Skandar i el lladre de l'unicorn (Skandar 1)

A.F. Steadman

Fragmento

skandar_i_el_lladre_de_l_unicorn-3

Pròleg

El càmera va sentir el soroll dels unicorns abans de veure’ls.

Xiscles aguts i dissonants, grunys homicides, escarritx de dents ensangonades.

El càmera va sentir l’olor dels unicorns abans de veure’ls.

Alè fètid, carn en descomposició, la fortor de la mort immortal.

El càmera també va notar la presència dels unicorns abans de veure’ls.

Al moll dels ossos, molt endins, va percebre el retruny dels cascos pútrids i el pànic va començar a créixer, fins que tots els nervis, totes les cèl·lules del cos, li deien que havia de fugir. Però tenia una feina per fer.

El càmera va observar com els unicorns emergien per la cresta del turó.

N’eren vuit. Esperits macabres que galopaven pels prats d’herba, desplegaven les ales esquelètiques i s’envolaven.

Com en l’ull d’una tempesta d’ombres, un fum negre s’arremolinava al seu voltant, els trons ressonaven al seu pas i els llamps colpejaven la terra molt per sota de les peülles esfereïdores.

Vuit banyes fantasmals van esquinçar l’aire i els monstres van udolar el seu bram de guerra.

Els habitants del poble van començar a cridar; alguns van intentar fugir. Però ja era tard, massa tard.

El càmera estava dret a la plaça del poble quan va aterrar el primer unicorn.

Va esbufegar traient espurnes i va gratar a terra amb els cascos, respirant amb una ranera que tan sols anunciava caos i devastació.

El càmera va continuar filmant, malgrat la tremolor de les mans. Tenia una feina per fer.

L’unicorn va abaixar el cap gegantí, amb la banya esmolada com un ganivet que apuntava directament a la lent.

Els ulls injectats de sang es van creuar amb els del càmera, que tan sols hi va veure destrucció.

Aquell poble ja no es podia salvar. Ell no es podia salvar.

Però, igualment, sempre havia sabut que no podria sobreviure a una estampida d’unicorns salvatges.

Només esperava que les imatges de la càmera arribessin al Continent.

Perquè si veus un unicorn salvatge, ja et pots donar per mort.

L’home va abaixar la càmera, esperant haver fet la seva feina.

I és que els unicorns no són éssers de contes de fades; pertanyen al món dels malsons.

skandar_i_el_lladre_de_l_unicorn-4

imagen

skandar_i_el_lladre_de_l_unicorn-5

1

El robatori

L’Skandar Smith contemplava el pòster de l’unicorn que tenia davant del llit. De fora ja entrava prou llum i li veia les ales esteses en ple vol: l’armadura argentada lluent li cobria la major part del cos i només deixava descoberts els ulls vermells, una mandíbula enorme i una banya grisa i esmolada. En Gebre de la Nova Era havia estat l’unicorn preferit de l’Skandar des que la seva genet, l’Aspen McGrath, s’havia classificat per a la Copa del Caos feia tres anys. I l’Skandar creia que havien arribat amb possibilitats de guanyar la final, que tindria lloc aquell mateix dia.

Li havien regalat el pòster quan havia fet tretze anys, tres mesos enrere. L’havia admirat des de l’altra banda de l’aparador de la llibreria, imaginant-se que ell era el genet d’en Gebre de la Nova Era, dret al costat del marc del pòster, a punt per a la cursa. A l’Skandar li havia sabut realment greu demanar-lo al pare. Des que tenia memòria, a casa no havien sobrat mai els diners, i normalment no demanava res. Però aquell pòster li feia tanta il·lusió que...

Es va sentir un terrabastall procedent de la cuina. Qualsevol altre dia, l’Skandar s’hauria llevat d’un bot, espantadíssim per si algú els havia entrat al pis. Normalment eren ell o la seva germana Kenna, que dormia al llit del costat, els encarregats de fer l’esmorzar. No era que el pare de l’Skandar fos mandrós, en absolut, però la majoria de dies li costava molt llevar-se, sobretot quan no tenia feina. I feia temps que no en tenia. Però aquell no era un dia normal. Era el dia de la cursa. I per al pare, la Copa del Caos era millor que els aniversaris, fins i tot millor que Nadal.

— Penses parar de mirar aquest pòster ridícul? — va rondinar la Kenna.

— El pare està fent l’esmorzar — va dir l’Skandar, amb l’esperança que això animaria la seva germana.

— No tinc gana. — Es va girar de cara a la paret, amb els cabells castanys que li sortien de sota l’edredó —. És impossible que l’Aspen i en Gebre de la Nova Era guanyin avui, per cert.

— Em pensava que no t’interessava.

— No m’interessa, però... — La Kenna es va tornar a girar i va entreobrir els ulls per mirar l’Skandar sota la llum del matí —. T’has de llegir les estadístiques, Skar. Els cops d’ala per minut d’en Gebre es troben més o menys a la mitjana dels vint-i-cinc competidors. A banda, tenen el problema que estan aliats amb l’element de l’aigua.

— I des de quan és un problema, això?

A l’Skandar el cor li saltava d’alegria, per molt que la Kenna insistís que l’Aspen i en Gebre no guanyarien. Feia tant que la Kenna no parlava d’unicorns que gairebé ja s’havia oblidat de com era. De petits havien discutit constantment sobre quin element tindrien si es convertien en genets d’unicorns. La Kenna sempre deia que ella seria foguetera, però l’Skandar mai s’acabava de decidir.

— T’has oblidat de totes les classes de Covador? L’Aspen i en Gebre de la Nova Era estan aliats amb l’aigua, oi? I hi ha dos airedors entre els favorits: l’Ema Templeton i en Tom Nazari. I tots dos sabem que l’aire té avantatges respecte a l’aigua!

La germana de l’Skandar s’havia repenjat sobre un colze, amb la cara prima i pàl·lida il·luminada per l’emoció, els cabells despentinats i els ulls de color castany clar irradiant energia. La Kenna tenia un any més que l’Skandar, però s’assemblaven tant que sovint els prenien per bessons.

— Ja ho veuràs — va dir l’Skandar, amb un gran somriure —. L’Aspen ha après de les altres Copes del Caos en què ha participat. No farà servir només aigua; és més llesta. L’any passat va combinar els elements. Si jo muntés en Gebre de la Nova Era, atacaria amb llampecs i remolins...

A la Kenna li va canviar de cop la cara. Els ulls se li van apagar; el somriure li va caure per les comissures de la boca. El

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos