75 Consells per celebrar el teu aniversari en gran (75 Consells 3)

María Frisa

Fragmento

Consell3-4.xhtml

cap1.jpg

El món està molt mal muntat. Per no dir súper mal muntat. Qui és l’il·luminat que va tenir la idea genial d’organitzar-lo tal com és? M’agradaria conèixer-lo. Per començar, l’any és mooooolt llarg. Alguna vegada t’has parat a comptar els dies que té? Sí, sí, ja sé que a l’escola ens diuen que són 365, però aquí tens el meu primer consell.

consejo1.jpg

pag10.jpg

Per què tenim sinó el cap? Per posar-hi gorres? Perquè la cara se’ns ompli de granets? Nooooooooo, el tenim per pensar. I sí, ja sé que ara més d’un s’haurà endut una sorpresa perquè mai no l’ha fet servir per rumiar (en sé d’uns quants, jo...).

Total, que m’he adonat que dels tres-cents seixanta-cinc dies de l’any només n’hi ha 4, insisteixo, 4, «de felicitat garantida». Està o no està mal muntat això? Hauria de ser justament el contrari: quatre dies dolents i tres-cents seixanta-un dies bons. Començaríem l’escola un dilluns, o fins i tot un dimarts, i el divendres ja tindríem festa. T’ho imagines? Així no ens haurien d’escridassar perquè féssim els deures... si més no, fins dimecres!!! Perquè no t’hagis de trencar les banyes pensant quins dies són els bons, he fet un «top ten» (en realitat és un «top four»):

pag11.jpg

1 El dia de Reis al matí, l’estona que obres els regals (després la cosa ja es torça bastant i no et deixen ni jugar en pau a la wii perquè «és un dia per estar en família»).

2 La nit de Nadal, l’estona del Caga Tió (però no et facis gaires il·lusions perquè sempre acostuma a cagar quatre paridetes).

3 El dia que comencen les vacances d’estiu. Evident. I...

4 El 4 és el millor, el 4 és el dia de la «felicitat 100% garantida»: el dia del teu aniversari.

És millor que la resta de l’any perquè el dia del teu aniversari la felicitat és exclusivament per a tu, en canvi els altres dies l’has de compartir amb tothom. Tots els regals són només per a tu, totes les felicitacions són només per a tu, totes les trucades són nomes per a tu... I, a sobre, tots els altres s’han de fotre i fer veure que se n’alegren per tu!!!!

Les coses com siguin: mola tant que els altres es morin d’enveja mentre tu triomfes. O no és aquest el motiu pel qual t’aixeques del llit cada matí (bé, en el meu cas, és la meva mare que m’estira els llençols sense contemplacions)?

Una altra cosa que demostra que la vida està molt mal muntada és que el teu aniversari és el dia més important de l’any i ni tan sols el pots escollir. T’has de conformar amb el dia que has nascut.

I si penses que tant hi fa un dia com un altre, és que has tingut sort i no has nascut a l’estiu.

consejo2.jpg

Com que a mi ningú no em va avisar, se’m va ocórrer néixer un dia qualsevol, així, a la babalà: el 25 d’agost.

El meu pare ja fa onze anys que intenta convence’m que és el millor:

-Així no has d’anar a l’escola i pots fer el que et vingui de gust: estar amb nosaltres, veure la tele...

Uf, sí!!! Quina sort! Tot un dia per estar amb la imbècil de la meva germaneta, la Raquel!!

Aquesta és una altra cosa que de seguida et fa veure que la vida està molt mal muntada: Per què existeixen els germans petits si tu estaries ben ampla, tota sola amb els teus pares, que sempre pensarien que ets la millor del món perquè no et podrien comparar amb ningú més? I no parlem dels calés que es deixen en l’educació de la teva germana i que podrien invertir en la teva felicitat...

pag14a.jpg

El meu pare no entén res. Si precisament el pitjor de néixer a l’estiu és que et perds l’únic dia en què sí que és guai anar a l’escola, el dia del teu aniversari, perquè molt malament has de fer les coses per no ser el més popular de la classe. A més, ara ni tan sols no has d’aguantar les ridícules corones que et posen a infantil.

pag14b.jpg

Com? Que a tu no et passa mai? Que mai no aconsegueixes ser el més popular? Tranquil, jo te n’ensenyaré. Només has de seguir uns quants consells ben simples.

consejo3.jpg

És important crear expectativa, no és el mateix que arribis a classe i de cop i volta sigui el teu aniversari, com si res, que dedicar un parell de setmanes a alertar tothom que la gran festa està a punt d’arribar. Però tampoc no et passis, no facis com en Pollastre.

pag15.jpg

Cada vegada que l’Emili, el nostre mestre, fa una pregunta (una d’aquestes interessants, del tipus «quins són els verbs de la tercera conjugació», «defineix tal cosa», «quina fracció és més gran», «explica pas a pas el cicle de l’aigua...»), en Pollastre alça la mà voluntàriament.

-Pollastre -li diu l’Emili, amb la mosca al nas, perquè ja el veu venir.

-Ara mateix -respon ell- no tinc ganes de pensar, però vull aprofitar que tinc la mà aixecada per recordar als meus companys que només queden sis dies per al meu aniversari.

I, és clar, tothom es parteix de riure; tothom menys l’Emili, que, com que és el professor, mai no li troba la gràcia a res, i li fa escriure una pila de frases com a càstig.

pag16.jpg

Consell següent:

consejo4.jpg

Ja saps com va la cosa: sona el timbre per sortir al pati i el profe crida:

«Un segon, si us plau, ara en/la ____________ (posa-hi el nom del qui fa anys) us repartirà una coseta».

I aquesta coseta és la qüestió: els populars sempre porten detallets bons, del tipus Lacasitos, ous Kinder, llaminadures, bossetes de patates fregides... però la «coseta» que se li ha ocorregut a la teva mare mai, mai no és res bo.

El problema és que, quan arriba el dia del teu aniversari, a la teva mare li agafa automàticament per començar a estrenye’s el cinturó.

pag17a.jpg

pag17.jpg

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos