La Isadora Moon 2 - La Isadora Moon se'n va d'excursió

Harriet Muncaster

Fragmento

IsadoraMoonExcursio-5.xhtml

cap1.jpeg

Isadora Moon. Aquesta soc jo! I el meu millor amic és el conillet Pinki. Era el meu peluix preferit, i la mare li va donar vida amb la seva vareta màgica. La mare pot fer coses d’aquestes perquè és una fada. Ah, i us he dit que el meu pare és un vampir? Per això jo soc meitat fada i meitat vampir!

Els meus segons millors amics són la Zoe i l’Oliver. Anem a la mateixa escola. És una escola normal per a nens humans. M’encanta!

Cada matí, la Zoe i l’Oliver em venen a buscar i anem caminant junts a l’escola. El pare i la mare sempre eviten anar a obrir la porta. Encara se’ls fa una mica estrany això de parlar amb humans.

Tot va començar el primer dia d’escola després de les vacances d’estiu. Jo tenia moltes ganes de veure els meus amics i quan vaig sentir aquell «toc, toc, toc» a la porta, vaig anar corrents a obrir.

—Zoe! —vaig exclamar, i li vaig saltar al damunt per fer-li una abraçada. No vaig saltar a sobre de l’Oliver perquè no li agraden les abraçades.

Vam començar a travessar el jardí mentre en Pinki saltironejava al nostre costat. La Zoe dringava quan caminava perquè s’havia posat moltes joies. Quan sigui gran vol ser actriu i sempre es vesteix de persones diferents.

pag11.jpeg

—Avui soc una reina! —va dir, mentre es cargolava un dels collarets al dit i assenyalava la corona que duia al cap—. La reina Zoe!

—M’agraden aquests braçalets que portes —vaig dir—. D’on els has tret?

—De França! —va respondre la Zoe—. Hi vam anar de vacances. Va ser très fantastique. Vam anar-hi amb ferri.

—Uau, que divertit —va dir l’Oliver. Li encanten els vaixells.

La Zoe va remenar dins la bossa i en va treure un altre braçalet.

—Aquest és per a tu, Isadora —va dir—. Un regal de França.

—Oh! —vaig exclamar, agafant el braçalet—. Gràcies, Zoe! —Em vaig sentir radiant quan me’l vaig posar.

—I això és per a tu, Oliver —va dir la Zoe, mentre li donava un imant en forma de bandera francesa.

—Que guai! —va dir l’Oliver—. Gràcies, Zoe.

Em va agradar molt que la Zoe em portés un record de les vacances, però em vaig sentir una mica malament perquè jo no tenia res per a ella.

—Ja tinc ganes d’arribar a la classe i parlar de l’estiu —va dir l’Oliver—. He portat fotos de les vacances. Vam anar en un hotel de la costa!

—Que divertit —vaig dir, i després vaig canviar de tema. Tot d’una, ja no tenia ganes de parlar de les vacances. Especialment de les meves. Jo també havia anat a la vora del mar, com la Zoe i l’Oliver, però havien passat tot de coses estranyes… la mena de coses que segurament no passaven durant les vacances dels éssers humans.

Quan vam arribar a l’escola, la nostra professora, la senyoreta Cirereta, ja preparava la classe per fer les exposicions.

—Bon dia a tothom! —va dir amb un gran somriure—. Espero que tots hàgiu passat un estiu meravellós. Qui vol ser el primer de sortir a parlar de les seves vacances?

pag15.jpeg

Es van alçar un munt de mans en l’aire, i jo em vaig arronsar per mirar d’amagar-me darrere la taula. No tenia gens de ganes de sortir davant de tots per explicar les meves vacances. Segur que pensarien que no eren normals. Tenia molta vergonya.

—Isadora Moon! —va dir la senyoreta Cirereta—. Què ens pots explicar, tu?

La vaig mirar amb cara de pànic.

pag16.jpeg

—Au, vinga —va dir ella—. Segur que has passat un estiu fantàstic.

Molt a poc a poc, em vaig aixecar i vaig anar al capdavant de la classe. Un mar de cares intrigades em miraven impacients. Vaig agafar aire i vaig notar que la veu em tremolava:

—Bé… —vaig dir, una mica insegura.

estrellas.jpeg

Tot va començar un matí assolellat. Vaig baixar i em vaig trobar la mare agitant la vareta per tota la cuina. Hi havia fet aparèixer una tenda de campanya estampada de flors allà al mig. La meva germana petita, la Flordemel, era a la trona empastifant-se la cara amb una torrada, i el pare estava assegut a la taula amb ella, badallant (acabava de tornar del seu vol nocturn) i bevent-se un suc vermell. El pare només beu suc vermell. Coses de vampirs.

La mare em va fer un somriure quan em va veure entrar.

—Ah, ja ets aquí! —va dir—. Què et sembla això? —Va assenyalar la tenda—. T’agrada aquest estampat? És per a tu. Ens en anem de càmping!

—QUÈ?! —va exclamar el pare.

—Que ens en anem de càmping! —va repetir la mare—. A la costa. He fet una reserva aquest matí.

—Jo… —va dir el pare, molest—, jo no hi vaig, de càmping.

—Au, no siguis ximple! —va dir la mare—. T’encantarà! No hi ha res millor que despertar-se a l’aire lliure amb el sol del matí il·luminant la tenda, cuinar en una foguera i jugar a la platja. És meravellós estar en contacte amb la natura!

El pare no semblava gens convençut.

Vaig donar la volta a la tenda plantada al mig de la cuina, inspeccionant-la bé, i vaig alçar la solapa que feia de porta per mirar a dins.

—Què et sembla? —va preguntar de nou la mare.

pag20.jpeg

—No m’acaba d’agradar el color —vaig dir—. És una mica massa rosa, i hi ha

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos