300

Fragmento

cap-1

Presentació

En Joan Gallifa, codirector de la sèrie 300 i soci d’aventures diverses, va arribar l’altre dia entusiasmat per una troballa que havia fet un bon amic comú. Aquest amic, el pintor Massimo Cova, ja fa una pila d’anys que viu en una casa antiga al centre d’Arenys de Mar. Mai no s’hi havia fixat, però resulta que al pany del portal de casa hi té una flor de lis posada del revés. A les cases més velles d’Arenys de Mar no és estrany trobar-hi encara una àguila bicèfala que decora el pany del portal. L’àguila bicèfala era el símbol de la monarquia de l’imperi austrohongarès i, per tant, del candidat austriacista al tron d’Espanya durant la guerra de Successió, l’arxiduc Carles. I com que Arenys de Mar va ser una vila fidel fins al final a l’arxiduc, era ben habitual que a les cases hi posessin el seu símbol. Però no pas la flor de lis.

La flor de lis —que és un gal·licisme per indicar la flor del lliri— era, i és, el símbol de la casa dels Borbons, la dinastia que va manar a França durant dos segles, fins que van perdre el cap després de la Revolució. D’aquesta casa reial era l’altre pretendent al tron hispànic, Felip d’Anjou, que va ser qui finalment va guanyar la guerra i es va coronar rei amb el nom de Felip V. Aquest símbol, la flor de lis, era habitual en els panys de les portes d’altres viles: Mataró, per exemple, que sempre es va mostrar fidel als borbònics. Però no pas a Arenys de Mar. I, encara menys, posada del revés.

Què volia dir, aquest símbol del revés? Era d’algun filipista que manifestava d’una manera críptica i amagada la seva afinitat borbònica? O bé era la mofa expressada per un austriacista resistent després d’haver perdut la guerra? Si quan en Massimo va fer aquest descobriment sorprenent encara haguéssim estat produint la sèrie 300, potser ho hauríem aprofitat. Aquesta sèrie intenta explicar la història dels catalans dels últims tres-cents anys, i especialment com l’han condicionada les relacions entre Catalunya i Espanya. I aquesta troballa de la flor de lis del revés, si l’haguéssim investigat una mica, segurament que ens hagués acabat portant a una aventura divertida, una d’aquelles històries del català emprenyat que a la televisió funcionen de meravella.

Aquestes petites històries concretes són la sal i el pebre de les sèries històriques de televisió, però no en són pas la substància. En algun moment s’ha de fer un pas enrere, o cap amunt, o cap al costat, per relacionar aquestes històries amb històries semblants, trobar-hi regularitats, repeticions, ordenar-les en el temps i posar-les en relació també amb d’altres històries diferents. I donar-los un sentit que vagi més enllà de cada peripècia. Aquí és on entren en joc els historiadors. Per això en la sèrie 300 vam convidar-los a participar-hi, no solament com a assessors, sinó també com a guies de lectura d’aquelles històries quotidianes, fent propostes d’anàlisi i d’interpretació. I ens vam quedar amb ganes de continuar-hi conversant.

Aquest llibre recull noves entrevistes amb els historiadors que van participar en la sèrie. Amb el professor Borja de Riquer parlem de les relacions polítiques dels diversos sectors de la societat catalana amb l’Estat durant aquests tres-cents anys; amb la demògrafa Anna Cabré conversem sobre el peculiar sistema de creixement demogràfic català, sobre la integració i sobre el model d’ascensor social català; amb August Rafanell bussegem en la llengua, i en les llengües, i especulem sobre què hauria pogut passar si... o què hauria passat si no... Amb el professor Jordi Maluquer de Motes mirem de prop una història d’èxit, el de l’economia catalana després de la guerra de Successió; amb Manel Risques intentem entendre el costat més tràgic de la història, el de la violència; i acabem amb una lliçó d’història sobre la identitat dels catalans amb el més veterà dels historiadors del país, Josep Fontana. L’ordenació dels capítols del llibre segurament no és la mateixa que la de l’emissió de la sèrie, entre d’altres coses perquè en el moment de tancar aquesta presentació encara no n’havíem decidit l’ordre. I una altra cosa: no cal haver seguit la sèrie per entendre el llibre. Les converses tenen sentit —i crec que, també, interès— per si mateixes. De tota manera, allà on hem cregut que calia, hi hem afegit una petita explicació sobre algunes de les peripècies que posàvem en escena a la televisió.

Els programes d’història per a la televisió juguen amb la curiositat, amb la intriga, amb l’emoció dels símbols, i així fan del passat un espectacle —coses totes elles bones—. Però aquests programes d’història mai no s’acaben quan s’acaba l’emissió. L’espectador inquiet comença a pensar-hi una mica més, a trobar certeses i dubtes i, per ventura, a mirar-se el present d’una manera diferent. Potser aleshores ja no importa tant saber qui era aquella família d’Arenys de Mar que havia posat una flor de lis al revés, sinó pensar en com és de persistent en aquest país la voluntat d’expressar la diferència, als panys o als balcons. Aquestes converses que hem recollit són una manera de seguir pensant en aquesta història. La continuació, ja és cosa dels lectors.

Badalona, maig del 2014

cap-2

 

 

L’encaix i el desencaix

(300 anys de relacions polítiques)

Entrevista a Borja de Riquer

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos