El joc de Ripper

Isabel Allende

Fragmento

content

Índex

El joc de Ripper

«La meva mare encara és viva…

Gener

Dilluns, 2

Dimarts, 3

Dimecres, 4

Dijous, 5

Dissabte, 7

Diumenge, 8

Dilluns, 9

Dimarts, 10

Dimecres, 11

Divendres, 13

Diumenge, 15

Dilluns, 16

Divendres, 20

Diumenge, 22

Dimecres, 25

Dijous, 26

Dissabte, 28

Dilluns, 30

Dimarts, 31

Febrer

Dijous, 2

Dissabte, 4

Diumenge, 5

Dimarts, 7

Divendres, 10

Dissabte, 11

Dilluns, 13

Dimarts, 14

Dijous, 16

Divendres, 17

Dissabte, 18

Diumenge, 19

Dilluns, 20

Divendres, 24

Dissabte, 25

Dimarts, 28

Març

Divendres, 2

Diumenge, 4

Dilluns, 5

Divendres, 9

Diumenge, 11

Dissabte, 17

Dilluns, 19

Dissabte, 24

Dilluns, 26

Dissabte, 31

Abril

Diumenge, 1

Dimarts, 3

Dimecres, 4

Dijous, 5

Divendres, 6

Epíleg

Agraïments

Altres títols d’Isabel Allende

Biografia

Crèdits

cap

GENER

cap

FEBRER

cap

MARÇ

cap

ABRIL

A William C. Gordon,
el meu soci en l'amor i en el crim

cap

«La meva mare encara és viva, però la mataran Divendres Sant a mitjanit», va advertir l’Amanda Martín a l’inspector en cap i ell no ho va posar en dubte, perquè la noia havia demostrat que en sabia més coses que ell i que tots els seus companys del Departament d’Homicidis. La dona estava captiva en algun punt dels divuit mil quilòmetres quadrats que formen la badia de San Francisco, tenien poques hores per trobar-la viva, i encara no sabia per on havia de començar a buscar-la.

Del primer assassinat, els nois en van dir «el crim del bat fora de lloc», per no humiliar la víctima amb una denominació més explícita. Eren cinc adolescents i un senyor ja gran que es comunicaven a través dels ordinadors respectius per participar en un joc de rol anomenat Ripper.

El matí del 13 d’octubre de 2011, a un quart de nou, els alumnes de quart de primària de l’escola pública Golden Hills de San Francisco van entrar trotant al gimnàs al ritme dels xiulets de l’entrenador, que els encoratjava de la porta estant. El gimnàs, ampli, modern i ben equipat, construït gràcies a la generositat d’un antic alumne que havia fet fortuna amb la bombolla immobiliària abans que esclatés, també es feia servir per a cerimònies de graduació i espectacles de música i teatre. La filera de nens havia rebut instruccions de fer dues voltes completes a la pista de bàsquet com a escalfament, però es va aturar en sec al centre de la pista en trobar-se de cop amb una persona que jeia doblegada sobre el poltre de gimnàstica amb els pantalons enrotllats als turmells, el cul a l’aire i l’empunyadura d’un bat de beisbol enfilada al recte. Els nens van rodejar el cos, desconcertats, i un d’ells, que tenia nou anys, més agosarat que els altres, es va ajupir per passar el dit índex per una taca fosca que hi havia a terra, i va decidir que si no era xocolata devia ser sang seca. Mentrestant, un altre nen va recollir un cartutx de bala i se’l va embutxacar per canviar-lo a l’hora del pati per un còmic pornogràfic, i una marreca es va posar a filmar el cadàver amb el telèfon mòbil. L’entrenador, que continuava tocant el xiulet cada vegada que exhalava, es va apropar fent saltirons al grup compacte que formaven els alumnes, i en veure aquell espectacle, que no tenia pas pinta de ser una broma, li va agafar un atac de nervis. El xivarri que feien els alumnes va cridar l’atenció d’altres professors, que van treure els nens a crits i a empentes del gimnàs, es van endur l’entrenador arrossegant-lo, van arrencar el bat de beisbol al cadàver i el van estendre a terra. Aleshores es van adonar que tenia un orifici ensangonat al bell mig del

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos