El vostre carretó
Ja no hi ha articles al vostre carretó
1.ª edició: març, 2013
© Jaume Barberà, 2013
© Ediciones B, S. A., 2013
Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona (España)
www.edicionesb.com
Dipòsit legal: B-19327-2012
ISBN: 978-84-9019-436-2
Tots els drets reservats. Sota les sancions establertes en l’ordenament jurídic, queda rigorosament prohibit, sense autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, així com la distribució d’exemplars mitjançant el lloguer o el préstec públics.
A la meva família, Montse, Oriol i Marc,
per les hores que els prenc
i per la paciència que han de tenir.
L’hem embastardit [el país], però és. L’hem malmès, però existeix. Ens angunieja molt pensar si continuarà o no vivint i, si de cas, de quina manera.
Salvador Espriu
D’una vella i encerclada terra
Contingut
Portadella
Crèdits
Dedicatòria
Cita
Pròleg
El periodisme i la intencionalitat
Personatges singulars, personalitats úniques
Una nova transició
La indefensió apresa. Aprendre a fer anar la palanca
La independència d’un país
El futur és nostre, impliquem-nos i impliquem-nos-hi
Quan parlo amb Jaume Barberà percebo que té dues velocitats. Practica d’una manera reiterada i conscient la retòrica del silenci i de la reflexió pausada. Com si anés a buscar, en algun pou profund, la frase exacta, la sentència que es podria esculpir, el detall que descriu a la perfecció el que mira de transmetre. Són moments que caldria observar-los amb la paciència de l’entomòleg per dibuixar-los amb un traç impressionista. Calibrar aquests instants que s’escolen lentament. De sobte, la sintaxi de Jaume Barberà explota, i el que era un llac reposat es torna riu impetuós. Quan troba la deu que fa que el corrent s’escampi, les frases van al galop.
A la sala on conversem, em fixo en detalls que té penjats en un suro. Hi ha un acudit sobre Goldman Sachs i tres frases que, totes elles, cada una d’elles, amaguen un pensament que es reflectirà després, tard o d’hora, en la nostra xerrada. «Com que no sabien que era impossible, ho van aconseguir», de Jean Cocteau. És un crit a favor de la implicació, justament en uns temps tan difícils. «Perquè passi alguna cosa, jo he de mirar de fer que passi», d’Adam Smith. Més implicació, voluntat d’incidir. I una de Frida Kahlo («Quise ahogar mis penas en alcohol, pero las condenadas aprendieron a nadar») que ens parla de l’humor, necessari, i alhora de la persistència —gran contradicció— del neguit que ens assetja.