Festí de corbs (Cançó de gel i foc 4)

George R.R. Martin

Fragmento

Indice.xhtml

Índex

 

Coberta

Portadeta

Índex

Dedicatòria

Mapes

Pròleg

El profeta

El capità dels guàrdies

Cersei

Brienne

Samwell

Arya

Cersei

Jaime

Brienne

Sansa

La filla del Kraken

Cersei

El cavaller tacat

Brienne

Samwell

Jaime

Cersei

El capità del ferro

L’ofegat

Brienne

La creadora de reines

Arya

Alayne

Cersei

Brienne

Samwell

Jaime

Cersei

El saquejador

Jaime

Brienne

Cersei

Jaime

Gata dels canals

Samwell

Cersei

Brienne

Jaime

Cersei

La princesa a la torre

Alayne

Brienne

Cersei

Jaime

Samwell

Mentrestant, al Mur…

Apèndix

Els Reis i les Seves Corts

La Reina Regent

El Rei al Mur

El Rei de les Illes i del Nord

Altres Cases Majors i Menors

Casa Arryn

Casa Florent

Casa Frey

Casa Hightower

Casa Lannister

Casa Martell

Casa Stark

Casa Tully

Casa Tyrell

Rebels i Bergants. Poble Menut i Germans Jurats

Senyors Menors, Rodamons i Gent Senzilla

Bandolers i Homes Romputs

Els Germans Jurats de la Guàrdia de la Nit

Els Salvatges, o el Poble Lliure

Enllà del Mar Estret

La Reina a l’Altra Banda del Mar

A Braavos

Agraïments

Sobre l’autor

Crèdits

Grupo Santillana

TXTFestiCorbs.xhtml

 

 

 

 

 

Per a l’Stephen Boucher, mag del Windows i drac del DOS. Sense ell hauria escrit aquest llibre amb llapis de colors.

TXTFestiCorbs-1.xhtml

mapa1.jpeg

mapa2.jpeg

mapa3.jpeg

TXTFestiCorbs-2.xhtml

Pròleg

 

 

 

 

—Dracs —va dir en Mollander. Va recollir una poma pansida de terra i la va fer saltar d’una mà a l’altra.

—Llança la poma —li va demanar l’Alleras l’Esfinx. Va treure una fletxa del carcaix i la va encaixar en la corda de l’arc.

—M’agradaria veure un drac. —En Roone era el més jove de la colla, un vailet cepat a qui encara faltaven dos anys per arribar a l’edat viril.— M’agradaria molt.

«I a mi m’agradaria adormir-me entre els braços de la Rosey», va pensar en Pate. Es va bellugar neguitós en el banc. Podia molt ben ser que a la matinada la noia fos seva. «Me l’emportaré lluny d’Antiga, a una de les Ciutats Lliures de l’altra banda del mar Estret».

Sentia les rialles de l’Emma; venien d’una finestra tancada que tenia a sobre, barrejades amb la veu més profunda de l’home que atenia. Era la més gran de les meuques de La Ploma i la Gerra, tenia quaranta anys pel cap baix, però conservava una mena de bellesa ufana. La Rosey era filla seva, tenia quinze anys i acabava de florir. L’Emma havia decretat que la virginitat de la Rosey valia un drac d’or. En Pate havia estalviat nou cérvols de plata i un pot d’estrelles de coure i penics, però no li servirien de gran cosa. Tenia més possibilitats de covar un drac de debò que d’estalviar prou monedes per arribar a un dragó d’or.

—Has nascut massa tard per veure dracs, noi —va dir l’Armen l’Acòlit a en Roone. L’Armen portava una cinta de cuir al voltant del coll amb un enfilall de baules de peltre, estany, plom i coure, i com la majoria d’acòlits, semblava com si pensés que els novicis tenien un nap sobre les espatlles en comptes d’un cap.

—L’últim va morir durant el regnat d’Aegon III.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos