Nota de l’autor
Aquest llibre et pot canviar la vida. I tu n’ets el protagonista.
Transforma la teva salut és un llibre nascut amb el propòsit d’apropar els coneixements científics més actuals a tota mena de públic, amb l’objectiu d’oferir noves solucions a problemes de salut que abans ens pensàvem que eren crònics i que, per tant, no tenien solució.
La meva experiència professional i els coneixements adquirits al llarg de més de vint anys de dedicació en l’àmbit de la salut són ara a les teves mans. Aquí trobaràs les claus per millorar el teu benestar físic i emocional.
L’objectiu principal d’aquest llibre és que, després de llegir-lo, tothom sigui capaç d’aplicar els coneixements apresos de manera immediata, sempre respectant el consell mèdic o de l’especialista en medicina integrativa. És per això que en moltes fases de la seva redacció he simplificat els conceptes més complexos —aquells que agraden tant d’estudiar als professionals mèdics i sanitaris— i he mirat de fer-los més entenedors al públic en general.
Al final del llibre trobaràs la bibliografia en la qual he basat la informació de cada capítol, que compartirem per sempre més. Com veuràs, les referències científiques no estan esmentades metodològicament com si fos un treball de doctorat, perquè el contingut d’aquestes pàgines no està dirigit als professionals sinó a gent com tu i com jo. Ara bé, sempre que ho vulguis les podràs consultar per aprofundir en quelcom que hagis considerat irresistible.
XEVI VERDAGUER
Introducció
El meu cor té pressa per compartir els secrets de la ciència que transformaran la teva salut. Té pressa per explicar-te com funcionem i per ensenyar-te què és el millor per a tu. És molt important que aprenguis a escoltar-te i que entenguis com funciona el teu cos i els senyals que t’envia. Un cop hagis après això, podràs decidir lliurement què vols fer d’ara endavant per gaudir d’una bona salut.
Al llarg d’aquestes pàgines t’oferiré informació rigorosament científica. La meva il·lusió és ajudar-te a assolir els teus objectius i acostar-te les claus perquè milloris, recuperis o mantinguis l’equilibri físic i emocional. L’essència d’aquest llibre és arribar als qui volen transformar les seves vides i estan disposats, amb els coneixements adquirits, a obrir els ulls i prendre decisions responsables en el seu fer i desfer senzill de cada dia.
Sense adonar-te tindràs un impuls inspirador i irresistible per compartir el que vas aprenent en cada capítol. Tanmateix, és provable que, si ets una persona molt estricta i obsessiva amb tu mateixa i amb els que t’envolten, d’entrada tinguis la sensació que avances molt a poc a poc i que no aconsegueixes transformar la teva salut de manera radical tal com tu voldries. Has de pensar que cada petit canvi és un pas endavant. Per tant, has de tenir paciència.
Des del moment en què comencem a introduir canvis en els nostres hàbits, els beneficis es noten de manera quasi immediata, però és curiós comprovar que no tothom és capaç de mantenir-los regularment. Potser canviaràs el teu esmorzar predilecte —que creies que era prou sa— o potser començaràs a fer esport amb el desig d’incorporar a la teva vida hàbits més saludables, però, tot i que sentiràs millores, seràs constant?
Estic escrivint al despatx de la meva clínica i em pregunto: «Què puc fer perquè siguis més constant, fidel i respectuós amb tu mateix? Per què hi ha gent que no té prou força de voluntat?».
Sovint m’adono que potser no encenc a tothom per igual la llumeta que tots tenim dins el cor per cuidar-nos i estimar-nos. És curiós el que t’he d’explicar. L’any 2016, a la Universitat d’Aberdeen, la investigadora Claire Robertson va publicar una metaanàlisi en què explicava els motius pels quals una persona pot tenir «poca força de voluntat». Hi ha persones que segueixen un programa per perdre pes de manera estable i continuada sense cap problema, o que deixen de fumar i no hi recauen, mentre que d’altres no són constants, fracassen i tornen a les addiccions que tant els agradaven, però que tants problemes els comporten.
S’ha comprovat que la fidelitat a una nova dieta, és a dir, la continuïtat i la constància amb uns nous hàbits de vida són diferents en els homes i les dones. Per què? Les hormones tenen molt a dir-hi. A diferència dels homes, en les dones, l’èxit i la constància a llarg termini d’un canvi o un repte que introdueixen a la seva vida depèn del moment en què l’introdueixen. No tots els dies són bons per decidir quan s’ha de començar «un canvi», com ara fer una mica d’esport o decidir que a partir d’ara «menjaré quefir cada dia», o avui «llegiré aquest llibre que em canviarà per sempre».
La clau per aconseguir fer els canvis que un es proposa i mantenir-los a llarg termini és saber escollir el moment adequat per introduir-los en el dia a dia, perquè, no ens enganyem, com que inicialment seran un factor estressant en la nostra vida, caldrà fer-ho en el moment idoni!
I, doncs, quin és aquest moment en les dones? Les hormones femenines condicionen la teva bona voluntat i hi ha un moment idoni del teu cicle hormonal per afrontar el repte i introduir el canvi i per tenir més constància amb el que et proposis. És curiós escoltar el que ens descobreixen les hormones. El moment idoni i més eficaç per introduir un canvi a la teva vida, que et farà més resilient, és justament en la fase lútia del cicle menstrual, és a dir, durant els últims 14 dies abans de la menstruació.
Un estudi fet també el 2016 per l’equip de Jessica Hallam, del Departament de Psicologia i Psiquiatria de la prestigiosa Universitat de Yale, conclou que el moment del cicle menstrual en què les dones decideixen canviar alguna cosa de la seva vida és clau per assolir l’èxit futur. Aquest estudi demostra que les dones que volen fer canvis durant els dies de la fase fol·licular del cicle menstrual (els primers 15 dies, des del sagnat menstrual fins a l’ovulació) no són tan constants, no tenen tanta força de voluntat i acostumen a caure en temptacions. En canvi, si s’ho proposen durant els dies de la fase lútia, des de l’ovulació fins a la menstruació, la resiliència és molt millor, probablement per la influència hormonal d’aquests dies del cicle menstrual en els quals predomina la progesterona i l’activitat del receptor GABA en el cervell, un neurotransmissor ansiolític, tranquil·litzant i relaxant.
Estàs llegint el llibre que potser et canviarà la vida. Ets una dona en edat fèrtil? En quin dia del teu cicle menstrual diries que deus estar? Mira-ho, perquè, segons en quin dia estiguis, crec que val més que t’esperis una mica. Et recomano que llegeixis el llibre i comencis a aplicar els canvis que necessites durant la fase lútia, això sí, de qualsevol mes de l’any.
En canvi, si ets un home o bé una dona embarassada o una dona postmenopàusica el pots començar a llegir en qualsevol moment. Ara mateix.
LA MEDICINA DEL FUTUR
La PsicoNeuroImmunoEndocrinologia (PNIE) no és una teràpia alternativa, és un model de medicina multidisciplinari, o medicina integrativa, que es complementa perfectament amb la medicina convencional que tots coneixem.
La PNIE es basa en la recerca científica rigorosa i s’encarrega d’estudiar el mecanisme pel qual emmalaltim, per tal de resoldre els problemes des de l’origen, des de les arrels, i es complementa —hi insisteixo— amb la medicina al·lopàtica que tan bons resultats ens dóna i que tant avança cada dia.
Les línies de recerca del postgrau d’especialització en PsicoNeuroImmunoEndocrinologia, el qual dirigeixo, s’encaminen a estudiar els beneficis que podem sumar als tractaments mèdics actuals. Junts podem elaborar tractaments més eficaços i, per tant, ajudar millor les persones.
Envoltats d’un equip de grans professionals, a Kenzen Formació divulguem els coneixements de la PNIE amb el suport de la Universitat de Barcelona. Metges, nutricionistes, fisioterapeutes, farmacèutics, psicòlegs, biòlegs, endocrinòlegs, etc., treballem plegats per dur a terme una medicina transversal.
Als que treballem amb la PNIE ens interessa buscar l’origen del problema que porta a consumir medicaments que alleugen el patiment del símptoma, però que no ho resolen del tot. És una nova visió de la medicina que fa que les persones siguin partícips en el seu benestar, donant-los eines per entendre com funcionen i què han de fer per millorar i transformar la seva salut.
Això vol dir que:
TOTS SOM RESPONSABLES DE LA NOSTRA SALUT, DE TROBAR-NOS BÉ O MALAMENT.
La PNIE vol prevenir, millorar i resoldre els mecanismes que porten a no trobar-se bé. Estudia els hàbits de vida, començant per l’alimentació, l’exercici físic i el descans nocturn, i continuant amb la salut emocional i les predisposicions genètiques. Basant-se en el fet que tots som diferents es fa palès que la medicina ha de ser personalitzada i, just per això, escriure aquest llibre és complicat: no puc ser tan precís sense conèixer-te.
Tot i que no tinc receptes miraculoses, si m’acompanyes, t’ensenyaré el camí per trobar el que necessites i aprendràs com fer-ho possible. Quan som vius totes les cèl·lules del nostre cos saben com ajudar-nos, i la transformació que pots aconseguir potser et semblarà un miracle. Ja ho veuràs! És al·lucinant!
Sumem junts?
Quantes coses seràs capaç de sumar per millorar?
Parlaré de la importància del primer cervell, també de la del segon cervell, o intestí, i de les nostres hormones sexuals. Estic enamorat de les hormones, com també del funcionament del cervell i de l’intestí, perquè he pogut comprovar que tots tres estan interrelacionats, l’un influeix en l’altre.
Necessitem que tots tres sistemes —l’hormonal, l’intestinal i el cerebral— estiguin en equilibri, i no podem esperar la bona salut d’un d’ells si un dels altres dos no el tenim equilibrat; si no és així, ens en ressentirem: el que se sent trist o ansiós sol anar malament de ventre (restret, boletes, amb consistència pastosa, gasos...), la dona que té dolors premenstruals o l’home amb acumulació de greix als pits segurament tindran problemes d’ansietat, nerviosisme o al·lèrgies.
Quan vas de vacances a un lloc que el teu cervell no coneix resulta que potser no vas de ventre durant uns quants dies. Tens restrenyiment, però durant la menstruació resulta que sí que hi vas cada dia o potser fas la femta més pastosa.
Les evidències científiques ens diuen a crits que cal posar ordre a la nostra salut hormonal. A crits! Hi ha molts estudis epidemiològics que demostren que les dones pateixen amb més freqüència que els homes malalties autoimmunitàries, mal de cap o migranya, còlon irritable, ansietat i depressió, dolors crònics i dolor a la mandíbula, perquè tots aquests trastorns s’associen a un desequilibri de les hormones femenines, en especial dels estrògens.
Els estrògens afecten ràpidament l’intestí, el cervell i la modulació del dolor i la inflamació. Les dones que prenen anticonceptius hormonals, sigui per evitar un embaràs o bé pels dolors premenstruals, acne o migranyes, desenvolupen una alteració de l’estructura i de la funció del cervell a causa de les hormones que porten aquests medicaments. Quan introduïm al nostre organisme hormones sexuals exògenes, és a dir, hormones que ens venen de l’exterior (anticonceptius, dispositiu intrauterí, tòxics ambientals amb funció hormonal o certs aliments de la dieta que tenen la qualitat de produir un efecte estrogen), s’altera l’equilibri hormonal i, com a conseqüència, també s’altera l’equilibri del nostre intestí i el funcionament del nostre cervell, ja que les hormones afecten el primer i el segon cervell.
Unes investigacions liderades per Belinda Pletzer de la Universitat de Salzburg, publicades l’any 2010 a la prestigiosa revista de neurociència Brain Research, constataven que els canvis hormonals durant el cicle hormonal de les dones i els medicaments com els anticonceptius alteren l’estructura de diferents regions del cervell. Ho has llegit bé, sí: les hormones et canvien l’anatomia, l’estructura real i la funció del teu cervell!
Has pensat mai com voldries fer envellir el teu cervell?
Les dones que prenen hormones cada dia tenen un futur incert, perquè alterar els nivells hormonals repercuteix en l’intestí i el cervell. Per exemple, les que prenen anticonceptius hormonals presenten una menor activitat de l’amígdala del cervell (no les amígdales que tenim al coll), que és la part del cervell que controla les emocions negatives i la intensitat de les emocions. I diuen «des que prenc les pastilles, sóc diferent». Riuen i ploren menys. Viuen la vida de puntetes. Perden la libido. Increïble!
Passa el mateix amb les persones que prenen antidepressius o ansiolítics habitualment, que veuen com queda afectada la seva salut hormonal i intestinal, i viceversa amb les persones que maltracten els bacteris sans que habiten a l’intestí abusant dels antibiòtics, per exemple. També els afecta hormonalment i emocional.
Per això, en aquest llibre, t’ajudarem a posar en ordre els tres sistemes.
És curiós observar com la medicina actual està encaminada a eliminar els símptomes dels problemes i, sovint, els especialistes ens ofereixen tractaments per alleujar el patiment, el símptoma, sense resoldre els mecanismes que provoquen el desequilibri, del qual un mateix és el protagonista. Aquesta manera d’enfocar el tractament fa que, amb el temps, algunes patologies esdevinguin cròniques. Antiinflamatoris, anticonceptius, antidepressius, antihistamínics, antigasos, anti..., anti... Hi ha persones que presumeixen perquè consumeixen remeis naturals mentre que d’altres en prenen de tipus al·lopàtic o convencionals. Qui diries que pren una decisió més encertada per a la seva salut? El que tracta els símptomes amb suplements naturals o el que ho fa amb medicaments químics? La meva opinió és que cap, cap dels dos. Per trobar-te bé, creus que has nascut amb la falta d’algun medicament «anti»?
És evident, i ho saps perfectament, que no hauries de dependre de cap medicament químic ni natural per estar millor.
T’has posat mai a resoldre l’origen del problema?
Vols transformar la teva salut?
Si vols resultats diferents no facis sempre el mateix. Transformar la teva salut hormonal és el mateix que dir-te que transformaràs el funcionament del teu cervell i del teu intestí i, en conseqüència, també la teva vida.
Mentre llegeixis els capítols et serà impossible no compartir les coses que aniràs aprenent amb la gent del teu voltant, perquè, senzillament, t’adonaràs que tot el que et dic és al·lucinant!
1
Els dos cervells
El cervell és un dels òrgans més sorprenents que tenim. Presenta una gran demanda metabòlica, requereix més energia que cap altre teixit del nostre cos i, en canvi, no té cap reserva energètica. El cervell és car de mantenir i el seu abastiment depèn, de manera exclusiva, dels nutrients que obtenim de l’alimentació.
Segons la comunitat científica, hi ha un desenvolupament paral·lel entre la maduració de l’ecosistema bacterià de l’intestí (microbiota) i la del cervell. Durant l’evolució humana, els intestins s’han fet més petits i, de manera paradoxal, aquesta reducció ha coincidit amb una major capacitat per sintetitzar els aminoàcids essencials, productes derivats de la fermentació dels carbohidrats, i d’una extracció d’energia més eficaç. Aquestes observacions ens suggereixen que és així per una coevolució, també, de la microbiota que viu al nostre intestí, que s’ha adaptat per generar més energia atesa la major demanda energètica del cervell.
La comunitat de microorganismes que viu al nostre intestí o «segon cervell» inclou la microbiota (o bacteris intestinals), així com els fongs, virus, protozous i arqueobacteris que resideixen al nostre cos, i que tenen un paper fonamental en la salut i en la malaltia. Junts formen una quantitat deu vegades més elevada que el nombre de cèl·lules que hi ha al nostre organisme. La informació genètica de cadascun d’aquests bacteris intestinals, coneguda com a «microbioma», és cent cinquanta vegades més gran que la del genoma humà. Unes xifres impressionants i un futur esperançador.
Aquest gran repertori genètic proporciona un enorme potencial metabòlic, immunitari i endocrí. Els animals que no tenen cap microorganisme, anomenats en literatura científica germ free o «axènics», han permès saber quin és el paper essencial dels bacteris intestinals per al desenvolupament del cervell i les seves funcions.
L’eix intestí-cervell representa un sistema de comunicació bidireccional, gràcies als nostres directors d’orquestra: els bacteris intestinals. Ells faciliten la integració entre el sistema immunitari, el metabolisme i els senyals endocrins alhora que optimitzen l’absorció dels nutrients que provenen de l’alimentació i prevenen la infecció per patògens.
L’intestí i el cervell s’envien senyals directes i indirectes mitjançant els sistemes immunitari, neural, endocrí i metabòlic per tal d’influir en la funció d’altres teixits.
Els bacteris que viuen sobre les vellositats del nostre intestí estan asseguts a taula esperant que els portis el menjar. Un dia els donaràs hidrats de carboni, un altre dia, greixos o proteïnes, i ells metabolitzaran el que mengis tot produint, al còlon, unes substàncies que serviran per fabricar hormones relacionades amb la sacietat o l’ansietat de menjar, que t’ajudaran a regular la conducta i l’equilibri energètic.
Al nostre intestí tenim unes cèl·lules especialitzades a fabricar hormones que actuen en el sistema nerviós central (cervell) i en el sistema nerviós entèric (intestí) i que estan determinades directament per la nostra composició bacteriana.
A més, els bacteris interactuen amb les cèl·lules del sistema immunitari de l’intestí modificant els tipus de missatgers cel·lulars (citocines), que afectaran la funció cerebral i el comportament.
Els bacteris del nostre intestí provoquen l’activació de determinats circuits neurals de l’hipotàlem del nostre cervell que controlen la gana o la sacietat. Aquests pèptids o hormones que allibera el nostre intestí poden alterar la composició de les comunitats de bacteris i també l’alliberament de citocines en el sistema immunitari de les mucoses. Els senyals del cervell afecten la salut intestinal global.
QUAN COMENCEN ELS BACTERIS A FER LA FUNCIÓ DE DIRECTORS D’ORQUESTRA?
La comunicació intestí-cervell, que faciliten els bacteris intestinals, comença en la primera colonització de bacteris que rep el fetus durant la vida intrauterina, concretament, dels bacteris que provenen de la boca de la mare. La salut bucal és, doncs, molt important per al futur del nen, ja que la flora de la zona orofaríngia de la mare condiciona els bacteris que comencen a colonitzar el futur nadó.
Si estàs embarassada i les genives et sagnen (gingivitis), et recomano que vagis a l’odontòleg periodentista; ell t’explicarà com pots solucionar aquesta inflamació i alteració dels bacteris bucals, ja que no tan sols t’afecta a tu.
L’alimentació, l’edat, el sexe, els tòxics i alguns medicaments afecten la composició dels bacteris intestinals (microbiota) i el seu ADN (microbioma), com també les partícules més petites dels aliments postdigestió (els metabòlits), tot plegat necessari per tenir una bona salut intestinal i general.
Estudis recents han evidenciat que el desenvolupament del cervell i de l’evolució de la microbiota i les funcions del seu ADN succeeixen de manera paral·lela. A mesura que el nen va creixent, les demandes metabòliques del seu cervell estan correlacionades amb la microbiota i el microbioma, atès que tots dos responen a aquestes demandes.
I si us dic que els bacteris de l’intestí dels homes són diferents dels de les dones?
L’eix de la microbiota intestí-cervell és diferent segons el sexe, i aquesta diferència de composició bacteriana és un factor biològic important que explica els diversos requeriments energètics i les demandes nutricionals per a cada sexe pel que fa al creixement, el desenvolupament i l’etapa reproductiva.
La microbiota de les dones no és igual a la dels homes, ja que l’eix intestí-cervell que afecta el sistema endocrí i immunitari és diferent.
Quan les dones perden la diversitat bacteriana que caracteritza la seva microbiota poden aparèixer malalties endocrines com ara ovaris poliquístics, acne, hirsutisme (creixement excessiu de pèl), etcètera, a banda de problemes hormonals i més possibilitats de tenir malalties intestinals, com còlon irritable, restrenyiment o malalties autoimmunitàries.
Les dones que no gaudeixen d’una bona salut hormonal i intestinal acostumen a tenir malalties autoimmunitàries com l’artritis reumatoide o la tiroïditis de Hashimoto, així com també presenten pitjors respostes davant situacions d’estrès, infeccions o dolors crònics, que milloren quan la flora intestinal s’equilibra. Més endavant veurem com resoldre-ho.
Les hormones sexuals poden alterar l’equilibri dels microorganismes que viuen a l’intestí i provocar-hi un desequilibri dels bacteris que hi habiten (disbiosi intestinal). L’abril del 2016, Yangjie Guo va publicar un article en què explicava com la Síndrome d’Ovaris Poliquístics (SOP) està associada amb una microbiota particularment alterada. Sovint, trobem dones amb aquestes alteracions endocrines, com la SOP, que provoquen problemes de fertilitat greus, causats —o almenys agreujats— per un desequilibri dels bacteris de l’intestí. És clar, doncs, que tot està relacionat.
Per recuperar la salut hormonal caldrà, doncs, posar en ordre els bacteris de l’intestí. Tornar a l’equilibri.
Hi ha malalties típicament masculines i d’altres típicament femenines, que estan condicionades per la diferent microbiota de cada gènere. Aquestes dades revolucionàries ens ofereixen una visió innovadora de cara al tractament de diverses malalties.
La interrelació entre l’intestí i el cervell és recíproca i constant, i les hormones sexuals masculines i femenines són les que marquen el camí. L’equilibri entre l’intestí i el cervell i entre els estrògens i la testosterona provoca canvis en les connexions neuronals del cervell i també condiciona la composició bacteriana de l’intestí.
La testosterona fa que l’hipotàlem i l’amígdala siguin més grossos mentre que els estrògens proporcionen un major volum del còrtex frontal i paralímbic. A partir de la pubertat es creen aquestes diferents connexions cerebrals que fan que les noies tinguin més habilitat en la interacció social, mostrin més empatia i sàpiguen planificar-se millor. T’has preguntat mai per què hi ha més universitàries que universitaris? Des del punt de vista morfològic, el cervell femení és diferent del masculí i això condiciona el seu funcionament i la conducta humana.
Els bacteris intestinals dels homes (o de les dones amb més testosterona) són molt diferents dels bacteris intestinals de les dones (o dels homes amb més estrògens). Els estrògens permeten tenir més diversitat bacteriana a l’intestí. És curiós observar com les dones, en general, fan una dieta més variada que els homes i ingereixen, per tant, més fruita, verdura, cereals o llegums, és a dir, aliments que milloren la diversitat bacteriana. En canvi, en els homes hi ha menys diversitat bacteriana i un major predomini de Bacteroides spp i Prevotella spp, uns bacteris que proliferen amb el consum de proteïnes animals. Per això, els ve de gust menjar proteïnes més sovint i menys verdura i fruita. T’has preguntat mai per què els homes, en general, solen consumir més carn que les dones? Deus haver vist i comprovat que en un sopar d’amics, per exemple, la majoria d’homes demanen filet i, en canvi, les dones, pasta o arròs de segon plat com a acompanyament de l’amanida.
Gràcies a estudis realitzats en rates (Markle et al., 2013), s’ha pogut comprovar aquesta interacció entre les hormones sexuals i la microbiota. Resumint, les rates femella amb més testosterona tenen una microbiota més escassa i menys diversa que les que presenten nivells normals d’estrògens. En la mateixa línia, s’ha vist que si eliminem la microbiota, per exemple, amb antibiòtics, baixa el nivell de testosterona en les rates mascle, i en les rates femella augmenta, just el contrari del que volem que passi. I això coincideix en molts dels nostres pacients.
Sovint veiem homes amb poca testosterona que tenen escassa libido, poca resistència física, que s’engreixen fàcilment i els manca vitalitat. I veiem dones amb excés de testosterona que tenen ovaris poliquístics, acne, hirsutisme i caiguda de cabells amb facilitat a la zona central del cap, a causa d’una disbiosi intestinal.
Aquestes persones, han de seguir un tractament hormonal? No necessàriament. S’ha comprovat que ingerir suplements de Lactobacillus acidophilus, Lactobacillus rhamnosus i Lactobacillus casei millora la disbiosi intestinal, redueix els nivells de testosterona de les dones amb ovaris poliquístics i regula el cicle menstrual. Sense fer res més.
Les hormones sexuals sempre condicionen el funcionament del primer cervell i el del segon, l’intestí. Consegüentment, els dos cervells també s’interrelacionen entre si.
Etapa prenatal
En aquesta fase de desenvolupament del nadó tenim la possibilitat d’influir en la seva evolució en el futur.
Els bacteris de la mare i el seu microbioma transmeten certs nutrients al fetus indispensables per al neurodesenvolupament. En cada fase de l’embaràs, la microbiota intestinal de la mare experimenta canvis per adaptar-se a les necessitats de l’embrió, que es van modificant segons els requeriments gestacionals.
Etapa postnatal
L’intestí del nounat no presenta el sistema immunitari innat i adaptatiu perquè tot just la microbiota s’hi està instaurant. La correcta colonització condicionarà una bona programació del sistema immunitari i una maduració de l’intestí, modulant el balanç energètic i l’homeòstasi, i influirà en el nostre comportament i la nostra cognició la resta de la vida.
Durant els primers dies de vida i, fins i tot, les primeres setmanes, els nounats solen tenir uns nivells elevats de bacteroides, bifidobacteris, parabacteroides i proteobacteris (Escherichia, Shigella). Aquests proteolítics són bacteris gramnegatius i tenen a la membrana externa uns components anomenats «lipopolisacàrids» (LPS) que realitzen una important funció en el neurodesenvolupament mitjançant diferents mecanismes.
Un naixement per cesària condiciona que l’infant tingui una mala colonització bacteriana, ja que fa que adquireixi els bacteris típics de la pell en lloc dels de la flora vaginal. Això determina una mala programació metabòlica per a la resta de la seva vida i és molt habitual que els nens nascuts per cesària pateixin d’al·lèrgies, asma, pell atòpica amb nivells més elevats d’immunoglobulina E (IgE), que afavoreixen l’alliberació d’histamina al nostre cos. Si prens habitualment antihistamínics, químics o naturals, per resoldre aquestes al·lèrgies i vas néixer per cesària, caldrà que et plantegis millorar la teva flora intestinal, que no vas