Llet amb galetes

Juan Llorca
Melisa Gómez

Fragmento

cap-1

INSTAURAR UNS HÀBITS SALUDABLES

Els avis, a més de mantenir una relació especial amb els nets i de passar bones estones i fer molts àpats junts, s’han convertit en una peça clau per a la conciliació en moltes famílies. Per això, els pares i mares es preocupen cada vegada més per la qualitat d’aquests menjars.

Més enllà d’un gelat el cap de setmana, avui dia els avis i els nets comparteixen molts més àpats, i els avis solen ser indulgents amb els dolços i amb determinats productes no gaire saludables. De vegades, això pot provocar que quan els nens i les nenes tornen a casa i els pares els donen aliments més sans per berenar, com ara fruita, no els vulguin, perquè prefereixen una altra opció (iogurts de gustos, galetes o entrepans). Què podem fer davant aquesta situació? Hi ha alguna manera d’unir esforços i fomentar junts, avis i progenitors, els hàbits saludables que ens agradaria que els nens haguessin adquirit quan arribin a l’edat adulta?

Sovint, les famílies em venen a veure a la consulta per demanar-me consells que puguin traslladar als avis i àvies, i cercant informació per ampliar els seus coneixements, ja que saben com és d’important tenir una bona alimentació des dels primers mesos de vida. Busquen seguretat, perquè ara quan els pares ens enfrontem a l’inici de l’alimentació complementària dels fills, i fins i tot una mica abans, amb la lactància, tenim accés a un gran volum d’informació, molta més de la que disposaven els nostres pares, i coneixem pràctiques efectives que ens poden ajudar a establir uns bons hàbits o, al contrari, a obstaculitzar-ne la consolidació. Volem expressar als avis i àvies l’enorme agraïment que senten per ells els pares, per l’atenció i l’afecte que proporcionen als nets, però per als progenitors és fonamental que els avis els comprenguin i els donin suport, a fi que els hàbits que volen inculcar als fills es concertin en família.

En els capítols següents abordarem aquest tema. Recuperarem les millors pràctiques i identificarem els espais de millora de cada rol (avis-pares), de manera que puguem gaudir més del que ens uneix, que és veure créixer els fills i nets sans i feliços.

cap-2

1. ELS AVIS, PEÇA CLAU DINS LA FAMÍLIA

Des de l’inici dels temps, els avis han ajudat a pujar els nets. Mares i pares han recorregut a ells, cercant el seu suport, perquè contribuïssin en tasques com l’atenció i l’alimentació dels més petits, i són nombrosos els beneficis que obtenen els petits de passar aquest temps junts.

Un proverbi africà diu que es necessita una tribu sencera per criar un nen, i és que tenir avis a prop, que ens transmetin les seves experiències i coneixements, que consentin els nostres fills i els facin veure que hi ha altres maneres d’abordar les situacions quotidianes, és molt enriquidor i ajuda a conrear la flexibilitat en ells i en nosaltres.

Actualment, arreu del món els avis són una peça fonamental per aconseguir l’anomenada conciliació familiar, laboral i personal. A Espanya, una de cada cinc famílies (segons dades de l’INE) compta amb els avis per cobrir les hores d’atenció que requereixen els fills; en molts casos, avis i nets arriben a compartir una mitjana de set hores diàries,[1] situació que, sense ànim de jutjar les famílies que ho fan d’aquesta manera per voluntat, és poc aconsellable per a aquelles altres que s’hi veuen obligades a causa d’unes jornades laborals poc flexibles i per la falta de polítiques i mitjans que facilitin o facin possible la conciliació.

Respecte a la conciliació familiar, com es pot abordar el paper d’avis cuidadors? L’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) assenyala que els avis no són uns simples cuidadors més (com podria ser-ho una mainadera), sinó que exerceixen un rol únic i fonamental, que dona continuïtat a les tres generacions. A més, aconsella als avis que:

•Gaudeixin d’aquest paper irreemplaçable: fer-se present en la vida dels nets pot ser molt gratificant.

•Treguin el màxim partit d’aquests dies especials que comparteixen i, si estan disponibles, que s’ofereixin a tenir cura dels nets tot sovint.

•Expliquin contes i històries als nets.

És innegable que els avis poden tenir un paper protagonista en la nostra vida i en la dels fills, i és molt recomanable per a tots els implicats que hi hagi un diàleg fluid i que es comparteixi la visió de la criança o, si més no, convé establir de comú acord uns certs límits que ens permetin gaudir del temps compartit. Igualment, és aconsellable explicar als avis tots els canvis que han tingut lloc els últims anys en relació amb l’alimentació infantil i la importància de tenir-los en compte perquè els nens tinguin un creixement i un desenvolupament saludables.

Sabem que cada casa és un món, i existeixen tants models familiars com famílies hi ha; en les pàgines següents descriurem els diferents estils i els enfocaments més freqüents de la relació avi-net, a fi que serveixin de base per valorar la influència del avis en el comportament alimentari dels més petits i per posar en relleu el fet que, encara que pares o avis puguem tenir maneres de fer diferents, tots perseguim els mateixos objectius.

AVIS I ESTILS DE CRIANÇA

A la dècada de 1960, els investigadors Neugarten i Weinstein van entrevistar un grup d’àvies i avis de classe mitjana i van identificar cinc maneres diferents d’exercir aquest paper.

• Avis cuidadors: assumeixen responsabilitats i atenen els nets. És un estil força corrent a causa del nombre creixent de famílies separades o en què tots dos progenitors treballen fora de casa.

• Avis que cerquen diversió: tenen un estil relaxat i no autoritari. Aquests avis consideren el contacte amb els nets com una activitat d’oci.

• Avis que serveixen com a reserva de saviesa familiar: proporcionen informació sobre la història de la família.

• Avis formals: tenen un comportament estricte i tradicional. S’interessen molt pels nets, en tenen cura molt sovint i exerceixen una autoritat i control clars en absència dels pares.

• Avis distants: tenen contacte amb els nets només de manera esporàdica.

Més recentment, el 2004, els investigadors Atchley i Barusch van identificar algunes de les funcions que tenen els avis en la vida dels nets, que són les següents:

• Suport emocional. El simple acte de ser presents constitueix un suport tant per als fills com per als nets, cosa que dona als infants una major sensació de seguretat, continuïtat i preservació de la família.

• Manteniment de la història viva. Els avis solen transmetre als nets les tradicions, els coneixements i les històries familiars, i els ajuden a entendre el camí que ha seguit la família des del passat fins avui dia.

• Suport fiable. Els avis

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos