Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
Índex
Portadeta
Índex
Dedicatòria
Mapa
Primera part: l’arribada
L’aterratge
Ingressat a l’hospital
El somni
El Centre de Menors
Els Tutors
Segona part: l’adaptació
El centre d’adoctrinament
La Cort
Tercera part: justícia i terror
El pla
El Pavelló dels Somnis
Problemes amb la Sooz
Quarta part: angoixes i alegries
La Mà Negra de la desesperació
Esmorzar amb la família Purejoie
La Capa
L’ira dels gòtics
El renaixement
Una visita nocturna
La Bèstia Blanca
Cinquena part: separació
Un altre pla sonat?
La barba
Diari negre de la meva condemna. Últims escrits
L’eclipsi
Epíleg. La Sooz a les Terres de la Foscor
Agraïments
Sobre l’autor
Crèdits
Grupo Santillana
Aquest llibre està dedicat al més gran
de tots els qui he conegut:
el geni personificat, jo mateix, Dirk Lloyd.
Si que durava la caiguda. Era com si li anessin esgarrinxant petits bocins del cos, com si s’anés transformant en un altra cosa mentre feia una caiguda lliure. Al cap d’una bona estona, els crits de ràbia i de por es van anar esmorteint per deixar pas a un estat de somnolència; ja no li corria cap sensació pel cos, ara es desplomava en el silenci del buit immens, del no-res i era com si el viatge no s’hagués d’acabar mai. I de sobte...
Quin mal, mal de debò... Tot d’una el mal va desaparèixer i va agafar una gran alenada d’aire seguida d’una esgarrifança. Va tossir i va escopir un esput de moc negre. Va veure com el moc formava un petit doll negre i oliós que brillava. Es va quedar estès així, només panteixant.
Quin terreny més dur i sec. Amb prou feines podia moure’s. El cap se li anava i se sentia dèbil, sense esma. Hi havia un cel clar, massa clar.
Odiava els cels clars i els sols radiants.
Necessitava que algú l’ajudés. Va cridar al seu lloctinent, Gargon el Mutilador, però la veu se li va quedar atrapada a la gola. Ho va tornar a provar:
—Gaa... Gargon, vine ara mateix! —va voler cridar amb un to autoritari, però només li va sortir un gall, agut, d’adolescent. On era aquella veu pregona, imponent, que exaltava els Exèrcits del Terror abans d’enviar-los a guerres sanguinàries i saquejos despietats?
Ho va tornar a intentar, però un cop més li va sortir un refilet agut. Va gemegar i va intentar alçar el cap, però no podia. Que potser se li havia tornat a caure el Casc dels Exèrcits de l’Infern? Si no el duia ben equilibrat, li podia pessigar el clatell i era molt molest.
Es va alçar, però de casc, res de res. Tampoc no notava les banyes, ni cap protuberància òssia, només un manyoc de cabells sobre un cap més aviat menut. I les dents?! Tampoc no les tenia bé, ni ullals ni dents canines esgrogueïdes que insp