Llibres il·lustrats
Còmic
Còmics d'influencers
Còmic de no ficció
Còmic d'humor
Còmic infantil
Còmic juvenil
Còmic d'autor
Poesia
Novel·la romàntica
Novel·la negra, misteri i thriller
Novel·la històrica
Literatura contemporània
Grans clàssics
Fantasia
Ciència-ficció
Aventures
Literatura juvenil
Temps lliure (juvenil)
Thriller juvenil
Poesia juvenil
Novel·la juvenil d'aventures
Novel·la romàntica juvenil
Novel·les juvenils
Llibres juvenils d'Influencers
Novel·la fantàstica juvenil
Consciència social
Ciència, tecnologia i naturalesa
Ciència ficció juvenil
Biografies i històries reals
Art, música i fotografia
Art, cinema i música
Business
Cuina
Guies i literatura de viatges
Temps lliure
Ús de la llengua i diccionaris
Autoajuda
Espiritualitat
Família i criança
Nutrició, bellesa i fitness
Història
Filosofia
Economia, política, societat i actualitat
Ciència i tecnologia
Biografies i memòries
Audiollibres juvenils
Audiollibres infantils
Audiollibres de salut i benestar
Audiollibres de ciència, història i societat
Audiollibres de ficció
La vostra cistella
Ja no hi ha articles a la vostra cistella
La Kitty va retallar dues orelles de gat punxegudes i les va enganxar amb cura al seu fanalet de paper. Va aixecar el fanalet pel mànec amb un somriure. Demà al vespre, tota la ciutat de Hallam celebraria la Festa de la Llum.
Hi hauria una gran desfilada pels carrers que acabaria amb un bell espectacle de focs artificials.
La classe sencera estava atrafegada fent fanalets de tota mena. Dins de cadascun hi havia d’anar una bombeta en forma d’espelma. La Kitty es moria de ganes de veure’ls brillar tots a les fosques com una munió d’estels rutilants. Amb paper blanc i negre havia fet un fanalet que semblava la cara d’un gat.
Els llargs bigotis eren tres canyetes pintades de negre a cada costat. Feia pensar ben bé en el seu amic, el gat Fígaro!
El motiu d’haver fet el fanalet en forma de gat és que la Kitty tenia uns increïbles superpoders felins i s’estava entrenant per esdevenir una superheroïna. Sovint sortia de nit, a la llum de la lluna, per viure aventures amb la seva colla de gats, saltant i fent tombarelles per les teulades de la ciutat. A la Kitty li agradava sentir aquells poders extraordinaris formiguejant-li a dins. També li agradava estar amb els seus amics felins, especialment el Carbassí, el gatet rodanxó de color carbassa que dormia al llit amb ella cada nit.
L’Emily, que a classe seia davant mateix de la Kitty, li va tocar el braç.
—Mira, Kitty! Què me’n dius, de la meva papallona? —va preguntar ensenyant-li el seu fanalet amb ales d’un porpra brillant amb les vores platejades i unes delicades antenes verdes.
—Doncs que fa molta patxoca! —va dir la Kitty amb admiració.
L’Emily va fer un somriure radiant.
—Ja voldria que fos demà. La desfilada dels fanalets serà brutal. Hi aniré amb els pares i amb la tieta Sarah.
A la Kitty li va fer una mica de pena recordar que els seus pares no hi anirien. La mare, que també era una superheroïna, estaria treballant, i el pare no volia que el seu germà petit, en Max, estigués llevat fins tan tard. Però ella sí que hi seria, amb els seus amics de l’escola, i potser hi vindria la colla dels gats i tot!
—Serà una cosa com no s’ha vist mai! —va dir donant-li la raó—. M’agradaria saber qui guanyarà el premi aquest any.
—Espero que sigui algú de la classe —va dir l’Emily.
Totes les escoles de Hallam participaven a la desfilada i, al final, hi havia un premi per al millor fanalet. Aquest any, el premi seria una magnífica corona decorada amb una estrella daurada molt lluent. La mestra, la senyora Phillips, l’havia duta a classe per ensenyar-los-la i allà s’estava, damunt la seva taula, al davant de tot, brillant a la llum del sol. Tothom s’havia posat a treballar en els fanalets encara amb més ganes quan havien vist que bonica que era.
La senyora Phillips va picar de mans.
—Els fanalets són fantàstics, tots! Us els podeu emportar a casa avui, però no us descuideu de dur-los a la desfilada demà a la nit.
La Kitty va agafar el fanalet pel mànec i va somriure. Frisava per ensenyar-lo a la família i a tota la colla dels gats.
Quan es va fer fosc, la Kitty va encendre l’espelma elèctrica de dins del fanalet i el va posar a l’ampit de la finestra de la seva habitació. Esperava que a la nit la vinguessin a visitar els membres de la colla dels gats. Així els podria anar explicant tot allò de la Festa de la Llum i els preguntaria si els agradaria veure-la desfilar amb els fanalets.
Va observar la sortida de la lluna, que va projectar una lluïssor argentada sobre les teulades de les cases. El cel es va anar enfosquint i les branques dels arbres que es gronxaven amb el vent feien tot d’ombres bellugadisses a les parets. Van començar a aparèixer centenars d’estrelles que brillaven com si fossin petits diamants.
El Carbassí, que estava arraulit al llit de la Kitty, va fer un gran badall.
—Encara no et ve la son, Kitty?
—No encara! —va somriure la Kitty—. Et sembla que el Fígaro i la resta de la colla ens vindran a veure aquesta nit?
El Carbassí es va estirar i va saltar al sofà de vora la finestra per estar amb la Kitty. Li va acariciar el braç amb el caparró abans de mirar cap a la foscor.
—No els veig per enlloc... Calla! Què és allò que hi ha al costat de la xemeneia?
La Kitty va obrir una mica la finestra i l’airet de la nit va regirar les cortines. Els superpoders felins se li van començar a acti