La Victoria Stitch 3 - Misteriosa i espurnejant

Harriet Muncaster

Fragmento

MisteriosaEspurnejant-1.xhtml

prologo.jpg

Pròleg

La Ursuline seia mig encorbada a la cel·la de la presó quan va sentir les passes del guardià que s’acostaven. De sobte, pel reixat de la porta va veure aparèixer un diari, que va fer plof quan va aterrar al dur paviment de roca. Es va sentir un riure burleta i llavors les passes es van anar allunyant.

La Ursuline va saltar del llit tota grenyuda i escabellada, ella que abans sempre anava ben pentinada, tocada i posada. Els carcellers de vegades llençaven diaris a les cel·les dels presoners quan ja se’ls havien llegit. La Ursuline sospitava que ho feien per mortificar-los, perquè veiessin tot el que es perdien del que passava allà fora, al Reialme del Bosquet. Tot i així, va agafar el diari amb avidesa.

Tot va ser llegir-ne el titular principal i encendre’s d’ira.

pag6.jpg

pag6b.jpg

I més avall aquest altre:

pag6c.jpg

La Ursuline es va empassar tots dos articles mentre agafava les vores del diari amb tanta força que es van estripar i tot. El cap li bullia de tan enrabiada que estava. La Victoria Stitch! L’últim que n’havia sentit a dir és que havia desaparegut allà al món dels humans. Tant de bo que un humà l’hagués esclafada i hagués acabat aixafada com una cuca. Però es veu que ja tornava a remenar la cua.

La Ursuline anava amunt i avall de la cel·la feta una fúria i mirant-se el diari de reüll: cada paraula impresa era un recordatori dolorós i punyent de la seva arxienemiga.

La Victoria Stitch va tornar al palau del Bosquet d’una manera realment trencadora, ja que hi va entrar dalt de la seva flor esbotzant-ne les finestres, i va salvar la seva germana bessona, la reina Celestine, d’una mort segura!

Perquè ho veiés la gernació de bosquetans que hi havia aplegats al passeig, la Victoria Stitch va descórrer completament les cortines de la balconada reial, amb la qual cosa va revelar l’horror que hi havia dins de la sala.

Lord Astrophel, conseller reial de llarga trajectòria, apuntava la reina Celestine amb la vareta, decidit a assassinar-la amb la més fosca de les màgies prohibides. Llavors va ser quan va entrar la Victoria Stitch, just a temps per salvar la nostra reina, i tot el reialme va poder veure el veritable caràcter de Lord Astrophel.

En acabat de l’anguniós esdeveniment, la reina Celestine va fer un discurs en què va declarar que ja n’hi havia prou de consellers i que desitjava que fos la seva germana qui compartís el regnat amb ella.

pag7.jpg

«Sé que la meva germana no ha viscut sempre d’acord amb les normes del Reialme del Bosquet, però ens complementem l’una a l’altra, com la nit i el dia. Som nascudes dins del mateix diamant reial. Estic convençuda que pot canviar i, amb mi al costat, serà una reina bondadosa i justa amb qui compartir el tron».

Així doncs, avui ens hem despertat amb dues reines. La reina Celestine i la reina Victoria Stitch. I amb un nou plançó reial a punt d’arribar!

La Ursuline va passar tot seguit a l’article de més avall.

Ahir es va informar que s’havia detectat una punta de diamant que creixia a la paret de la cova de Cristall. D’aquí a onze mesos, es desclourà i ens revelarà el nou príncep o la nova princesa del Bosquet. Com és tradició entre els bosquetans nascuts a l’interior del preuat cristall de diamant, el nadó serà dut al palau per ser educat dins la família reial com a successor al tron.

La reina Celestine i la reina Victoria Stitch aviat seran mares!

La Ursuline va arrufar el front i va llençar el diari a terra, amb el cor bategant de ràbia. I aleshores va sentir un soroll a fora. Era la veu d’un vell, que cada cop se sentia més a la vora, ressonant per les parets de roca, entremig de protestes i balbuceigs.

—M’ha ben fotut! —cridava—. Tot és culpa de la Victoria Stitch!

La Ursuline va córrer cap a la reixa de la cel·la i va enganxar la cara als barrots per mirar enfora, cap al relleix de roca. Era Lord Astrophel. Oi tant si l’era! L’arrossegaven un parell de guàrdies; anava amb la llarga barba tota esbarriada, amb les celles gruixudes fetes un manyoc de tan enrabiat com estava.

Que interessant.

La Ursuline va entretancar els ulls quan Lord Astrophel va desaparèixer de la seva vista. Després va venir el cop de porta, la clau que girava al pany i el clam d’indignació.

La Ursuline va tornar al llit i s’hi va asseure. Ara que ja havia esclatat la flamarada inicial de fúria i les espurnes havien anat escampant, podia pensar amb més claredat. Veure el nom de la Victoria Stitch al diari li havia desvetllat vells sentiments. Mira que havien estat íntimes, elles dues! Havien passat tot de nits juntes als boscos feréstecs del nord, on els bosquetans normals i corrents no gosaven ni posar-hi els peus. La Ursuline, de tant en tant, quan somiava, encara podia sentir la flaire de la llenya de la foguera, assaborir la xocolata desfeta que prenien enmig de la nit mentre al cel brillaven les estrelles multicolors i sentir el fregadís de les ungles contra la portada de pedreria d’El llibre del Bosquet.

El llibre del Bosquet.

La Ursuline, temps era temps, n’havia posseït un exemplar, tot i que estava prohibit. L’havia compartit amb la Victoria Stitch. Li havia ensenyat tot el que sabia. Eren un parell d’inadaptades. Lligades l’una a l’altra amb secrets. Malvades i brillants.

Totes dues juntes havien intrigat i maquinat. Va ser la Ursuline qui havia fet creure a la Victoria Stitch que podia ser reina, tot i que Lord Astrophel hagués declarat que el cristall del néixer tant d’ella com de la Celestine era impur a causa d’una ratlla fosca en el diamant.

pag10.jpg

Havien planejat fer servir la màgia prohibida per enredar Lord Astrophel i arribar al tron. La Victoria Stitch en seria la part glamurosa i hi figuraria al capdavant, mentre que la Ursuline pensava anar estirant els fils per darrere. Però la Victoria Stitch havia canviat. Va dir a la Ursuline que ja no la necessitava. I vet aquí que es va decantar cap a la seva germana Celestine i va trair la Ursuline.

La Ursuline com més recordava més s’anava enrabiant.

Havien lluitat. La foscor de l’una contra la foscor de l’altra.

I la Ursuline havia promès que un dia se’n venjaria.

Va fer que acusessin la Victoria Stitch d’assassinat, i el pla hauria rutllat s

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos