Foc i Sang (Cançó de gel i foc)

George R.R. Martin
Doug Wheatley

Fragmento

foc-2

La Conquesta d’Aegon

Els mestres de la Ciutadella que tenen cura de les històries de Westeros han emprat la Conquesta d’Aegon com a punt de referència durant els darrers tres-cents anys. Els naixements, les morts, les batalles i altres esdeveniments es daten com a dC (després de la Conquesta) o aC (abans de la Conquesta).

Els veritables erudits saben que aquesta datació no és gens precisa. La conquesta dels set regnes per part d’Aegon Targaryen no va tenir lloc en un sol dia. Van passar més de dos anys entre el desembarcament de l’Aegon i la seva coronació a Antiga... i fins i tot llavors la Conquesta va quedar incompleta, atès que Dorne restava sense sotmetre. Els intents esporàdics per incorporar els dornesos al reialme van continuar durant tot el regnat del rei Aegon i durant bona part dels regnats dels seus fills, cosa que fa impossible establir una data concreta per al final de les Guerres de Conquesta.

Fins i tot la data del seu inici ha estat objecte d’algunes interpretacions errònies. Molts donen per fet, equivocadament, que el regnat del rei Aegon I Targaryen va començar el dia que va desembarcar a la boca de l’Aigüesnegres, al peu dels tres turons on amb el temps s’alçaria la ciutat de Port Reial. No és així. El rei i els seus descendents commemoraven el dia del Desembarcament de l’Aegon, però en realitat el Conqueridor fixava l’inici del seu regnat en el dia que va ser coronat i ungit al septe Estrellat d’Antiga pel Septó Suprem de la Fe. Aquesta coronació va tenir lloc dos anys després del Desembarcament de l’Aegon, quan ja feia temps que les tres grans batalles de les Guerres de Conquesta s’havien lliurat i vençut. Així, doncs, es pot observar que, en realitat, la majoria de les conquestes de l’Aegon van tenir lloc els anys 2 i 1 aC, abans de la Conquesta.

Els Targaryen eren de pura sang valyriana, senyors drac d’un antic llinatge. Dotze anys abans de la Maledicció de Valyria (114 aC), Aenar Targaryen va vendre les seves possessions al Feu Franc i les Terres del Llarg Estiu i es va traslladar amb totes les seves esposes, riqueses, esclaus, dracs, germanes i germans, parents i mainada a Rocadrac, una fortalesa als peus d’una muntanya fumejant en una illa desolada del mar Estret.

En el seu moment d’apogeu, Valyria era la ciutat més gran del món conegut, el centre de la civilització. Dins de les seves muralles resplendents, dues vintenes de cases nobles rivals competien pel poder i la glòria a la cort i al consell, amb ascensos i caigudes en una lluita constant pel predomini, subtil i sovint ferotge. Els Targaryen no eren ni de bon tros els més poderosos entre els senyors drac, i els seus rivals van veure la fugida a Rocadrac com un acte de rendició, una covardia. Però la filla donzella de Lord Aenar, la Daenys, que passaria a la posteritat com Daenys la Somiadora, havia anticipat la destrucció de Valyria enmig del foc. I quan la Maledicció es va esdevenir al cap de dotze anys, els Targaryen van ser els únics senyors drac que van sobreviure.

Durant dos segles, Rocadrac havia estat el post avançat més occidental del poder de Valyria. La seva situació, entravessada a la Gargamella, donava als senyors de l’illa el control de la badia d’Aigüesnegres i permetia tant als Targaryen com als seus fidels aliats, els Velaryon de Marcaderiva (una casa menor d’ascendència valyriana), omplir els cofres gràcies al comerç que passava per aquelles aigües. Els vaixells dels Velaryon, juntament amb els d’una altra casa aliada valyriana, els Celtigar de l’illa de l’Urpa, dominaven la part central del mar Estret, alhora que els Targaryen governaven els cels amb els seus dracs.

I, tanmateix, durant la major part dels cent anys que van seguir la Maledicció de Valyria (l’encertadament anomenat Segle de la Sang), la Casa Targaryen va mirar cap a l’est, i no cap a l’oest, i es va interessar molt poc pels afers de Westeros. Gaemon Targaryen, germà i marit de Daenys la Somiadora, va succeir Aenar l’Exiliat com a senyor de Rocadrac, i va ser conegut com Gaemon el Gloriós. Aegon, fill de Gaemon, i la seva filla Elaena van governar junts quan ell va ser mort. Després d’ells, la senyoria va passar al seu fill Maegon, al germà d’aquest, Aerys, i als fills d’Aerys, Aelyx, Baelon i Daemion. L’últim dels tres germans va ser Daemion, a qui el seu fill Aerion va succeir en el govern de Rocadrac.

L’Aegon, que passaria a la història com Aegon el Conqueridor i Aegon el Drac, va néixer a Rocadrac el 27 aC. Era el segon fill, l’únic noi, d’Aerion, senyor de Rocadrac, i Lady Valaena de la Casa Velaryon, que era mig Targaryen per part de mare. L’Aegon tenia dues germanes legítimes: una de més gran, la Visenya, i una de més petita, la Rhaenys. Des de temps molt remots era costum entre els senyors drac de Valyria casar un germà amb una germana, per mantenir la puresa del llinatge, però l’Aegon va prendre per esposes les seves dues germanes. Per tradició, s’hauria esperat que es casés tan sols amb la seva germana gran, la Visenya; la inclusió de la Rhaenys com a segona esposa no era habitual, si bé n’hi havia hagut algun precedent. Corria la brama que l’Aegon s’havia casat amb la Visenya perquè era el seu deure i amb la Rhaenys perquè la desitjava.

Tots tres germans havien demostrat que eren senyors drac abans de casar-se. Dels cinc dracs que havien volat des de Valyria amb Aenar l’Exiliat, només un va sobreviure fins a l’època de l’Aegon: la gran bèstia anomenada Balerion el Terror Negre. Els dracs Vhagar i Meraxes eren més joves, i ja havien sortit de l’ou a Rocadrac.

Un mite molt estès, que se sent explicar sovint entre els ignorants, afirma que Aegon Targaryen no havia posat mai els peus a Westeros fins al dia que va salpar per conquerir-lo, però això no pot ser cert. Anys abans d’emprendre aquella campanya, Lord Aegon havia fet tallar i decorar la Taula Pintada: un enorme tauló de fusta, d’uns cinquanta peus de llargada, tallat amb la forma de Westeros i pintat amb un mapa de tots els boscos, rius, ciutats i castells dels Set Regnes. Era evident que l’interès de l’Aegon per Westeros era molt anterior als esdeveniments que el van portar a la guerra. Així mateix, tenim informacions fiables que ens diuen que l’Aegon i la seva germana Visenya van visitar la Ciutadella d’Antiga quan eren joves, i van caçar amb falcons al Verger convidats per Lord Redwyne. És possible que l’Aegon també hagués visitat Lannisport; en això no hi ha acord entre les fonts.

Quan l’Aegon era jove, Westeros estava dividit en set regnes sempre en conflicte, i rarament hi havia moments en què dos o tres d’aquests regnes no estiguessin en guerra entre ells. El vast nord, fred i pedregós, estava governat pels Stark d’Hivèrnia. Els deserts de Dorne estaven sota el domini dels prínceps de la Casa Martell. A les terres occidentals, riques en or, governaven els Lannister de Roca Casterly, i al fèrtil Domini, els Gardener d’Altjardí. La Vall, els Dits i les Muntanyes de la Lluna pertanyien a la Casa Arryn... però els reis més bel·licosos en temps de l’Aegon eren els dos dels regnes més pròxims a Rocadrac, Harren el Negre i Argilac l’Arrogant.

Des de la seva gran fortalesa a Rompent de Tempestes, els reis de les Tempestes de la Casa Durrandon antigament havien dominat tota la meitat orienta

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos