Diaris zombi 1 - Apocalipsi vaca!

Guy Edmonds
Matt Zeremes

Fragmento

cap-1

Ei, diari!

Em dic Jimmy.

No havia escrit mai cap diari. I és una mica estrany! Només ho faig perquè sempre explico a la mare les meves idees genials per a pel·lícules i un dia em va deixar anar: «Les hauries d’escriure i així no te n’oblidaries».

Total, que això és el que faig.

En fi, visc en un poble que es diu Grataculs. Sí, ja sé què estàs pensant… Quina mena de nom és aquest?! A veure, era un poble superguai als vuitanta, però aquí no ha passat res de guai des que a l’autocine del Doug van fer una marató de pel·lis de l’Arnold Scagarrinader. I S'HI VA CALAR FOC!

Però ningú no va prendre mal. Uf!

Aquestes són algunes de les meves pel·lis d’acció favorites de tota la vida:

Quan sigui gran, faré les meves pel·lis d’acció interpretant tipus durs de mirada intensa que atonyinen els dolents!

Com ara aquest paio:

Igual que el Poli Júnior, soc un dels més menuts del curs, però m’importa un rave. La mare em diu que el que no tinc d’alt ho tinc de guapo (gràcies, mama!).

Faré els onze d’aquí a seixanta–quatre dies exactament… No és que els estigui comptant ni res. Per a l’aniversari celebraré una festa al saló recreatiu Diversió Extrema amb els meus col·legues, la Daisy i el Hooey, i demanaré una pizza de tres metres!

La Daisy és tan intel·ligent que m’explota el cap, i el Hooey té la cadira de rodes més guapa que hagis vist mai!

He tingut una idea per a una pel·lícula: LA SUPERMAMI. Va d’una mare–robot al·lucinant del futur que viatja enrere en el temps per aturar els dolents etzibant cops de karate a tort i a dret i saltant en PARACAIGUDES.

Està inspirada en la meva mare de debò. A veure, no és un robot del futur, però sí que fa PARACAIGUDISME!

També va en monopatí, menja aletes picants i mira pel·lis d'acció amb mi sempre que vull, amb la condició que faci els deures.

Però ara està en hores baixes. Va al lavabo cada dos per tres… (problemes de diarrea).

Em sembla que va comprar carn caducada a la secció d’ofertes de la carnisseria del súper i ahir en va fer espaguetis a la bolonyesa.

En fi, espero que algun dia aquest diari sigui supervaluós i pugui vendre les meves idees a aquella empresa meravellosa que fa les pel·lícules de superherois.

He de pirar, que em crida la mare. Segurament li fa falta més paper de vàter.

Fins després!

cap-2

Ei, col·lega!

Soc a l’autocar. A alguns xavals, els pares els porten a l’escola en cotxes luxosos amb tele al darrere i seients que t’escalfen el cul.

Però m’encanta l’autocar. Ara veuràs per què:

1. El senyor Autobuser sempre arriba puntual. A més, sempre posa música de rock canyera.

2. Sempre hi ha xiclets de franc a sota del seient.

3. L’autocar pot anar pel carril bus, o sigui que mai no ens quedem encallats en un MEGAEMBÚS durant 17 hores.

I la Daisy també agafa l’autocar, o sigui que així hi anem junts i passem una estoneta guai!

Avui, quan ha pujat a l’autocar, menjava ganxets mentre escoltava un pòdcast sobre com estan fets aquests snacks de formatge de color taronja tan deliciosos i cruixents.

—Què et passa? —m’ha preguntat la Daisy mentre s’asseia—. Sembla que t’hagis empassat un pet.

—La mare i jo havíem d’anar a la neu el cap de setmana, però han tancat les fronteres, de manera que ho acaba d’anul·lar —li he explicat.

—Què?! —ha exclamat la Daisy, tan fort que li han saltat els ganxets de la boca i tot l’autocar s’ha tombat per mirar–la.

—És de mala educació clavar la mirada a la gent! —ha etzibat a tothom.

Aleshores s’ha girat cap a mi i m’ha dit:

—Quin pal, Jimmy.

—Tranqui, no passa res —he replicat—. Ja veuré la neu l’any que ve!

No és culpa de la mare que hagin tancat les fronteres. Ni tan sols sabia que es PODIEN tancar!

—El pare de poc que no se’n va de viatge de feina aquest matí, perquè ha agafat una gastroenteritis greu —ha explicat la Daisy.

—De debò? —he saltat—. La mare està igual. Que ha pres carn d’oferta, el teu pare?

—No, el pare és vegà.

—Ah, crec que una vegada vaig prendre llonzes de porc veganes —he dit.

—Segur que això no existeix, Jimster.

—D’aquí a seixanta-tres dies és el meu aniversari! —he exclamat.

La Daisy ha embogit!

—Hem d’anar al saló recreatiu! —ha proposat amb entusiasme.

—Ja ho havia pensat, Daiz —he replicat amb un somriure.

Però tan bon punt hem començat a parlar del meu aniversari, l’autocar s’ha aturat en sec enmig del trànsit, cosa que no passa mai, perquè, com ja t’he dit, circula pel carril bus! Llavors s’ha fet el silenci i tothom s’ha aixecat per mirar per la finestra.

He sentit el senyor Autobuser parlant per la ràdio.

—Hi ha alguna cosa grossa al mig de la carretera —ha dit.

FANTÀSTIC! Si fèiem tard, potser ens perdríem e

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos