Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) es va donar a conèixer com escriptor amb la publicació de les novel·les La glòria del doctor Larén (1936) i Gaeli i l'home Déu (1937) i el recull de contes El primer arlequí (1936). Com a periodista, col·laborava aleshores al Diario Mercantil i a l'Avui , i els seus dibuixos van aparèixer a L'Esquella de la Torratxa.
La guerra el va dur al front -i el seu testimoni va quedar recollit a Unitats de xoc (1938)-, després a l'exili a França i posteriorment a Mèxic, on va col·laborar en diverses publicacions com els Fascicles literaris. Al llarg d'aquests anys d'exili, van veure la llum els reculls de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959), i el 1962 va retornar amb la seva família a Catalunya.
L'any següent guanyà el premi Sant Jordi amb L'ombra de l'atzavara (1964), i seguirien nous llibres de contes -Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1981), De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé (1984) o Un estrany al jardí (1985)- i les novel·les Ronda naval sota la boira (1966) i Aquí descansa Nevares (1967). Tots els seus contes s'han aplegat en l'edició en dos volums -Contes (1936-1968) i Contes (1978-1992)-, , il·lustrada per Ignasi Font i publicada per Rosa dels Vents el 2018.
Al llarg de la seva vida, Calders va mantenir una intensa activitat periodística -en diaris i revistes com Serra d'Or, El 9 Nou, El Temps o l'Avui- i va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi el 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, i l'any 1992 la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor honoris causa.
Llegir-ne menysQuè en diria, Calders, de l'època que vivim? No ho sabem, però tots els debats que ara tornen són terreny trepitjat, viscut i travessat per l'escriptor durant la seva vida: la tensió entre democràcia i autoritarisme, la xenofòbia, la immigració i les onades de refugiats, la repressió espanyola, el maltractament de la llengua, la censura.
Què en diria, Calders, de l'època que vivim? No ho sabem, però tots els debats que ara tornen són terreny trepitjat, viscut i travessat per l'escriptor durant la seva vida: la tensió entre democràcia i autoritarisme, la xenofòbia, la immigració i les onades de refugiats, la repressió espanyola, el maltractament de la llengua, la censura.
Aquest volum recull una tria de contes i articles escrits entre el 1933 i el 1994, des de la denuncia de l'ascens del feixisme a l'experiència viscuda de l'exili, «de la independència de les repúbliques bàltiques a la caiguda del comunisme, des de la reflexió sobre la llengua a la crítica de la censura del règim i la d'unes elits catalanes hipòcrites, provincianes i segrestades per idearis monolítics» que permeten llegir la història del segle XX i trobar-hi claus per entendre l'època actual.
«A Calders, el retorn de la història no l'hauria sorprès gaire. En canvi, li hauria sabut greu que una vegada més, Catalunya no hagi aprofitat la seva posició privilegiada des de l'ull de l'huracà per empènyer el pèndol de la història cap al cantó bo», escriu Diana Coromines al pròleg.
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) es va donar a conèixer com escriptor amb la publicació de les novel·les La glòria del doctor Larén (1936) i Gaeli i l'home Déu (1937) i el recull de contes El primer arlequí (1936). Com a periodista, col·laborava aleshores al Diario Mercantil i a l'Avui , i els seus dibuixos van aparèixer a L'Esquella de la Torratxa.
La guerra el va dur al front -i el seu testimoni va quedar recollit a Unitats de xoc (1938)-, després a l'exili a França i posteriorment a Mèxic, on va col·laborar en diverses publicacions com els Fascicles literaris. Al llarg d'aquests anys d'exili, van veure la llum els reculls de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959), i el 1962 va retornar amb la seva família a Catalunya.
L'any següent guanyà el premi Sant Jordi amb L'ombra de l'atzavara (1964), i seguirien nous llibres de contes -Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1981), De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé (1984) o Un estrany al jardí (1985)- i les novel·les Ronda naval sota la boira (1966) i Aquí descansa Nevares (1967). Tots els seus contes s'han aplegat en l'edició en dos volums -Contes (1936-1968) i Contes (1978-1992)-, , il·lustrada per Ignasi Font i publicada per Rosa dels Vents el 2018.
Al llarg de la seva vida, Calders va mantenir una intensa activitat periodística -en diaris i revistes com Serra d'Or, El 9 Nou, El Temps o l'Avui- i va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi el 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, i l'any 1992 la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor honoris causa.
Llegir-ne menysSubscriu-te a les nostres novetats editorials
Actualidad
Artículos relacionados con este libro
Reseñas
Ressenyes
