1
Procés
1 m. [LC] Manera de descabdellar-se una acció progressiva. Operaris que controlen tot el procés de fabricació.
2 1 m. [DR] Causa judicial.
2 2 [LC] [DR] procés a porta tancada Procés d’on és exclòs el públic.
2 3 m. [AD] [DR] En un litigi, conjunt d’actuacions jurisdiccionals encaminades a l’aplicació del dret. Procés civil. Procés penal.
2 4 m. [DR] Conjunt d’escrits en qualsevol causa civil o criminal.
3 1 m. [EI] [QU] Successió predeterminada de fases que es repeteixen regularment en un fenomen, en un procediment industrial, etc.
3 2 m. [IN] En inform., seqüència definida d’operacions. Procés de simulació.
3 3 [MT] procés d’iteració Procés d’aproximació que permet d’arribar a un resultat suficientment bo en un càlcul, repetint-lo amb dades com més va més aproximades.
3 4 [MT] procés estocàstic Variable aleatòria els possibles valors de la qual no són nombres sinó funcions.
4 m. [MD] Evolució d’una sèrie de fenòmens o de lesions anatòmiques relacionats amb una malaltia.
5 m. [ME] [FIF] procés adiabàtic Transformació termodinàmica que té lloc sense intercanvi de calor entre un sistema i el seu entorn.
6 m. [SO] procés social Mode d’acció, operació o interacció entre individus o grups socials, que suposa un canvi caracteritzat per un tret comú o una direcció definida.
(Diccionari de la Llengua Catalana, DIEC2)
2
Arenys de Munt: zona zero
El 13 de setembre de 2009 s’hi va fer la primera consulta municipal no vinculant sobre la independència de Catalunya. Davant la pregunta: «Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?», es va cridar a les urnes tota la població d’Arenys de Munt de més de setze anys i els resultats van ser:
- Sí: 2.569 vots (96 %)
- No: 61 vots (2,3 %)
- En blanc: 29 vots (1,1 %)
- Vots vàlids: 2.659 (99,6 %)
- Vots nuls: 12 (0,4 %)
- Vots totals: 2.671
Tot i que el Govern de Zapatero no va donar importància a la consulta, pocs dies després més d’una seixantena de municipis catalans van mostrar la seva predisposició a seguir l’exemple d’aquest municipi del Maresme.
3
Les tisores i l’Estatut
Hi havia una vegada, allà pel 2006, un Estatut d’Autonomia que va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i pel Senat espanyols, votat pels catalans en referèndum i ratificat pel cap de l’Estat i pel Govern de Zapatero.
Hi havia una altra vegada, pocs dies després, set recursos d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional presentats pel Partit Popular, pel Defensor del Poble Enrique Múgica, del Partit Socialista, i pels governs de les comunitats autònomes de Múrcia, la Rioja, Aragó, València i les Illes Balears.
I conte contat, aquest conte no s’ha acabat, ja que quatre anys després, el juny de 2010, el Tribunal Constitucional dicta sentència i declara 14 articles inconstitucionals, en reinterpreta 27 i confirma la ineficàcia jurídica del preàmbul, on es manté el terme «nació» per referir-se a Catalunya.
4
Qui és Joan Bonanit?
Joan #BonaNit és el sobrenom de Joan Porras Álvarez, un estudiant de Manresa de vint-i-tres anys que durant 212 vespres, a tres quarts de nou, desitjava «bona nit» a totes i tots els presos polítics al Centre Penitenciari de Lledoners, incloses Carme Forcadell i Dolors Bassa, recloses en altres centres penitenciaris. Aprofitant el pas pel pati dels polítics abans de ser tancats a la cel·.la, Joan Bonanit cridava els seus noms, el primer vespre a viva veu i després amb un megàfon. La seva acció es va fer viral quan el vicepresident Junqueras va contestar amb un «bona nit» i les càmeres ho van enregistrar. Tot i que la seva intenció era mantenir l’anonimat, el seu rostre es va fer públic el 7 de maig de 2019 quan va ser citat pels advocats de Jordi Sànchez i Jordi Turull en el judici del Procés.
El 26 de juny de 2019, el vespre que els polítics catalans van tornar a la presó catalana de Lledoners després del judici a Madrid, Joan Bonanit hi tornava a ser per continuar desitjant-los això, bona nit (amb resposta dels empresonats), tot el temps que fos necessari.
5
«Som una nació. Nosaltres decidim»
Aquest és el lema de la primera gran manifestació massiva en contra de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya de 2006 i, per a molts, el tret de sortida de les nombroses convocatòries que hi hauria en el futur. Va tenir lloc al passeig de Gràcia de Barcelona el 10 de juliol de 2010 i va aplegar 1,1 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana, i 1,5 milions segons Òmnium Cultural.
A la manifestació, convocada per Òmnium, amb Muriel Casals com a presidenta, hi van assistir, entre altres personalitats, tots