La profecia del llamp i les estrelles

Rick Riordan

Fragmento

la_profecia_del_llamp_i_les_estrelles-3

En Nico s’enfrontava a la decisió més difícil que havia hagut de prendre en tota la seva vida i estava convençut que l’esguerraria d’una manera o altra.

—No puc —li va dir a en Will Solace, a l’espectacularment bell fill d’Apol·lo, que estava dret davant d’ell. Però, en canvi, en Nico va decidir fixar-se en l’Austin Lake (un dels germanastres d’en Will). Caminava d’un costat a l’altre darrere d’en Will i l’únic que aconseguia era posar encara més nerviós en Nico—. Para de moure’t, Austin —va saltar en Nico—. No em puc concentrar.

—Ho sento, col·lega —va respondre l’Austin—. És que estic molt tens.

—Has de triar —va dir en Will a en Nico—. Són les normes.

En Nico va fer mala cara.

—Soc el fill d’Hades. No acostumo a obeir les normes.

—Però sí que vas acceptar-les, aquestes —va protestar la Kayla Knowles, una altra filla d’Apol·lo. Va fer girar la piruleta que duia a la boca—. Ets un semideu sense cap honor, Nico di Angelo?

L’Austin continuava bellugant-se.

—Si som sincers, diria que això no exigeix tenir cap mena d’honor.

—Silenci! —va saltar en Nico, mentre es passava les mans pel cabell. I si s’equivocava en triar? Decebria en Will?

Però quan va fixar-se en l’expressió d’en Will, en Nico només hi va detectar expectació. De la bona. En Will estava preparat per a qualsevol cosa que ell pogués dir, i tant se valia com acabés; no canviaria la bona opinió que tenia d’en Nico.

«Què he fet per merèixer-me’l?», es va demanar en Nico. S’ho preguntava tot sovint.

—D’acord, ja sé qui trio —va anunciar en Nico.

—Crec que explotaré —va replicar l’Austin.

—El món s’acabarà —va intervenir la Kayla, que ara sostenia la piruleta a un costat, amb els ulls brillants dels nervis—. De debò, es podria acabar aquest cop.

—A veure —va començar en Nico—, si hagués de triar…

—Sí? —el va interrompre en Will—. Triaries…?

En Nico va inspirar fondo.

—En Darth Vader.

En Will i la Kayla van deixar anar un gemec, però l’Austin va fer una cara que semblava que en Nico li acabava de regalar un Ferrari pel seu aniversari.

—Col·lega! —va cridar l’Austin—. Aquesta és la millor resposta!

—És la pitjor! —va protestar la Kayla—. Per què tries en Vader quan pots triar en Kylo Ren?

—Jo m’esperava una cosa més profunda —va mussitar en Will—. Potser el General Grievous o en Dryden Vos.

—Un moment —va replicar en Nico—. Just vaig acabar de veure totes les pel·lícules ahir. Amb prou feines recordo què passava a les preqüeles, ja. —Va fer una pausa—. Hi sortien de debò, aquests, a Star Wars, o fas broma?

—No intentis distreure’ns, Nico —va saltar la Kayla—. En Darth Vader? Tindries una cita amb en Darth Vader? —Va mastegar la piruleta—. M’has tret tota l’alegria, Nico. Tota.

—Benvinguda a la meva vida —va fer broma en Nico. De cua d’ull, va veure que en Will feia una ganyota, molt ràpida, però tot i així la va clissar.

—Aquí podem ser sincers —va dir l’Austin—. No es permet jutjar-nos per cap de les respostes, ho recordeu?

—Ho retiro —va rectificar la Kayla—. Ens podem jutjar tant com vulguem.

—Estàs molt callat, Will —va observar en Nico—. Sobretot tenint en compte que el fan número u de Star Wars del grup ets tu.

—M’estic plantejant per quines raons aquesta és la teva resposta —va mormolar—. Potser sí que tens raó.

—És poderós —va oferir en Nico.

—I decidit —va afegir en Will—. Sempre sabria quin lloc triar per a la cita. D’això no en tinc cap dubte.

—I es treu el casc per menjar? —va demanar la Kayla.

En Nico es va endur la mà al cor.

—Imagina’t en Darth Vader traient-se el casc a taula i mirant-te amb desig als ulls mentre sopeu. Això sí que és romàntic.

En Will va esclafir a riure a cor què vols, i llavors va apuntar aquell somriure radiant que tenia.

Per què, pels déus, per què li semblava una gran victòria fer riure en Will? Durant molt de temps, en Nico havia assumit que era una persona sense cor. Al cap i a la fi, era el fill d’Hades. L’amor no tocava a persones com ell. Però, llavors, havia arribat en Will. En Will, que era capaç de fondre la gelor d’en Nico amb un somriure. Qualsevol hauria estat capaç d’imaginar de quin déu era fill en Will: irradiava energia i llum. A vegades, de manera literal, com havien descobert a les cavernes dels troglodites aquell mateix any. En Will era fill d’Apol·lo de cap a peus.

Potser allò que diuen que els pols oposats s’atrauen és veritat, perquè en Nico no coneixia ningú que fos més completament a l’inrevés d’ell que en Will. Tot i això, estaven a punt de complir l’any. Un any d’estar junts. En Nico tenia nòvio de veritat.

Encara no es creia del tot que fos veritat.

Els quatre semideus van continuar avançant pel Campament Mestís. No cremava cap foc de camp a l’amfiteatre. Potser, com que ja començava a fer fresca a Long Island, en Nico i en Will en podrien encendre un. No hi havia cap campista que s’afanyés a arribar a l’armeria o a la forja, i ningú visitava la cova de l’Oracle. Les cases eren buides (excepte la d’Hades i la d’Apol·lo), i era el senyal més evident que s’havia acabat l’estiu.

En Nico no volia admetre-ho en veu alta, però trobaria a faltar… A gairebé tots els campistes, tot i que a vegades era esgotador ser un dels seus consellers. Sobretot no volia haver d’acomiadar-se de la Kayla i l’Austin.

Mentre creuaven els camps de maduixes, en Nico va advertir que la tensió de la Kayla i l’Austin augmentava. Havien hagut de prendre la difícil decisió sobre com viatjarien aquell mateix dia, i mentre tots quatre pujaven el Turó Mestís, la Kayla i l’Austin van abaixar el ritme.

—Ara penso que potser hauríem d’haver pres una altra decisió —va dir la Kayla.

—Segur que no ens passarà res, Nico? —va preguntar l’Austin.

—Sí —va respondre—. A veure, ningú mai ha mort ni res.

—Això no em tranquil·litza gens, encara que t’ho sembli! —va queixar-se la Kayla.

—No us passarà res —va intervenir en Will, i va col·locar una mà sobre l’espatlla de l’Austin—. Diuen que és caòtic, i potser us marejareu una mica, però arribareu sans i estalvis a casa.

Van arribar al cim del turó, on el Velló d’Or refulg

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos