Índex
Coberta
Portadeta
Índex
Dedicatòria
Mapes
Pròleg
El profeta
El capità dels guàrdies
Cersei
Brienne
Samwell
Arya
Cersei
Jaime
Brienne
Sansa
La filla del Kraken
Cersei
El cavaller tacat
Brienne
Samwell
Jaime
Cersei
El capità del ferro
L’ofegat
Brienne
La creadora de reines
Arya
Alayne
Cersei
Brienne
Samwell
Jaime
Cersei
El saquejador
Jaime
Brienne
Cersei
Jaime
Gata dels canals
Samwell
Cersei
Brienne
Jaime
Cersei
La princesa a la torre
Alayne
Brienne
Cersei
Jaime
Samwell
Mentrestant, al Mur…
Apèndix
Els Reis i les Seves Corts
La Reina Regent
El Rei al Mur
El Rei de les Illes i del Nord
Altres Cases Majors i Menors
Casa Arryn
Casa Florent
Casa Frey
Casa Hightower
Casa Lannister
Casa Martell
Casa Stark
Casa Tully
Casa Tyrell
Rebels i Bergants. Poble Menut i Germans Jurats
Senyors Menors, Rodamons i Gent Senzilla
Bandolers i Homes Romputs
Els Germans Jurats de la Guàrdia de la Nit
Els Salvatges, o el Poble Lliure
Enllà del Mar Estret
La Reina a l’Altra Banda del Mar
A Braavos
Agraïments
Sobre l’autor
Crèdits
Grupo Santillana
Per a l’Stephen Boucher, mag del Windows i drac del DOS. Sense ell hauria escrit aquest llibre amb llapis de colors.
Pròleg
—Dracs —va dir en Mollander. Va recollir una poma pansida de terra i la va fer saltar d’una mà a l’altra.
—Llança la poma —li va demanar l’Alleras l’Esfinx. Va treure una fletxa del carcaix i la va encaixar en la corda de l’arc.
—M’agradaria veure un drac. —En Roone era el més jove de la colla, un vailet cepat a qui encara faltaven dos anys per arribar a l’edat viril.— M’agradaria molt.
«I a mi m’agradaria adormir-me entre els braços de la Rosey», va pensar en Pate. Es va bellugar neguitós en el banc. Podia molt ben ser que a la matinada la noia fos seva. «Me l’emportaré lluny d’Antiga, a una de les Ciutats Lliures de l’altra banda del mar Estret».
Sentia les rialles de l’Emma; venien d’una finestra tancada que tenia a sobre, barrejades amb la veu més profunda de l’home que atenia. Era la més gran de les meuques de La Ploma i la Gerra, tenia quaranta anys pel cap baix, però conservava una mena de bellesa ufana. La Rosey era filla seva, tenia quinze anys i acabava de florir. L’Emma havia decretat que la virginitat de la Rosey valia un drac d’or. En Pate havia estalviat nou cérvols de plata i un pot d’estrelles de coure i penics, però no li servirien de gran cosa. Tenia més possibilitats de covar un drac de debò que d’estalviar prou monedes per arribar a un dragó d’or.
—Has nascut massa tard per veure dracs, noi —va dir l’Armen l’Acòlit a en Roone. L’Armen portava una cinta de cuir al voltant del coll amb un enfilall de baules de peltre, estany, plom i coure, i com la majoria d’acòlits, semblava com si pensés que els novicis tenien un nap sobre les espatlles en comptes d’un cap.
—L’últim va morir durant el regnat d’Aegon III.