L'inoblidable viatge a Grècia

Carles Riba

Fragmento

g-2

 

 

 

 

 

Carles Riba té trenta-quatre anys i Clementina Arderiu en té trenta-vuit quan emprenen el viatge a Grècia. Són una jove parella de poetes, de joves escriptors, amb tres fills que han deixat a Catalunya amb la família. Aquell viatge de noces que no van poder fer està ara a punt de començar.

Un escriptor «de professió i de vocació no pot prescindir de Grècia». Aquestes paraules, dites pel mateix Carles Riba, resumeixen fidelment i simplement la motivació extrema de «l’inoblidable viatge a Grècia, a reco­nèixer els paisatges de tants autors estimats i traduïts per mi», de «l’inoblidable solitari viatge».

Per a Riba, «anar a Grècia, a Itàlia, a un país al qual un s’ha preparat, al qual un deu alguna cosa de la seva construcció, és anar a omplir uns noms, omplir amb visions uns noms, uns noms que ens empenyen a trobar el lloc que hi correspon», segons el mateix poeta diu en la «Presentació d’una lectura de les Elegies de Bierville». Poca cosa puc afegir-hi perquè les paraules ribianes són prou clares i explícites.

La dèria venia de lluny. El 1920, Riba, amb Clementina i Josep Obiols, viatja a Itàlia. Però Carles i Clementina han de tornar abans que el seu amic; les cartes supliran la distància. El 9 de desembre, ja des de Barcelona, Riba escriu a Obiols, a Roma: «Estic rumiant-me per a l’esdevenidor, a més a més del 2n viatge a Itàlia, un viatge a Grècia. Això comença a xuclar-me com ara fa quatre anys Itàlia. ¿Hi vindreu?». Resposta d’Obiols, el dia 16: «Tingueu-me al corrent dels vostres projectes de viatge a Grècia. Com està la moneda grega?». Però aviat la il·lusió es desinfla: «El meu viatge a Grècia és un projecte sine die», li escriu el 21 de desembre. Però continua amb una prefiguració del que serà el del 1927: «Abans voldria tornar a Itàlia, des d’on (des de Nàpols o Bríndisi) el passatge a Grècia és facilíssim. O era. Assabenteu-vos-en vós. Jo he vist un Baedeker del 1910. Llavors el tipus de vida a les grans ciutats gregues era molt semblant al de les ciutats italianes. El preu de les pensions a Atenes, si fa no fa. En canvi per fora, Grècia és un país quasi balcànic. Amb la gent il·lustrada, el grec antic serveix força, però el grec vulgar és incomprensible per al més bregat hel·lenista. Ha d’ésser un viatge sentimental. Res de llargues estades. (Naturalment, que si l’hem de fer en condicions semblants a les del viatge a Itàlia, ha d’ésser més lent). Cal córrer les illes. Un viatge de museus i de paisatge. La moneda estava als volts de 60. Ara, amb tot l’embull venizeloconstantinià, crec que ha baixat molt». Una prefiguració prou afinada que el lector podrà constatar en llegir els textos del viatge.

Passats uns anys, «un dia en parlà amb Cambó. “Ja ho veurem”, sembla que li va respondre el polític, o bé contestà amb una sorrudesa evasiva. Però tot d’una —mesos, anys després— el cridà i li oferí el seu mecenatge», escriu Albert Manent. No coneixem la importància del mecenatge ni les condicions. No he trobat cap document, cap carta, sobre el tema; aquest «silenci o discreció» podria ser pel desig de Cambó que la seva aportació restés secreta, segons em va comentar Eulàlia Riba. Només alguns comentaris a les mateixes cartes i les diverses anotacions que Riba fa en una petita agenda domèstica donen algunes clarícies sobre la qüestió.

Comencen el viatge el 4 d’agost de 1927, en tren cap a Marsella. El 6 embarquen en el vaixell Andros cap a Atenes. Acabat el viatge, el 20 de setembre embarquen cap a Bríndisi per arribar a Barcelona el 28 de setembre.

mapa

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos