La Isadora Moon 8 - La Isadora Moon va a una festa de pijames

Harriet Muncaster

Fragmento

La IsadoraMoonPijames-5.xhtml

cap1.jpg

—Farem un concurs! —va anunciar la senyoreta Cirereta a la classe un matí de primavera lluminós i florit—. Un concurs de pastissos! Serà com aquell programa de televisió que mireu tots, Esponjós i ensucrat.

—Oooh —va exclamar l’Oliver—. M’encanta aquest programa!

—A mi també! —va cridar la Sashi, emocionada—. El veig cada setmana.

—Els guanyadors —va continuar la senyoreta Cirereta— obtindran una entrada per a la final del programa. Podreu formar part del públic i veure’l en directe!

—Iuhuuu! —va xisclar la Zoe, que seia al meu costat. Tota la classe es va posar a xerrar animadament, excepte jo.

pag10.jpg

Perquè jo no en sabia res d’Esponjós i ensucrat. A casa ni tan sols tenim televisor.

La mare és una fada, li encanta la natura i no entén per què als humans els agrada «seure al davant d’unes capses amb imatges que es mouen a dintre». I encara que tinguéssim televisor, només podria mirar Esponjós i ensucrat quan el pare fos fora de casa. A ell li semblaria un programa horrible. Com que és un vampir, troba que tot el menjar que no és vermell és fastigós.

pag11.jpg

—Ho heu de fer per parelles —va dir la senyoreta Cirereta—. I heu d’intentar fer el pastís més espectacular que pugueu! El millor pastís guanyarà les entrades per al programa. Teniu tot el cap de setmana per preparar els pastissos, i dilluns al matí els puntuaré.

—Iuhuuu! —va tornar a exclamar la Zoe—. Que emocionant! Isadora, el farem juntes, oi?

—I tant que sí! —vaig dir contentíssima.

La Zoe és la meva millor amiga, a part del conillet Pinki. En Pinki era el meu peluix preferit, i la mare, amb la seva vareta, va fer que tingués vida per art de màgia.

pag13.jpg

—Tinc una idea —va dir la Zoe—. Per què no vens dissabte a casa meva? Preparem el pastís i després fem una festa de pijames. Serà molt divertit. Dormirem totes dues a la meva habitació i ens podem explicar històries de fantasmes i fer un ressopó deliciós a mitja nit!

pag13b.jpg

—Ostres, m’encantaria —vaig dir—. No he anat mai a cap festa de pijames!

—Doncs diré a la meva mare que ho demani a la teva —va dir la Zoe—. Oh, serà TAN divertit! Estic impacient!

—Nosaltres també passarem el dissabte junts —va dir l’Oliver darrere nostre—. En Bruno i jo farem el millor pastís del món.

pag14.jpg

—Tindrà forma de dinosaure —va explicar en Bruno—. Amb uns…

—Ssst! —va fer l’Oliver—. No els expliquis el nostre pla.

—Ai, perdó… —va dir en Bruno, que es va posar vermell de cop—. No serà un dinosaure.

—Tranquils —va dir la Zoe—, no patiu, no us robarem pas la idea. En tenim una de molt millor!

—Ah, sí? —vaig preguntar mentre recollíem les coses per tornar cap a casa.

—Bé… —va xiuxiuejar la Zoe—, encara no. PERÒ LA TINDREM!

estrellas.jpg

—La Isadora anirà a dormir a casa d’una amiga —va anunciar la mare mentre esmorzàvem aquell vespre. A casa esmorzem dues vegades, perquè el pare dorm de dia i es lleva a la nit.

—Anirà a dormir a fora? —va preguntar el pare—. Per què?

—Per divertir-se —va contestar la mare—. Es veu que als humans els agrada.

pag17.jpg

—Sí, és veritat —vaig dir jo—. Els meus amics ho fan molt sovint. La Zoe diu que pots estar despert tota la nit i fer un ressopó i tot!

—Ah, sí? —va preguntar el pare, confós—. Caram, això s’assembla molt al que faig jo, doncs. —Va continuar xuclant el suc vermell amb una canya i fent uns xarrups horribles. Quan va acabar es va eixugar els llavis i va dir—: Els humans són uns éssers ben curiosos.

estrellas.jpg

L’endemà em vaig passar mitja tarda preparant la bossa per anar a dormir a fora. Em volia assegurar que no m’oblidava res. Vaig posar-hi el meu pijama estampat de ratpenats, les sabatilles, el coixí i el sac de dormir, que guardava de quan vam anar al càmping.

—Em sembla que ja ho tinc tot —vaig dir al conillet Pinki—. Se t’acut alguna cosa més?

pag19.jpg

pag20.jpg

En Pinki va assenyalar la meva vareta, que era sobre la tauleta de nit. La vaig agafar i la vaig posar a dins de la bossa amb les altres coses.

—Bona pensada! —vaig exclamar—. Anirà la mar de bé per fer-la servir de llanterna.

estrellas.jpg

Quan vaig acabar de fer la bossa estava una mica nerviosa.

—No pateixis —va dir la mare—. Estic convençuda que us ho passareu molt bé.

—Jo també —vaig dir amb un fil de veu.

Mentre pujàvem el caminet d’entrada de casa de la Zoe, de sobte no estava gens segura de voler-hi anar.

—Potser no m’hi hauria de quedar a dormir —vaig dir—. I si només hi vaig una estona i després em vens a buscar?

—Com vulguis —va dir la mare—. Però crec que quan vegis la Zoe canviaràs d’opinió. Què et sembla si proposo al pare que et passi a veure un moment, quan surti a fer el seu vol nocturn? Es pot esperar al jardí de la Zoe, i si a

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos