La increïble història de... - La gran fuga de l'avi

David Walliams

Fragmento

cap

imagen

imagen

En el passat, l'avi havia estat pilot de la RAF, la Reial Força Aèria.

Durant la Segona Guerra Mundial, havia pilotat un avió de combat Spitfire.

La nostra història passa l'any 1983. En aquella època no hi havia internet ni telèfons mòbils ni jocs d'ordinador per jugar-hi durant setmanes sense parar. El 1983, l'avi ja era un ancià, però el seu nét Jack només tenia dotze anys.

imagen

imagen

imagen

imagen

imagen

imagen

imagen

imagen

Això és Torre Crepuscle.

imagen

Això és un mapa de la ciutat.

imagen

cap-1

Pròleg

Un bon dia, l'avi va començar a oblidar-se de les coses. Al començament eren coses petites. L'ancià es preparava una tassa de te i s'oblidava de beure-la. Al cap de poca estona, havia acumulat una dotzena de tasses de te fredes sobre la taula de la cuina. De vegades omplia la banyera, s'oblidava de tancar les aixetes i inundava el pis del veí de sota. O sortia al carrer amb el propòsit determinat de comprar un segell i, per contra, en tornava carregat amb disset caixes de cereals. I a l'avi no li agradaven els cereals.

Amb el temps, va començar a oblidar coses més importants. L'any que vivia. Si la seva dona, que feia molt de temps que era difunta, era viva o no. Un dia fins i tot va deixar de reconèixer el seu propi fill

El més sorprenent de tot era que l'avi s'havia oblidat completament que era un jubilat d'edat avançada. L'ancià sempre havia explicat al seu nét petit, en Jack, històries de les aventures que havia viscut molts anys enrere a la Reial Força Aèria, durant la Segona Guerra Mundial. Ara aquestes històries s'anaven tornant cada vegada més reals. De fet, en comptes de limitar-se a explicar-les, havia començat a reviure-les. El present es difuminava en un blanc i negre aspre i raspós, mentre que el passat esclatava en colors plens de vida. Tant era on es trobés, el que estigués fent o amb qui estigués. En la seva ment, tornava a ser un pilot jove i agosarat rere els controls del seu Spitfire de combat.

Per a la gent que convivia amb l'avi, tot plegat resultava molt difícil de comprendre.

Excepte per a una persona.

El seu nét Jack.

Com a tots els nens, al noi li encantava jugar, i ell pensava que el seu avi simplement jugava.

En Jack s'adonà que només calia afegir-se al joc.

cap-1

imagen

cap-2

1

Carn de llauna «à la crème»

En Jack era un nen feliç quan es quedava tot sol a la seva habitació. Com que era força tímid, no tenia gaires amics. En comptes de passar-se el dia jugant a futbol al parc amb la resta de nens de l'escola, es quedava a casa ordenant la seva preuada col·lecció d'avions en miniatura. Els seus favorits eren els de la Segona Guerra Mundial, el bombarder Lancaster, l'Huracà i, per descomptat, l'antic avió del seu avi, el llegendari Spitfire.imagen Del bàndol nazi, tenia reproduccions del bombarder Dornier, el Junkers i el mortífer rival de l'Spitfire, el Messerschmitt.

Amb molta cura, en Jack pintava els avions en miniatura, i seguidament els penjava al sostre amb un fil de pescar.

Suspesos a l'aire, semblava que els artefactes estiguessin enmig del combat. De nit, els observava des de la llitera i s'adormia somniant que era un as de l'aviació de la RAF, com ho havia estat el seu avi. El noi guardava una foto de l'avi al costat del llit. L'home que sortia a la vella fotografia en blanc i negre encara era jove. L'hi havien fet en algun moment del 1940, en el punt àlgid de la batalla d'Anglaterra. L'avi lluïa orgullós l'uniforme de la RAF.

En aquests somnis, en Jack s'enlairava Amunt, amunt i fora, com ho havia fet el seu avi. El noi hauria donat qualsevol cosa, el seu passat i el seu futur, a canvi d’un instant rere els comandaments del llegendari Spitfire de l’avi.

En aquests somnis, era un heroi.

En la realitat, creia que no valia ni un ral.

imagenEl problema era que tots els dies eren exactament iguals. Anava a escola cada matí, feia els deures cada tarda i sopava davant de la televisió cada nit. Li hauria agradat no ser tan tímid. Li hauria agradat tenir molts amics. Li hauria agradat fugir de l'avorriment que dominava la seva vida.

Per a en Jack, el punt culminant de la setmana era el diumenge. Era el dia que els pares el deixaven amb l'avi. Quan l'ancià encara no havia entrat en l'estat de confusió en què es trobava ara, solia portar el nét d'excursió, i aquells dies eren màgics. El Museu Imperial de la Guerra era el lloc que els agradava més visitar. Era a Londres, no gaire lluny d'on vivien, i era una veritable mina plena de tresors militars. La parella es

«Quina és la velocitat màxima que vas assolir amb

«Algun cop vas haver de llançar-te amb paracaigudes? »

«Quin avió de combat és millor, l'Spitfire o el

A l'avi li encantava respondre. Sovint, es formava tot un corriol de nens al seu voltant, al pis superior de l'autobús, per escoltar aquelles aventures tan increïbles.

imagen

—Era l'estiu del 1940 —començava l'avi—. El moment més cruent de la batalla d'Anglaterra. Jo sobrevo

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos