Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
La Kitty va arribar a la porta del menjador fent un salt ben gran des del sofà.
—Quiet! —va dir assenyalant amb el dit el Carbassí—. Aquest cop no et sortiràs pas amb la teva!
El Carbassí, un gatet rodanxó de color carbassa amb els bigotis negres, se li va esquitllar entre les cames.
—No m’enxamparàs! —va miolar, i es va ficar a l’habitació de la Kitty.
Ella li va anar al darrere tot rient. El Carbassí va saltar al llit d’un bot i es va posar de panxa enlaire perquè la nena li pogués fer pessigolles al ventre tan peludet.
La mare de la Kitty va entrar a l’habitació.
—Ves quin parell! Què són totes aquestes rialles?
—Jugàvem a atrapar el dolent! —li va dir la Kitty—. És un joc nou que m’he inventat. Em va bé per millorar els superpoders i tenir-los a punt per a quan em facin falta.
—Ah mira! —La mare va allisar els cabells foscos de la Kitty—. Ja em sembla bé que t’entrenis, però avui s’ha fet tard. És hora de començar a pensar a ficar-se al llit.
La Kitty es va entaforar sota la manta.
—Déu n’hi do la son que tinc.
—No m’estranya!
La mare de la Kitty va somriure mentre l’acotxava.
La Kitty també li va somriure. Sabia que la mare entenia la importància de practicar els seus poders. La família de la Kitty tenia un secret ben curiós. La mare era una autèntica superheroïna i sortia de nit a ajudar la gent amb les seves habilitats felines. La Kitty i el seu germanet, en Max, tenien els mateixos superpoders que la mare. La Kitty hi veia a les fosques i podia captar sorolls de ben lluny. També tenia un equilibri perfecte i feia uns salts mortals increïbles. El millor de tot, però, era que podia parlar amb els animals!
Feia unes quantes setmanes, la Kitty havia viscut la seva primera aventura nocturna. I hi havia conegut el Carbassí, que no tenia amics ni cap casa on aixoplugar-se. La Kitty estava encantada de la vida que el gatet de color carbassa se n’hagués anat a viure amb ella. Ara formava part de la família i cada nit dormia al llit amb la nena.
—Recorda que demà és un gran dia —va afegir la mare mentre li deixava la roba a punt per a l’endemà—. Anirem al museu de Hallam a veure la darrera exposició que han inaugurat. Hi ha l’estàtua del Tigre Daurat i molts altres tresors antics.
La Kitty es va tornar a asseure al llit.
—El Tigre Daurat és aquell que està tot cobert de diamants?
—Això mateix! I té dues grans maragdes als ulls —li va dir la mare.
—Tinc unes ganes de veure’l! —va exclamar la Kitty.
—Com m’agrada que estiguis tan il·lusionada! —va dir la mare tot rient—. Que dormis bé, reina!
La Kitty va encendre el llum de la tauleta de nit i es va tapar amb l’edredó. Tant de bo ja fos demà. Els nous tresors del museu segur que eren fascinants. L’estàtua del Tigre Daurat, amb tantes joies, devia valer un dineral. La Kitty esperava amb candeletes veure-les brillar!
El Carbassí s’hi va anar acostant a poc a poc i se li va aclofar al costat. Els seus ulls blaus resplendien vora el llum de la tauleta i el seu pèl vellutat acariciava el braç de la Kitty. La nena va sospirar i va tancar els ulls. Li passaven pel cap tot d’imatges d’un tresor imaginari.
El Carbassí es va bellugar.
—Kitty, que dorms? —va xiuxiuejar.
La Kitty va obrir els ulls.
—No, no dormo. Què passa, Carbassí?
El gatet va arrufar els bigotis.
—Com és l’estàtua del Tigre Daurat? És molt grossa?
—A les fotos no sembla que ho sigui gaire. Potser encara fas més embalum tu i tot! —va somriure la Kitty.
—Així, per què és tan especial? —va demanar el Carbassí.
—La mare diu que feia milers d’anys que estava enterrada dins una tomba molt antiga fins que uns arqueòlegs la van trobar. Està tota pintada d’or i guarnida amb diamants, i els ulls del tigre són un parell de maragdes lluents.
—Doncs deu valer una morterada. —El Carbassí es va arraulir contra l’espatlla de la Kitty.
—No té preu! —li va dir la Kitty—. I diuen que és màgica i tot. Diu la llegenda que el Tigre Daurat pot sentir el que desitges de tot cor i que, si li toques la pota, t’ho concedirà.
—Quins misteris...
El Carbassí va fer uns ulls com unes taronges.
—Tot això m’ho ha explicat el pare —va continuar la Kitty—. Hi ha molta gent que ha tingut sort després de veure l’estàtua, però es veu que també hi ha una maledicció. Si un mala peça fa alguna cosa terrible que la fa empipar, diuen que l’estàtua invocarà els esperits fantasmals per venjar-se’n.
El Carbassí es va esgarrifar.
—Ai mare, quina por!
—Demà espero poder-m’hi acostar força per poder-la veure bé. És el dia que inauguren l’exposició, per tant em sembla que hi haurà una gentada.
—Com m’agradaria venir jo també! —va dir el Carbassí—. Admeten gats?
La Kitty va fer que no amb el cap.