Petits contes amb grans valors

Gemma Lienas

Fragmento

cap-1

imagen

—Míriam, té. —El pare li dona el mòbil—. És l’àvia, que vol parlar amb tu.

La Míriam agafa el mòbil i saluda l’àvia.

—Míriam, guapa, et volia felicitar pel campionat de patinatge. Ja sé que vas guanyar. Ets una crac.

—Moltes gràcies, àvia.

—Quan vindràs? Tinc moltes ganes de veure’t. Vinga, que només has de pujar un pis.

—Demà a la tarda.

—Ai, que bé, nena!

La Míriam s’asseu al sofà. Vol veure una sèrie de dibuixos animats que li encanta.

En aquest moment, la Júlia, la seva germana, que està parant taula, l’avisa:

—Ei, Míriam. Et toca posar els tovallons a taula.

—Vull veure els dibuixos —rondina la Míriam.

imagen

—Va, ja els posaré per tu —diu la Júlia.

—Moltes gràcies, germaneta!

—A canvi, demà podràs ajudar-me a dibuixar un gos?

—I tant! Ja hi pots comptar.

L’endemà a la tarda la Míriam decideix anar al parc amb la mare i en Jan, el seu germà petit.

—Té —diu la mare mentre li dona el seu berenar preferit: un entrepà calent de formatge.

—Mmm. Que bé! Moltes gràcies, mare.

—M’ajudaràs a vigilar en Jan? —demana la mare.

—És clar que sí —diu la Míriam.

I agafa el petit i se’n van tots dos al sorral.

Al cap de poca estona, quan ja s’ha acabat l’entrepà, veu l’estructura de ferros. Li encanta enfilar-s’hi fins a dalt de tot. És com estar al capdamunt d’un gratacel. Des d’allí veu tot el parc.

Se n’hi va corrents i s’oblida del germà i de la mare.

S’ho passa pipa grimpant com un mico.

Al cap d’una estona, sent que la mare la crida:

—Míriam, on ets? Vine de seguida!

La Míriam baixa de l’estructura i s’acosta al banc on hi ha la mare netejant la boca d’en Jan.

—Fixa’t, Míriam, l’has deixat sol i ha començat a menjar terra.

imagen

—Ai! Quina llàstima! No hi he pensat més.

—D’això em queixo. Només penses en tu?

Se’n van del parc, totes dues sense dir res: la mare, molesta, i la Míriam, una mica penedida. En Jan, mentrestant, plora perquè la sorra tenia molt mal gust.

Quan entren a casa, la Júlia l’està esperant.

—Ets una fresca, Míriam!

—Per què? —pregunta la Míriam fent un ulls com melons.

—Perquè no m’has ajudat a fer el dibuix del gos, tal com m’havies promès.

La Míriam es posa les mans al cap. Uf!, no se n’ha recordat gens ni mica.

—I l’àvia ha trucat per dir que no l’havies anat a veure, tal com li vas dir.

La Míriam aixeca molt les celles: tampoc no hi ha pensat. Ostres!

—No penses mai en els altres, Míriam? —diu el pare—. No pot ser.

Se’n va a la dutxa mentre nota que les galtes se li han posat vermelles i li bullen. Té una mica de vergonya.

En sortir de la dutxa i començar a assecar-se els cabells, se sent millor.

imagen

—Doncs, no veig per què —diu un ésser llargarut, blau i amb les orelles punxegudes, que surt de l’assecador.

—I tu qui ets?

—Soc el Follet Blau.

—I què hi fas aquí?

—Investigar què et passa. —El seu dit índex s’allarga i l’ull de la punta es queda mirant fixament la nena.

—No em passa res, Follet Blau.

—Uf, que no...! Potser no te n’adones... —diu el follet, que s’ha tornat d’un color blau fosc perquè el posa trist que la Míriam no vegi el que passa.

—De què m’he d’adonar?

—Pensa-hi!

—Et refereixes al fet que la mare s’ha enfadat amb mi perquè no he vigilat en Jan.

—Exacte —diu el Follet Blau—. I això que ella ha estat molt amable amb tu perquè t’ha dut el teu berenar preferit.

—I jo he estat amable amb ella i li he dit «moltes gràcies».

—Educada, sí. Però creus que n’hi ha prou?

La Míriam rumia.

—Potser no. Potser havia d’haver estat agraïda i haver-li tornat el favor.

—Exacte. No n’hi ha prou amb dir «gràcies», que és una paraula molt important. Els favors també s’han de tornar.

—Ja ho entenc —diu la Míriam—. Avui havia d’haver ajudat la Júlia a fer el dibuix del gos per ser agraïda, ja que ella ahir va posar els tovallons per mi.

—Això mateix!

—I també havia d’haver anat a visitar l’àvia, que ahir va ser molt amable amb mi i em va trucar per felicitar-me pels resultats del campionat de patinatge.

—Exacte —diu el follet, que passa a ser d’un color blau brillant—. Mira de quin color soc ara; és perquè estic content.

La Míriam aplaudeix.

—Ja ho he entès! Per ser agraïda he de dir gràcies i, a més, tornar els favors.

Ara és el Follet Blau qui aplaudeix.

La Míriam surt corrents del bany i va a la sala.

—Júlia —diu—, sopem de pressa i després fem el dibuix del gos?

—Guai —fa la Júlia.

—I mare —demana la Míriam—, em deixes el mòbil per trucar a l’àvia? Vull saber si li va bé que demà la vagi a veure.

—Em sembla una gran idea, Míriam.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos