La lluita a l'exili

Carles Puigdemont
Xevi Xirgo

Fragmento

cap

Pròleg

El llibre que teniu a les mans és el segon volum —i de moment, el darrer— d’una tasca que s’ha allargat més de quatre anys. Correspon fonamentalment a l’etapa de l’exili del president Carles Puigdemont i, a diferència del primer volum (M’explico. De la investidura a l’exili), en què les circumstàncies ho permetien, aquest dietari, com no podia ser d’una altra manera, és més esporàdic. Hi ha, em sembla, tots els fets rellevants. Però potser no reflecteix prou bé l’activitat frenètica que el president ha mantingut en el seu dia a dia durant aquest període. No ha parat de viatjar, de rebre visites, de fer reunions —la majoria, ves quin remei, amb els seus a Catalunya, per videoconferència—, i la seva agenda ha estat tant o més atapeïda que quan era a Palau. Aquestes i altres circumstàncies —entre elles, la distància— van fer que les nostres trobades no fossin tan sovintejades, i per això molts cops el dietari d’aquesta segona part s’ha convertit en una conversa, a vegades íntima, més que no pas en un relat dels fets.

Aquesta etapa ha estat molt més dura de viure per al president i d’escriure per a mi. I és per aquesta raó que intento aprofundir no només en les circumstàncies polítiques, sinó també en les personals. Em semblava que això podria tenir interès per al lector.

Com que és la segona part, podria semblar que aquest segon volum fos el del desenllaç, aquell en què a les novel·les s’acostuma a resoldre tot —i si pot ser, feliçment—. N’hi ha, de desenllaços. I alguns de prou significatius i que no es poden entendre sense la lectura del primer volum. Però ni és una novel·la ni hi ha un final. Hi ha, en qualsevol cas, el final d’una etapa, una reflexió sobre tot el que ha passat i, esclar, queden en les mans de cada lector les conclusions que en pugui treure, que no han de ser necessàriament coincidents. Com en una novel·la de múltiples finals.

El relat dels fets de M’explico. La lluita a l’exili s’acaba —perquè així ens ho vam proposar— amb l’entrada de Puigdemont com a eurodiputat de ple dret a la sessió que el Parlament Europeu va celebrar a Estrasburg el gener del 2020. Acabat el llibre, però, el president Puigdemont va visitar Perpinyà en un acte multitudinari en què més de dues-centes mil persones el van acompanyar. Em va semblar un fet d’una gran transcendència i he optat per deixar-ne constància en el quadern de fotografies. Igualment, com que a causa de la pandèmia que patim la impressió del llibre es va endarrerir unes quantes setmanes més, el president va aprofitar una nova visita a Perpinyà, a principi de juliol, per deixar escrites les seves darreres reflexions en forma d’epíleg.

Han estat més de quatre anys de seguir el president de prop, de prendre notes, d’enregistrar converses i d’intentar ser en el lloc i en els moments oportuns per saber què pensava Puigdemont en aquell instant. És important recordar que aquest era un dels objectius del llibre: no només relatar uns fets històrics del nostre país, excepcionals, sinó, sobretot, retratar el pensament del 130è president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, en el moment en què passaven.

Espero haver-ho aconseguit.

XEVI XIRGO,

maig del 2020

cap-1

2018

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Product added to wishlist