Índex
Coberta
Portadeta
Índex
Dedicatòria
Citació
Agraïments
Part 1
Capítol 1
Capítol 2
Capítol 3
Capítol 4
Capítol 5
Capítol 6
Capítol 7
Capítol 8
Capítol 9
Capítol 10
Capítol 11
Capítol 12
Capítol 13
Capítol 14
Capítol 15
Capítol 16
Capítol 17
Capítol 18
Capítol 19
Capítol 20
Part 2
Capítol 21
Capítol 22
Capítol 23
Capítol 24
Capítol 25
Capítol 26
Capítol 27
Capítol 28
Capítol 29
Capítol 30
Capítol 31
Capítol 32
Capítol 33
Capítol 34
Capítol 35
Capítol 36
Part 3
Capítol 37
Capítol 38
Capítol 39
Capítol 40
Capítol 41
Capítol 42
Capítol 43
Capítol 44
Capítol 45
Capítol 46
Capítol 47
Capítol 48
Capítol 49
Capítol 50
Capítol 51
Epíleg
Notes
Sobre l’autora
Crèdits
Grupo Santillana
Per a l’Oliver i en Louis,
Més valuosos que tot l’or filat
al país de les Fades
—Però per què he de portar tres brins de cabell de la reina de les Fades? —va preguntar el príncep a la vella bruixa—. Per què no una altra xifra? Per què no dos, o quatre?
La bruixa es va inclinar endavant sense deixar de filar.
«Cap altra xifra no és vàlida, fill meu. Tres és el nombre del temps; bé que parlem de passat, present i futur, oi? Tres és el nombre de la família; bé que parlem de mare, pare i fill, oi? Tres és el nombre de les fades; bé que les busquem entre el roure, la cendra i l’espina, oi?»
El jove príncep va assentir, ja que les paraules de la sàvia vella eren certes.
—És per això que necessito tres brins, per teixir la meva trena màgica.
La trena de la fada, Eliza Makepeace.
Agraïments
M’agradaria donar les gràcies per haver-me ajudat a portar El jardí oblidat al món a:
La meva Nana Connely, les històries de la qual van ser la meva primera inspiració; la Selwa Anthony per la saviesa i l’interès; la Kim Wilkins, la Julia Morton i la Diane Morton per llegir els meus primers esborranys; la Kate Eady per resseguir insidioses dades històriques; en Danny Kretschmer per proporcionar-me les fotos dins del termini; els companys de feina de la Julia per respondre preguntes de caire lingüístic. Pel que fa a la recerca —arqueològica, entomològica i mèdica—, vull donar les gràcies al doctor Walter Wood, la doctora Natalie Franklin, la Katharine Parkes i especialment a la doctora Sally Wilde; i, per l’ajuda amb els detalls específics, estic molt agraïda a la Nicole Ruckels, l’Elaine Wilkins i la Joyce Morton.
Tinc la sort que tot de gent extraordinària em publiqui arreu del món i estic molt agraïda a tothom que ha contribuït a convertir les meves històries en llibres. Per la seva sensibilitat i pel suport editorial que han donat El jardí oblidat, m’agradaria esmentar especialment la Catherine Milne, la Clara Finlay i la meravellosa Annette Barlow d’Allen & Unwin, a Australia; també la Maria Rejt i la Liz Cowen de Pan Macmillan, al Regne Unit. Estic també d’allò més agraïda a la Julia Stiles i la Lesley Levene per la seva atenció acuradíssima pel que fa als detalls.
També m’agradaria rendir un homenatge aquí als autors que escriuen per a la canalla. Descobrir ben d’hora que rere les marques negres que hi ha sobre les pàgines blanques s’hi amaguen mons de terror, alegria i emoció incomparables és un dels grans regals de la vida. Em sento enormement agraïda amb tots aquells autors que, amb les seves obres, van encendre la meva imaginació de nena i que em van inspirar un amor per la lectura i els llibres que ha estat un company fidel al llarg de la vida. El jardí oblidat és, en part, una oda a tots aquests autors.
Finalment, com sempre, tinc un deute immens de gratitud envers el meu marit, el Davin Patterson, i els meus dos fills, l’Oliver i en Louis, que són els veritables amos d’aquesta història.