscina del món on s’hagués ficat, l’aigua sempre li hauria arribat més amunt de la barba, encara que fos al tros poc fondo. Sempre menjava bunyols i fetge d’oca. Trinxava els fetges fins que li quedava una pasta fastigosa i farcia els bunyols amb allò. Aquest menjar li feia venir mal de panxa i per això sempre estava d’un humor de mil dimonis.

pag15.jpeg

pag16.jpeg

En Pep tenia una granja de pomes i de galls dindi. Tenia milers de galls dindi tancats en un camp ple de pomeres. No menjava mai res. No feia altra cosa que beure gerres i més gerres d’una sidra molt forta que feia amb les pomes del seu camp. Era prim com un fideu i dels tres grangers era el més viu.

Els infants que vivien per allí, quan els veien, solien cantar:

Són en Pau, en Pol i en Pep,

un de gras, un de curt i un de sec.

Si mai trobeu aquests rates,

no vulgueu tenir-hi tractes

que de bo no en traureu res.

pag17.jpeg

FantastiSenyorGuillot-4.xhtml

2
El senyor Guillot

En un turó sobre la vall hi havia un bosc.

Dins del bosc hi havia un arbre.

Sota l’arbre hi havia un cau.

Dins del cau vivien el senyor Guillot i la senyora Guilla i les seves quatre guineuetes.

Cada vespre, així que es feia fosc, el senyor Guillot demanava a la senyora Guilla:

—Què, reina meva, què voldràs avui? Un pollastre ben gras de can Pau? Un ànec o bé una oca de can Pol? O més aviat un bon gall dindi de can Pep?

pag18.jpeg

I quan la senyora Guilla li havia dit el que volia, el senyor Guillot baixava amb molt de compte cap al fons de la vall, amagat dins la fosca de la nit, i agafava el que li havien demanat.

En Pau, en Pol i en Pep sabien prou bé el que passava i estaven enrabiadíssims. Eren d’una mena de gent que no els agradava perdre res, i encara els feia més ràbia que els robessin les coses. Per això, cada nit, cadascun d’ells agafava l’escopeta i s’amagava en un racó fosc de la seva granja per tal de poder atrapar el lladre.

pag20.jpeg

Però el senyor Guillot era massa llest per a ells. Sempre que anava cap a una de les granges, ho feia amb el vent de cara i, d’aquesta manera, si hi havia algú amagat dins la fosca, el vent en portava l’olor fins al nas del senyor Guillot molt abans que ell hi arribés. El senyor Pau estava amagat darrere el seu Galliner Número U. El senyor Guillot ja l’ensumava des d’unes cinquanta iardes i de seguida canviava de direcció i se n’anava cap al Galliner Número Quatre, que era a l’altra punta de la granja.

—Mal llamp de bèstia! —renegava en Pau.

—Mira que si la trobo, l’obro en canal —deia en Pol.

—L’hem de matar! —cridava en Pep.

—Però com? —va preguntar un dia en Pau—. Ja em direu com podrem pescar aquest animalot.

En Pep es va gratar el nas distretament amb un dels seus dits i va dir:

—Tinc una idea.

pag21.jpeg

—Però si tu encara no has tingut mai cap idea que valgués la pena —va dir en Pol.

—Calla i escolta —va respondre en Pep—. Demà a la nit ens amagarem tots davant del cau on viu la guineu i l’esperarem fins que tregui el nas. Llavors… Bang-bang! Bang-bang! Bang-bang!

—Molt bé —va dir en Pol—. Però primer haurem de trobar-ne el cau.

—Ai, Pol, Pol; jo ja l’he trobat —va contestar en Pep, que era molt espavilat—. És al bosc que hi ha dalt del turó, a sota d’un arbre enorme.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Product added to wishlist