INTRODUCCIÓ

Tenir una cuina petita no vol dir que haguem de cuinar poc ni menjar malament. És innegable, però, que hi ha receptes més adequades que d’altres: convé que preparem els plats amb pocs ingredients, de manera senzilla i sense embrutar gaires utensilis.

Moltes de les receptes que trobareu en aquest llibre són d’aquest estil. De tant en tant, també hi trobareu algun plat un xic més laboriós, perquè tenir una cuina petita no ha d’estar renyit amb fer un extra, si el plat s’ho val i disposem de temps i ganes.

Veureu que us presentem algunes receptes pensades per a una persona, d’altres pensades per a dues i d’altres (les que ens semblen més festives, o més adequades per compartir o convidar) per a quatre comensals. Que la cuina sigui petita —o viure en un micropís— no combina gaire bé amb tenir molta gent a taula i, per aquesta raó, us presentem receptes per a pocs comensals. Evidentment, podeu multiplicar-les com calgui si voleu fer-les per a més persones.

ORGANITZAR-SE A LA CUINA

Si no tenim gaire espai, l’organització és bàsica. Cal tenir un petit rebost fornit d’ingredients de llarga conservació, amb els quals es pugui preparar un ventall de plats que ens permeti sortir del pas en qualsevol moment. Les receptes que us proporcionem aquí us poden servir d’idea, però us convidem a fer un pas més i practicar una cuina de recursos com la que us presentarem tot seguit.

Per fer-ho, us proposem uns quants ingredients que ens semblen imprescindibles per proveir el vostre rebost (molts d’ells són de llarga conservació i no cal patir per consumir-los en un període de temps gaire llarg). D’altra banda, a l’apartat de «Recursos» trobareu un seguit de preparacions bàsiques, moltes de les quals les podeu cuinar amb antelació i conservar al frigorífic o al congelador. Es tracta, doncs, de combinar aquests recursos amb els ingredients de què disposem, per tal de crear receptes noves que us permetin sortir de la rutina i que pugueu adaptar al vostre gust afegint-les als vostres plats predilectes.

Així, doncs, us presentem tot seguit alguns ingredients i preparacions que convé tenir a mà per la seva versatilitat.

AL FRIGORÍFIC

No incloem en aquesta llista ingredients més delicats com ara els peixos, les aus i les carns, que convé comprar amb la mínima antelació possible.

FRUITES I HORTALISSES

Espàrrecs verds: Saltats, us serviran per coronar una amanida o preparar uns ous remenats d’urgència, amb un rajolí de salsa de soja. Amb la part menys tendra i un xic de patata, podeu preparar una crema deliciosa i coronar-la amb una cullerada de mascarpone.

Enciams i fulles variades (fulla de roure, lollo rosso, ruca, canonges, espinacs frescos): Són més que versàtils en la preparació d’amanides (al llibre trobareu moltes idees). A més, podeu emprar els espinacs per fer un saltat ràpid (que és boníssim i es prepara en un tancar i obrir d’ulls) o per cuinar l’arròs sec d’espinacs i seitons. Amb la ruca, podeu preparar un pesto deliciós per acompanyar pasta i nyoquis.

Bolets (xampinyons, gírgoles, shiitake, bolets de temporada: ceps, rovellons, camagrocs...): Si teniu por que es facin malbé, podeu saltar-los amb un xic d’all i julivert picats i conservar-los ja cuits a la nevera. Afegiu-los a cremes de verdures, serviu-los com a acompanyament o utilitzeu-los en la preparació d’ous remenats i plats de pasta. També podeu afegir-hi un xic de nata líquida i encenalls de formatge parmesà i fer-los servir de farciment de canelons.

Albergínies: Podeu fregir-les amb mel, posar-les en una amanida, fer un mutàbal o servir-les amb mongetes de Santa Pau, espinacs i llom ibèric, o bé confitar-ne la polpa al forn per servir-les com a acompanyament, fer-ne un timbal amb gamba vermella i tomàquet confitat o utilitzar-les en remenats, croquetes, pastes i pizzes. A rodanxes primes, enfarinades i fregides, poden servir de base de lasanya vegetal, alternada amb «pètals» de tomàquet confitat, alfàbrega fresca i encenalls de parmesà fets amb un pelador.

Tomàquets: Per enriquir tota mena d’amanides, preparar una sopa freda, elaborar una salsa de tomàquet rústica o bé servir-los confitats, amb burrata i pinyons.

Alvocats: Per la seva textura i el seu gust, constitueixen un recurs fantàstic per arrodonir amanides. Tasteu-los en entrepans i torrades, com a complement del salmó en els rotlles de sushi o feu-los servir per preparar el guacamole (i no tornareu a comprar-lo fet mai més).

Carbassons: Perfectes en saltats de verdures, en crema o per cuinar uns Spaghetti amb carbassó, pinyons torrats i formatgets.

Llimes i llimones: Fantàstiques per fer vinagretes per a amanides, per alegrar unes senzilles patates a la llimona, preparar uns spaghettini a la llimona o unes pappardelle rapidíssimes d’estiu, i per donar un toc diferent a peixos i aus.

Ous: Mireu de trobar-ne d’ecològics (els reconeixereu perquè el primer número dels que porten impresos a la closca és un zero), la seva qualitat paga la pena. Utilitzeu-los per preparar un remenat amb salsa de tomàquet o verdures (per exemple, partint d’un saltat d’espàrrecs verds i xampinyons), truites (queda molt bona la de carbassó saltat, ceba confitada i botifarra esparracada), enriquir una amanida amb un ou escalfat o cuinar uns ous amb samfaina i patates rosses. Un plat deliciós (per bé que no gaire sa i del qual, per tant, no és bo abusar-ne) és una trencadissa d’ous ferrats sobre patates rosses, que resulta encara més espectacular si la serviu amb un tall de foie a la planxa, cuinat volta i volta en paella antiadherent ben calenta, sense matèria grassa afegida.

FORMATGES

Parmesà o Grana Padano: Són cars, però en les quantitats en què s’utilitzen i tenint en compte la seva llarguíssima conservació a la nevera (ben embolicats amb film de plàstic), constitueixen un recurs excel·lent en amanides, sopes i plats de pasta: ratllat i barrejat amb nata líquida, per exemple, us permetrà preparar uns macarrons exprés deliciosos.

Burrata: Per la seva textura cremosa, es conserva molt poc temps, però és un entrant perfecte si l’acompanyeu d’un bon tomàquet i uns pinyons torrats, un xic de vinagre balsàmic o unes fulles d’alfàbrega fresca. Amb ruca, cirerols i un toc d’olivada, es converteix en un altre entrant que es prepara en qüestió de minuts. Si no en trobeu, substituïu-la per una bona mozzarella de búfala.

Formatge en crema tipus Philadelphia: Permet resoldre plats de pasta d’una manera molt senzilla (afegiu-ne a uns macarrons amb salmó fumat i cibulet, per exemple), o preparar gotets, perfectes per a una festa o un pica-pica: poseu-ne sobre hummus, mutàbal o guacamole i coroneu-ho tot plegat amb ous de truita o el salmó marinat. També us servirà per preparar torrades (unteu-ne el pa torrat i condimenteu-lo amb suc de llima, abans de cobrir-lo amb alvocat a rodanxes i ruca) o torradetes petites, untades amb formatge i cobertes amb el tomàquet confitat, alfàbrega picada i un toc de reducció de vinagre de Mòdena.

SALSES

Salsa olivada (o bé olives de Kalamata, que podem triturar amb oli o picar amb un ganivet): Perfecta per a amanides de tota mena. Deixatada en un xic d’oli d’oliva verge extra, pot substituir la vinagreta en una amanida, donar un toc diferent a un peix o completar una torrada amb trossets de tomàquet, pernil salat i ruca, per exemple.

Salsa de soja: És un dels condiments més versàtils: prepareu una vinagreta d’inspiració oriental (amb ceba ratllada, suc de llimona i un toc de gingebre ratllat), feu-la servir per condimentar un arròs blanc preparat a la manera japonesa o bé per arrodonir un bròquil al vapor amb bolets i bacó, unes aletes de pollastre amb soja i mel, un porc saltat amb gingebre o un salmó teppanyaki sorprenent. També podeu utilitzar-la per preparar una salsa rapidíssima per a pollastre: enrossiu en un raig d’oli un gra d’all tallat en 3 o 4 trossos, juntament amb una fulla de llorer. Salteu-hi el pollastre tallat a trossos sense pell ni os i afegiu-hi el volum equivalent a una avellana de gingebre fresc ratllat (podeu tenir-ne sempre, pelat i ratllat, al congelador). Tireu-hi un raig de vinagre de Mòdena, deixeu que s’evapori i es redueixi, afegiu-hi un raig de salsa de soja i deixeu que s’acabi de fer a foc suau, durant 30 segons més.

Mostassa a l’antiga: Perfecta per donar un toc diferent a les amanides (prepareu-ne una vinagreta barrejant-la amb mel, oli d’oliva i un punt de vinagre balsàmic).

Maionesa (si no l’heu de consumir immediatament o si l’heu de tenir una estona fora de la nevera, feu servir maionesa de pot): A banda de ser un recurs ben versàtil en l’elaboració de barquetes i broquetes, us permetrà preparar una salsa sorprenentment deliciosa per al peix blau (vegeu la recepta). Podeu fer maioneses aromatitzades afegint-hi una petita quantitat d’altres salses: tasteu la combinació de musclos al vapor amb maionesa de romesco, la tempura de calamars amb maionesa de soja, les broquetes de pollastre i poma amb maionesa de mostassa o els llagostins a la planxa amb pela de llima ratllada, alvocat i maionesa de wasabi.

Nata líquida: Compreu-la sempre amb un percentatge de matèria grassa a partir del 35%, d’aquesta manera podreu muntar-la per fer-la servir en rebosteria o, si ho preferiu, utilitzar-la com a base d’una salsa per a pasta (tasteu la crema de Mòdena) o un filet de porc amb panses i pinyons. Amb un paquet de pasta brisa, un bric de 200 ml de nata i dos ous, podeu preparar una quiche, afegint-hi el farciment que us estimeu més, seguint el procediment.

D’ALTRES

Pernil salat: Un bon recurs per preparar torrades i barquetes, però també per arrodonir plats de pasta (afegiu-lo a l’últim minut, fora del foc) o al damunt d’una pizza de mascarpone, cirerols i ruca, acabada de sortir del forn.

Pasta brisa refrigerada: Us permetrà preparar pastissos salats ràpids, com la clàssica quiche lorraine, la quiche de ceba o variants a base d’espàrrecs, gorgonzola i salmó fumat o de porros saltats amb carxofes i formatge de cabra, seguint el procediment que us expliquem a la recepta, substituint un farciment per un altre.

RECURSOS

Salsa agredolça de Cabernet Sauvignon: Es prepara fàcilment i podeu combinar-la amb uns medallons de llom ibèric a la planxa, una broqueta de cuixa de pollastre amb xampinyons o un magret d’ànec, amb la pell ben cruixent i poc fet de dintre.

Reducció de vinagre de Mòdena: Posada en un recipient de boca estreta (l’anomenat «biberó»), podeu fer servir aquesta salsa per decorar plats i donar-hi un contrapunt agredolç al mateix temps. Tasteu-la en una amanida de pera, nous i parmesà o bé sobre brots tendres d’espinacs o ruca. Sobre la pizza de ruca i mascarpone o bé amb maduixes o damunt de gelat de vainilla, resulta deliciosa.

Vinagreta refrescant de pinyons i menta: Combina especialment amb aus, peixos i verdures al vapor. Utilitzeu-la per condimentar una amanida elaborada amb enciam, tomàquet d’amanir, rodanxes de cogombre, olives negres de Kalamata i pa de pita tallat a triangles i fregit, o bé sobre una amanida de tomàquet i ceba tendra picada.

Vinagreta de verdures fresques: Podeu preparar-la amb antelació i conservar-la a la nevera. Tasteu-la sobre una broqueta de daus de rap i gamba vermella, un llom de lluç al vapor, un saltat de vieires i calamarsons, una suprema de llobarro o orada a la planxa o qualsevol peix blanc.

Salsa guacamole: Aporta un contrapunt cremós, gustós i aromàtic als plats. Va bé amb peixos blaus a la planxa, amanides fredes (amb gambes, llegums, salmó, calamarsons a la planxa), amb broquetes de pollastre marinades amb all i llima o com a farciment d’entrepans fets amb torrades.

Hummus: Serviu-lo amb pa àrab calent —com a entrant o com a part d’un pica-pica—, o bé amb una amanida de tomàquet, ceba tendra i olives negres. També podeu servir-lo com a acompanyament d’un peix blau a la planxa (combinat, si voleu, amb guacamole o ceba confitada) o amb unes broquetes de pollastre marinades amb llimona i espècies.

Pesto de ruca: Deliciós per amanir sandvitxos (per exemple una coca salada oberta per la meitat i farcida amb tomàquet a rodanxes i mozzarella), com a salsa per a pasta (barregeu-la directament amb la pasta calenta, sense escalfar-la) o per donar el toc final a una pizza amb rodanxes de tomàquet, acabada de treure del forn. També pot donar el toc de gràcia a un peix blanc o a uns calamars passats per la planxa.

Tomàquet confitat: Utilitzeu-lo en pizzes, amanides (a bocinets, amb ruca, canonges o una barreja de fulles) i plats freds (amb burrata, amb mozzarella, amb làmines de formatge parmesà o Idiazábal, amb un toc d’olivada, salsa pesto o reducció de vinagre de Mòdena). En calent, combina especialment bé amb l’albergínia al forn, la ceba confitada (en una coca, per exemple), el llom ibèric i els peixos blaus.

Chutney de tomàquet i poma: Aquesta salsa-confitura agredolça és ideal per tenir a la nevera com a recurs (també és apta per fer-ne conserva), i lliga especialment bé amb peixos blaus, porc ibèric i albergínia al forn. Tasteu-la sobre torradetes untades amb formatge cremós.

All rostit: És un recurs que podeu utilitzar en sofregits, sobre torradetes (les podeu esmicolar, per exemple, i servir sobre una amanida, o presentar senceres al fons d’una sopa) o en vinagretes. Afegiu-lo també als trinxats de verdures o feu-lo servir per donar un toc especial a una crema de patata.

Salsa de tomàquet rústica: Queda deliciosa sobre pasta d’espinacs (cintes, per exemple, i millor si es tracta de pasta fresca artesanal), amb una bona cullerada de formatge fresc tipus ricotta per sobre. Poseu-ne, també, per acompanyar un llom de lluç a la planxa, amb els nyoquis de patata o a la base de les pizzes.

Massa de creps: Prepareu-la la nit anterior, refrigereu-la de seguida i l’endemà tan sols haureu de fer-la quallar en forma de creps i farcir-les com vulgueu, amb ingredients dolços o salats.

Compota de poma: Perfecta per acompanyar filets de porc o vedella, pollastre al forn o un rostit de xai (afegiu orellanes remullades en brandi a la compota abans de coure-la). En l’apartat dels dolços, podeu servir-la amb formatge fresc i fruita seca, amb formatge mascarpone ensucrat o bé amb gelat, iogurt o bescuit d’ametlles.

AL CONGELADOR

És molt pràctic congelar els aliments en bossetes petites de congelats. Un sofregit, per exemple, es descongela ràpidament al microones o en un cassó mentre bull la pasta, o es pot fer servir com a base d’uns fideus a la cassola. Amb sofregit i brou que tingueu al congelador, podeu preparar, per exemple, un arròs melós o una paella en ben poca estona. Cuinar a l’avançada, pensant a congelar, permet menjar bé i variat quan es va curt de temps.

Bases de pizza: Una bona base de pizza és molt versàtil, podeu posar-hi bolets saltats a la paella, polpa d’albergínia confitada o preparar una deliciosa pizza agredolça de ruca amb mascarpone. També podeu alegrar la clàssica pizza de pernil i formatge amb xampinyons laminats i un ou: reserveu-ne el rovell i poseu-lo damunt la clara quan aquesta hagi quallat. Repartiu unes rodanxes de mozzarella per la superfície de la pizza i torneu-la a posar al forn només un minut perquè la mozzarella es fongui i el rovell s’escalfi una mica sense arribar a quallar.

Un bon pa de pagès (o bé pa de nous, pa d’olives, pa de llavors, etc.), tallat a llesques, es descongela ràpidament i permet preparar plats ràpids per solucionar el sopar: Una torrada de pernil ibèric com la fan a Cadis o una torrada d’alvocat, tomàquet i ruca, per exemple.

Llegum cuit: Les mongetes de Santa Pau, per exemple, es descongelen ràpidament gràcies a la seva mida. Podeu utilitzar-les per preparar un platillo o un empedrat

Gamba de qualitat congelada (o gambots, llagostins, etc.): Si les gambes són bones i les descongeleu sobre una reixeta dins del frigorífic, els resultats us sorprendran.

Lloms de salmó: Comprar-los directament congelats us assegura tenir-los com a recurs el dia que no tingueu temps de comprar peix fresc i, a banda, permet preparar sushi lliure d’anisakis. El salmó és un dels peixos que dóna bons resultats quan se sotmet a un procés d’ultracongelació.

Mandonguilles casolanes: Podeu preparar-les amb antelació i congelar-les tot just enfarinades i a punt per fregir. Es poden fregir tot just sortides del congelador i servir-les amb una salsa de tomàquet, o bé cuinar-les en una salsa com la del fricandó de llom de porc.

Hamburgueses: Si en teniu al congelador, juntament amb uns bons pans d’hamburguesa artesanals, podeu preparar una hamburguesa deliciosa en un temps rècord: acompanyeu-la de ceba confitada, enciam i tomàquet, i condimenteu-la amb una cullerada de maionesa barrejada amb un xic de salsa de soja.

Cuixes de pollastre, sense pell ni os, tallades a trossos grossos: Us serviran per preparar força receptes d’aquest llibre, com ara el pollastre fregit a la japonesa o el saltat de pollastre amb alls tendres.

Salsitxes: Per fer uns fideus a la cassola o per preparar un saltat de llegum rapidíssim: en una paella antiadherent, sofregiu un all en trossos i, tot seguit, salteu-hi les salsitxes tallades a trossets (o botifarra esparracada sense pell). Aboqueu-hi un raig de vi blanc, deixeu que s’evapori del tot i afegiu-hi unes mongetes de Santa Pau cuites. Acabeu el saltat amb un raig de salsa de soja (ja fora del foc) i serviu-ho de seguida.

Entrecots: Si els congeleu damunt d’una superfície ben plana, embolicats amb film de plàstic, podreu cuinar-los en un moment sense haver-los descongelat prèviament. El resultat és tan satisfactori que costa notar la diferència, cosa que els converteix en un recurs fantàstic. Feu la prova untant l’entrecot per totes dues bandes amb oli d’oliva. Tot seguit, poseu una paella antiadherent a foc fort i sense gens d’oli. Quan estigui ben calenta, poseu-hi l’entrecot i feu-lo per un costat fins que quedi ros i cruixent. Tombeu-lo i, passat mig minut, abaixeu el foc al mínim i acabeu de cuinar-lo com ho faríeu normalment. No tindreu un filet poc fet, però sí al punt. Si el voleu més cuit, simplement allargueu el temps de cocció.

Bacó: Tallat a trossets petits i congelat, us servirà per condimentar plats de pasta (passeu-lo per una paella antiadherent, sense cap mena de matèria grassa, i un cop ros afegiu-lo a un sofregit de ceba i xampinyons saltats per condimentar unes pappardelle), o bé utilitzeu-lo per preparar uns spaghettini a la carbonara. També pot servir, per exemple, per preparar unes carxofes al microones: un cop tretes les fulles i les parts sobreres i els filaments que tenen al cor, farciu-les amb el bacó i un rajolí d’oli d’oliva. Feu-les durant 5 minuts a 900 W i serviu-les posant-hi una mica de maionesa barrejada amb un xic de mostassa a l’antiga i coronades amb ouets ferrats de guatlla.

Julivert: Podeu congelar les fulles de julivert en un recipient petit, netes i ben seques, picades amb unes tisores. El julivert no conservarà la textura, però es pot fer servir en plats que requereixin cocció, com ara picades i guisats.

Ceba congelada: Us pot servir de recurs d’urgència. Si l’aboqueu a la paella directament del congelador, amb un raig generós d’oli, us permetrà preparar sofregits sense haver-vos de preocupar de l’estona de pelar-la i picar-la.

Gingebre: Pelat i tallat a trossets, podeu conservar-lo al congelador i ratllar-lo directament congelat per aromatitzar plats d’estil oriental. Combina especialment bé amb la carn de porc i la salsa de soja.

RECURSOS

Arròs blanc al vapor, a la manera japonesa: Salteu-lo en una paella antiadherent calenta, amb un raig d’oli i un grapat de panses i pinyons, i serviu-lo d’acompanyament. Un cop fred, l’arròs sense amanir es pot congelar i descongelar amb resultats acceptables: si el congeleu en bols individuals, podreu descongelar-lo i escalfar-lo al microones per servir-lo amb alguna preparació al damunt (per exemple, un saltat de verduretes amb soja al wok) o bé convertir-lo en un arròs a la cubana rapidíssim, saltat a la paella amb un gra d’all.

Pans ratllats diversos (amb cibulet, amb alfàbrega i parmesà, amb all, orenga i romaní): Podeu tenir-los congelats en bossetes i utilitzar-los acabats de treure del congelador. Donaran un toc diferent als arrebossats: tasteu els filets de gall o bruixa arrebossats amb pa ratllat i cibulet, els pits de pollastre arrebossats amb all, orenga i romaní, i les croquetes de formatge arrebossades amb alfàbrega i parmesà.

Ceba confitada: Congelada en bossetes, o bé dins d’un recipient a la nevera, és perfecta per avançar sofregits, acabar papillotes (proveu de fer-ne una de llom de salmó sense espines, ceba confitada, pinyons torrats, bacó trinxat i una cullerada de salsa de soja) o per acompanyar hamburgueses o carns a la planxa. Resulta indispensable per preparar ràpidament una sopa de ceba o per cobrir coques i quiches, i l’oli resultant de la cocció manté l’aroma i el gust de la ceba confitada, cosa que el fa adient tant per a sofregits com per a amanides i escabetxos. Sobre petits rösti de patata és un acompanyament fantàstic per a una bona hamburguesa i, confitada juntament amb poma i triturada amb un xic de nata líquida i un toc de curri o de mostassa a l’antiga, resulta una salsa deliciosa, que combina molt bé amb el pollastre.

Fumet vermell de peix : Tant el fumet de peix com el brou de pollastre són uns grans recursos per tenir al congelador. Us permeten preparar sopes i, alhora, són una base perfecta per a arrossos, salses i guisats. Congelar-los en racions relativament petites permet descongelar-los en poc temps i evita haver de llençar grans quantitats sobreres.

Verdures saltades: Conserveu-les a la nevera o al congelador i feu-les servir com a acompanyament i també en plats de pasta, en la preparació de truites