La Isadora Moon 7 - La Isadora Moon va al parc d'atraccions

Harriet Muncaster

Fragmento

IsadoraAtraccions-5.xhtml

cap1.jpg

Era dissabte al matí i els rajos de sol entraven brillants a través de les finestres. Això em va fer sentir feliç i animada, i tenia la impressió que alguna cosa interessant estava a punt de passar.

—Em pregunto què deu ser… —vaig dir a en Pinki, mentre baixàvem a esmorzar.

En Pinki feia saltirons al meu costat. En Pinki era el meu peluix preferit, i la mare li va fer cobrar vida per art de màgia amb la seva vareta. La mare pot fer coses com aquesta perquè és una fada!

—Bon dia, Isadora —va dir el pare, badallant, just quan entrava per la porta. Acabava d’arribar del seu vol nocturn. El pare és un vampir, de manera que es passa tota la nit despert i dorm durant el dia. Va entrar al rebedor i em vaig adonar que estava trepitjant un full de paper de colors que hi havia a l’estora.

—Què és això? —vaig preguntar, estirant el full de sota la seva sabata negra i lluent.

pag11.jpg

—Segurament és propaganda —va dir el pare.

Però a mi em va cridar l’atenció. Vaig allisar-lo i vaig veure que es tractava d’un pòster brillant i acolorit amb la imatge d’uns cavallets al mig. Els cavallets estaven il·luminats amb llumets i giraven sota un cel estrellat. Uns nens molt feliços seien a sobre d’uns cavalls molt ben guarnits i menjaven cotó de sucre rosa molt esponjós. «FIRA ESPECTACULAR!», anunciaven unes recargolades lletres roses a sobre dels cavallets. «NOMÉS AQUEST CAP DE SETMANA!».

—Ostres, pare! —vaig dir—. Hi podem anar? Si us plau?

pag13.jpg

—Mmm —va fer el pare, mentre el seguia cap a la cuina—. No ho sé. Demana-ho a la mare.

La mare era a la taula de la cuina, paixent un iogurt de color rosa a la meva germaneta, la Flordemel. Vaig alçar el full de paper perquè el veiés.

—Mira, mare! —vaig dir—. Hi podem anar?

—Una fira? —va preguntar la mare, vacil·lant—. Una fira d’humans… No ho sé. Pregunta-ho al pare.

—Ja l’hi he preguntat! —vaig dir, exasperada—. I m’ha dit que t’ho demanés a tu!

—Ah —va dir la mare, mirant de nou el full—. Bé…

pag14.jpg

—Si us plau —vaig suplicar.

—No t’agradaria més anar a una fira de vampirs? —va preguntar el pare—. Quan era petit, a mi m’encantava anar a les fires de vampirs amb els amics. Estava ple d’atraccions esgarrifoses il·luminades amb espelmes que parpellejaven enmig de la foscor de la nit. I hi havia un munt de menjar vermell deliciós. La meva atracció preferida era el taüt explosiu.

—O potser a una fira de fades —va suggerir la mare, ràpidament—. Les fires de fades són fascinants. Està tot ple de flors i de natura. A mi m’agradava pujar a l’atracció de les poncelles de flors giratòries amb les amigues.

—Pfff! —va fer el pare—. El taüt explosiu és molt més emocionant!

—Però no tan bonic —va assenyalar la mare.

—Però és que a mi m’agradaria moltíssim anar a la Fira Espectacular —vaig insistir—. I només hi serà aquest cap de setmana. Podem anar-hi, si us plau? Us prometo que m’endreçaré l’habitació!

—Potser —va dir la mare—. Ja ho acabarem de pensar.

estrellas.jpg

Quan vaig anar a l’escola aquella setmana, vaig demanar als meus amics si s’havien assabentat que la Fira Espectacular venia a la ciutat.

—Jo n’he vist un pòster de camí cap a l’escola! —va dir la Zoe—. Demanaré a la mare a veure si hi anirem!

—Jo també hi vull anar! —va dir en Bruno—. Ho preguntaré al pare.

—Jo també! —va afegir en Jasper.

Tots els meus amics van començar a parlar animadament sobre la fira.

—Jo vull pujar a la muntanya russa —va dir la Sashi—. He sentit a dir que té cent bucles!

—Cent bucles! —va exclamar en Bruno—. Doncs jo també hi vull pujar!

—Jo no —va dir la Samantha, amb cara de pànic—. Prefereixo les tasses de te que giren.

—Apa, les tasses de te són avorrides —va dir en Jasper—. Els autos de xoc i el tren fantasma són molt més emocionants!

pag18.jpg

—Ai, sí, el tren fantasma! —va cridar la Zoe, estremint-se d’alegria—. I podem menjar cotó de sucre i frankfurts.

—Oh, m’encanta el cotó de sucre! —va exclamar la Sashi—. És com menjar núvols!

—Vindràs, Isadora? —va preguntar la Zoe, mirant-me—. Estic segura que no has anat mai a una fira d’humans.

pag19.jpg

—No, tens raó —vaig reconèixer—. I tinc moltes ganes d’anar-hi. Ja ho tornaré a demanar als meus pares.

Em vaig passar tot el dia pensant a veure com els podia convèncer, i al vespre ja tenia tota una llista de coses que podia fer.

—Mare —vaig dir—. Si em portes a la fira, et prometo que regaré les teves precioses flors de fades durant tota una

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos