Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
La Kitty es va esmunyir a l’habitació dels pares amb la gràcia d’un gat. Duia un pijama de ratlles i els cabells foscos li mig tapaven la cara. Es va tirar de cap sobre el llit i hi va fer un aterratge perfecte.
La mare va somriure.
—No facis el tabalot, Kitty. Ja hauries de ser al llit. Encara no tens son?
—No, no estic gens cansada!
La Kitty va observar com la mare treia de l’armari un vestit negre de superheroïna molt elegant i se’l posava.
La família de la Kitty tenia un secret d’allò més curiós. La mare tenia superpoders de gat i cada nit sortia a viure aventures per ajudar la gent. Hi veia a les fosques, s’enfilava per les parets i sabia caminar per les teulades sense perdre l’equilibri. Els seus superpoders feien que detectés qualsevol embolic d’una hora lluny. El millor de tot, però, era que podia parlar amb els gats i compartir-hi tota mena de secrets!
Quan fos gran, la Kitty volia ser una superheroïna com la mare. Li agradava jugar a rescatar la gent amb la disfressa de gata que li havia fet el pare. Podia saltar des del sofà de sota la finestra fins al llit sense tocar terra.
Però quan, a l’hora d’anar a dormir, mirava per la finestra amb el seu superpoder de visió nocturna, veia tot d’ombres misterioses i sentia una pila de sorollets estranys. L’habitació era un lloc segur i confortable, i només de pensar de sortir a la foscor de la nit ja li venien esgarrifances.
La mare el va enxampar i el va dur altre cop al lavabo.
—Fes bondat i fes cas del que diu el pare, Max. —Es va mirar al mirall i es va posar bé l’antifaç de superheroïna—. S’està fent tard! Me n’he d’anar!
—No em pots llegir primer un conte? —va demanar la Kitty.
—Em sap greu, bufona. —La mare li va fer un petó al front—. Potser demà a la nit.
—Ja te’l llegiré jo, el conte —va dir el pare.
La Kitty va arronsar les espatlles. Sabia que ser una superheroïna era una responsabilitat important, però li hauria agradat que la mare no hagués de sortir sempre corrents a l’hora d’anar a dormir.
—És que vull que m’acotxi la mare. M’agrada quan parlem al llit.
—I per què no parlem ara?
La mare la va dur al dormitori i es van asseure juntes al sofà de la finestra.
A fora s’anava fent fosc i una lluna plena brillant s’alçava sobre les teulades. Se sentia, lluny, l’esgarip d’un mussol.
—Tenir superpoders és un do molt especial —li va dir la mare, acariciant-li els cabells—. En nits com aquesta, quan surt la lluna, es pot sentir la màgia a l’aire. Llavors saps que és el moment perfecte per viure una aventura.
La Kitty es va fixar en el cel, que s’anava enfosquint, i li va venir una esgarrifança. Els fanals s’anaven encenent d’un en un amb un parpelleig de color taronja però a cada cantonada hi havia ombres estranyes.
—Però fa por. No sé si podré sortir mai a la foscor de la nit per ser una superheroïna com tu.
La mare la va abraçar ben fort.
—Pots ser el que vulguis. Però no et deixis endur per la por. Ets més valenta del que et penses!
La Kitty també la va abraçar.
—Ja miraré de ser valenta! És que m’agradaria tant que no te n’haguessis d’anar...
—Ja ho sé, però aquí fora hi ha gent que podria necessitar la meva ajuda. Demà, a l’hora de l’esmorzar, entre crep i crep, t’explicaré tot el que he fet. —La mare va somriure i li va fer un petó—. Que dormis bé, bufona. I recorda que no seré gaire lluny.
La Kitty també va somriure.
—Bona nit, mama.
La va veure sortir per la finestra i córrer per les teulades cap a la foscor.
El pare li va llegir un conte a l’hora d’anar a dormir. Després, la Kitty es va ficar ben endins del llit i es va tapar amb la manta fins a la barbeta. El llit era calentó i confortable, però encara no li venia la son. Es va posar de costat i va mirar per la finestra.
La lluna era dalt de tot del cel fosc i les ombres anaven i venien per les teulades. A l’altra banda dels vidres el vent xiuxiuejava i a la Kitty el cor li bategava cada vegada més fort. Va encendre el llum de la tauleta de nit i va treure el cap per dalt de la manta.
«No has de tenir por», es va dir a si mateixa.
Li rondaven pel cap les paraules de la mare: «No et deixis endur per la por. Ets més valenta del que et penses». Potser s’hauria de posar la disfressa de gata, a veure si això la feia sentir més valenta...
Va saltar del llit i es va posar el vestit de superheroïna i, sobre les espatlles, la capa de seda negra, que es va lligar ben lligada al coll. Tot seguit, es va posar la cua de gata i les orelles vellutades de gata i va fer mitja volta per mirar-se al mirall. Va fer un gir perfecte i la capa li va voleiar. Li agradava com li quedava la disfressa de gata i es va sentir una mica més valenta.
De sobte, algú va esgratinyar la finestra. La Kitty es va tombar de seguida, amb els ulls ben oberts. Les esga