Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
És l’hora del pati a l’escola, però la Gala no té temps per a jocs. S’enfronta a la missió MÉS DIFÍCIL de la seva vida. Es mossega el llavi mentre repassa el codi font.
Es troba en una sala atapeïda de components d’electrònica, androides a mig muntar i un ENTREPÀ DE LLONGANISSA en descomposició (això últim és culpa de l’Hugo, que no recorda mai on deixa les coses).
La Gala fa dies que treballa en el DISTR4CTOR, un robot que l’ha de treure de l’embolic en què s’ha ficat. L’ha construït reciclant una làmpada de lava, un telèfon mòbil atrotinat i la planxa dels cabells de la seva mare (la pobra dona la busca des de fa dies), entre altres coses. La Gala no es cap geni del disseny, precisament, però a l'hora de programar no la guanya ningú.
La noia es posa bé les ulleres per fer els últims ajustos:
—ARA SÍ! —La Gala fa un pas enrere per contemplar el DISTR4CTOR en tota la seva esplendor. El robot sembla acabat de treure d’un abocador—. Benvingut al món.
La programadora pitja el botó d’ENCÈS. A poc a poc, el DISTR4CTOR obre els ulls (dos punts a la pantalla del mòbil) i mira al voltant. Sempre és emocionant veure el naixement d’un robot.
—Qui soc? Què hi faig, aquí? —El DISTR4CTOR es repassa de dalt a baix—. I per què tinc aquesta escombreta de vàter enganxada al cos?!
La Gala posa els ulls en blanc.
—Ets el DISTR4CTOR... i ja no tinc més braços articulats! —La noia s’aixeca—. No podem perdre el temps: has d’evitar una reunió d’alt risc.
De seguida s’adona que el DISTR4CTOR només vol confondre-la per prendre-li uns cargols de la mà. La Gala està satisfeta: el robot sap distreure d’allò més bé. 
És perfecte per apartar l’atenció dels seus pares i evitar el MERDER ANTOLÒGIC.
El robot va cap a la porta per iniciar LA MISSIÓ, però quan està a punt d’arribar-hi, la porta de la sala s’obre de cop i el robot surt volant per l'aire.
—DISTR4CTOR! —crida la Gala.
La noia corre per comprovar l’estat del robot mentre llança una mirada assassina a l’Ulisses Cuchicuchi, més conegut com EL PROFESSOR, que és qui ha obert la porta i ha provocat el desastre. Però el Professor ni se n’ha adonat perquè està en plena discussió. Qualsevol que el veiés pensaria que parla sol i arribaria a la conclusió que és una mica BOIG.
Efectivament, és boig. Però la Gala sap que no parla sol.
—T’has acabat l’última gota d’oli balsàmic. I això que no tens papil·les gustatives!
Així d'entrada no sembla que hi hagi ningú amb ell, fins que se sent una veu metàl·lica que ve de la motxilla que duu a l'esquena.
—Oh, gràcies per recordar-me que no tinc sentit del GUST! PERQUÈ SOC UN ROBOT!
La cremallera s’obre des de dins i un robot se'n despenja fins a terra. És el C-RV3LL, la creació més especial de la Gala fins ara (tot i que la seva habilitat de viatjar en el temps no hagi estat una cosa programada, sinó més aviat un accident).
—Si pogués greixar-me amb oli normal, no faria servir aquest bàlsam tan refinat —continua el robot.
—Per això et vaig comprar oli de palma! —rondina el Professor.
—Ho has sentit, Gala? —El C-RV3LL encreua els braços—. Volia que em greixés amb oli de palma. DE PALMA! Ja veig que ningú pensa en el meu cutis.
El robot, presumit, es mira en un mirall. La Gala el va dotar de tanta personalitat que no deixa de sorprendre-la.
—Mira què has fet! —es queixa la noia, i per fi crida l’atenció del Professor—. Em mataran, em mataran, em mataran...
La Gala treu el DISTR4CTOR de la capsa de les molles i comprova que l’impacte no li hagi produït danys irreversibles. Deixa el robot a terra i l’andròmina comença a caminar de nou.
—Quina sort! —sospira la noia—. Si arribeu a carregar-vos el DISTR4CTOR, us formato el disc dur.
—Si jo no tinc disc dur... —diu el Professor.
Per la mirada que li fa la Gala, val més que no la posi a prova.
—He d’evitar una reunió d’ALT RISC. Si no intercepto els meus pares a temps...
La porta es torna a obrir, un noi entra corrents a la sala i aixafa el pobre DISTR4CTOR.
I aquesta vegada és la definitiva.
—Pfff... —murmura el robot abans de la desconnexió. Deixa anar un espetec i s’apaga per sempre.
—HUGO! —La Gala ha de fer un esforç per no desenroscar-li el cap. Coneix molt bé aquest noi: és el seu company de curs i, des de fa poc, el seu amic. Tot i que també és un sapastre de cap a peus—. HAS TREPITJAT EL MEU ROBOT!
El noi dona una ullada sota la vamba. El DISTR4CTOR ha quedat com una llauna planxada per un camió.
—Ui! No me n’he adonat. —L’Hugo es rasca la closca, avergonyit. La Gala el fa posar més nerviós que beure cinc litres de Coca-Cola—. És que m'he ficat en un MERDER molt gros.
Però l’excusa de l’Hugo no fa més que enfurismar la Gala, que sembla una olla de pressió.
—No em prenguis el protagonisme. El MERDER ANTOLÒGIC el tinc jo. I acabes de carregar-te el meu pla!
La programadora comença a suar. Si no impedeix la reunió PARES-DIRECTOR, li posaran una ordre d’allunyament de qualsevol ordinador.
—Espero que com a mínim no t’hagi seguit ningú —diu, a punt de patir una convulsió.
—És clar que no.
TOC, TOC.
Algú truca a la porta.
La Gala, el C-RV3LL i el Professor acusen l’Hugo amb la mirada.
—DONCS POTSER SÍ —diu l’Hugo amb una rialleta neguitosa.
La Gala corre cap a la porta i dona una ullada a través de la càmera de videovigilància. A la pantalla apareix un primer pla de la VANESA TERRABASTALL DÍEZ, una de les castigades més perilloses: toca la flauta dolça tan estrepitosament malament que qui la sent cau desmaiat.
—El sistema de seguretat ha fallat —lamenta la Gala, que corre a comprovar l’informe a la seva tauleta.
La Vanesa torna a picar a la porta. ELS ROBÒTERS es posen tensos mentre esperen un pla.
Un moment. Això mereix una explicació: ELS ROBÒTERS no són una colla qualsevol. Són viatgers en el temps, però és un... SECRET
I la seva base d’operacions tampoc no és una habitació q