Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
Antoni Gual va néixer el dia més curt i trist de l#any, el 21 de desembre. Va durar tan poc que quan va arribar al món ja era de nit. Ja en els seus primers dies la sorpresa davant l#existència el va portar irremeiablement a contemplar el món amb un cert estupor. Un estupor que va anar augmentant a mesura que observava les persones que l#envoltaven. De manera que, ja molt aviat, es vaig submergir en la lectura per aïllar-se el màxim possible del disbarat que era, per a ell, habitar aquesta terra.
Per canalitzar aquest astorament i rebaixar una mica la seva perplexitat, a la sortida de l#adolescència va decidir ingressar, com aquell que se#n va a un balneari a prendre els banys, al Col·legi de Filosofia de Barcelona, on, sota la direcció d#Eugenio Trías, va intentar posar algun mètode al seu desconcert.
La passió lectora creixia amb els anys, i llegint una quantitat descomunal de llibres dolents va aprendre a valorar els bons. Així doncs, va arribar un moment en què fins i tot es va sentir capaç de donar opinions; i, a més a més, per escrit. Va començar a publicar alguns papers en unes quantes revistes locals i comarcals, més tard als suplements de cultura de La Vanguardia i d#El Periódico de Catalunya i a la revista Qué leer.
Una de les moltes contradiccions que arrossega des de sempre és que, tot i que no suporta l#oceànica estupidesa de la immensa majoria de les persones, mantè una inalterable pietat per la condició humana.
I la seva principal alegria és, com deia Borges, «Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mí me enorgullecen las que he leído.»
Llegir-ne menysAmb Locus tenim el riure assegurat, perquè la manera de veure i explicar el món del seu autor, Antoni Gual, és singularment divertida.
Amb Locus tenim el riure assegurat, perquè la manera de veure i explicar el món del seu autor, Antoni Gual, és singularment divertida.
El narrador de Locus és un jove neuròtic que no sap ben bé on va i que topa contínuament amb gent que encara està pitjor que ell, en una desfilada de personatges estrafolaris i al·lucinants que es converteixen en els pilars de la narració, des de l'oncle Quasimodo fins al cosí penques, passant pel general que convida el protagonista a llegir a la caseta del gos. Locus és un relat de formació i aprenentatge, però al revés: el camí que segueix el nostre heroi és el de la deseducació i el desenfocament.
Locus es resisteix a ser classificat en cap gènere literari pur. Segurament cal situar-lo entre aquesta mena de memòries novel·lades que de tant en tant trobem en la història de la literatura. On comença una fantasia que el narrador no sap destriar de la realitat? Impossible treure'n l'aigua clara, i això és el que fa que el llibre ens atrapi.
I és que Locus és bàsicament la traducció literària de la singular mirada d'Antoni Gual sobre aquest circ on ens han fet viure sense que ningú ens hagi demanat permís.
Ressenyes:
«Fa petar de riure i ens demostra que l'autèntica ficció és la nostra existència.»
Joan Carreras
«Una mirada lúcida, irònica i sàvia sobre la cultura, la literatura i la vida.»
Hilari de Cara
«L'aplaudeixo amb entusiasme. M'ha fet somriure, riure, m'ha emocionat i esborronat i m'ha fet rumiar.»
Lector
«Què més vull?»
Sílvia Soler
Antoni Gual va néixer el dia més curt i trist de l#any, el 21 de desembre. Va durar tan poc que quan va arribar al món ja era de nit. Ja en els seus primers dies la sorpresa davant l#existència el va portar irremeiablement a contemplar el món amb un cert estupor. Un estupor que va anar augmentant a mesura que observava les persones que l#envoltaven. De manera que, ja molt aviat, es vaig submergir en la lectura per aïllar-se el màxim possible del disbarat que era, per a ell, habitar aquesta terra.
Per canalitzar aquest astorament i rebaixar una mica la seva perplexitat, a la sortida de l#adolescència va decidir ingressar, com aquell que se#n va a un balneari a prendre els banys, al Col·legi de Filosofia de Barcelona, on, sota la direcció d#Eugenio Trías, va intentar posar algun mètode al seu desconcert.
La passió lectora creixia amb els anys, i llegint una quantitat descomunal de llibres dolents va aprendre a valorar els bons. Així doncs, va arribar un moment en què fins i tot es va sentir capaç de donar opinions; i, a més a més, per escrit. Va començar a publicar alguns papers en unes quantes revistes locals i comarcals, més tard als suplements de cultura de La Vanguardia i d#El Periódico de Catalunya i a la revista Qué leer.
Una de les moltes contradiccions que arrossega des de sempre és que, tot i que no suporta l#oceànica estupidesa de la immensa majoria de les persones, mantè una inalterable pietat per la condició humana.
I la seva principal alegria és, com deia Borges, «Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mí me enorgullecen las que he leído.»
Llegir-ne menysSubscriu-te a les nostres novetats editorials
Actualidad
Artículos relacionados con este libro
Reseñas
Ressenyes
