El jardí oblidat

Kate Morton

Fragmento

Indice

Índex

Coberta

Portadeta

Índex

Dedicatòria

Citació

Agraïments

Part 1

Capítol 1

Capítol 2

Capítol 3

Capítol 4

Capítol 5

Capítol 6

Capítol 7

Capítol 8

Capítol 9

Capítol 10

Capítol 11

Capítol 12

Capítol 13

Capítol 14

Capítol 15

Capítol 16

Capítol 17

Capítol 18

Capítol 19

Capítol 20

Part 2

Capítol 21

Capítol 22

Capítol 23

Capítol 24

Capítol 25

Capítol 26

Capítol 27

Capítol 28

Capítol 29

Capítol 30

Capítol 31

Capítol 32

Capítol 33

Capítol 34

Capítol 35

Capítol 36

Part 3

Capítol 37

Capítol 38

Capítol 39

Capítol 40

Capítol 41

Capítol 42

Capítol 43

Capítol 44

Capítol 45

Capítol 46

Capítol 47

Capítol 48

Capítol 49

Capítol 50

Capítol 51

Epíleg

Notes

Sobre l’autora

Crèdits

Grupo Santillana

jardincat-01.xhtml

 

Per a l’Oliver i en Louis,

Més valuosos que tot l’or filat

al país de les Fades

jardincat-02.xhtml

 

—Però per què he de portar tres brins de cabell de la reina de les Fades? —va preguntar el príncep a la vella bruixa—. Per què no una altra xifra? Per què no dos, o quatre?

La bruixa es va inclinar endavant sense deixar de filar.

«Cap altra xifra no és vàlida, fill meu. Tres és el nombre del temps; bé que parlem de passat, present i futur, oi? Tres és el nombre de la família; bé que parlem de mare, pare i fill, oi? Tres és el nombre de les fades; bé que les busquem entre el roure, la cendra i l’espina, oi?»

El jove príncep va assentir, ja que les paraules de la sàvia vella eren certes.

—És per això que necessito tres brins, per teixir la meva trena màgica.

 

La trena de la fada, Eliza Makepeace.

jardincat-03.xhtml

Agraïments

M’agradaria donar les gràcies per haver-me ajudat a portar El jardí oblidat al món a:

La meva Nana Connely, les històries de la qual van ser la meva primera inspiració; la Selwa Anthony per la saviesa i l’interès; la Kim Wilkins, la Julia Morton i la Diane Morton per llegir els meus primers esborranys; la Kate Eady per resseguir insidioses dades històriques; en Danny Kretschmer per proporcionar-me les fotos dins del termini; els companys de feina de la Julia per respondre preguntes de caire lingüístic. Pel que fa a la recerca —arqueològica, entomològica i mèdica—, vull donar les gràcies al doctor Walter Wood, la doctora Natalie Franklin, la Katharine Parkes i especialment a la doctora Sally Wilde; i, per l’ajuda amb els detalls específics, estic molt agraïda a la Nicole Ruckels, l’Elaine Wilkins i la Joyce Morton.

Tinc la sort que tot de gent extraordinària em publiqui arreu del món i estic molt agraïda a tothom que ha contribuït a convertir les meves històries en llibres. Per la seva sensibilitat i pel suport editorial que han donat El jardí oblidat, m’agradaria esmentar especialment la Catherine Milne, la Clara Finlay i la meravellosa Annette Barlow d’Allen & Unwin, a Australia; també la Maria Rejt i la Liz Cowen de Pan Macmillan, al Regne Unit. Estic també d’allò més agraïda a la Julia Stiles i la Lesley Levene per la seva atenció acuradíssima pel que fa als detalls.

També m’agradaria rendir un homenatge aquí als autors que escriuen per a la canalla. Descobrir ben d’hora que rere les marques negres que hi ha sobre les pàgines blanques s’hi amaguen mons de terror, alegria i emoció incomparables és un dels grans regals de la vida. Em sento enormement agraïda amb tots aquells autors que, amb les seves obres, van encendre la meva imaginació de nena i que em van inspirar un amor per la lectura i els llibres que ha estat un company fidel al llarg de la vida. El jardí oblidat és, en part, una oda a tots aquests autors.

Finalment, com sempre, tinc un deute immens de gratitud envers el meu marit, el Davin Patterson, i els meus dos fills, l’Oliver i en Louis, que són els veritables amos d’aquesta història.

jardincat-04.xhtml

 

 

PART
1

jardincat-05.xhtml

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos