La Isadora Moon 6 - La Isadora Moon al castell encantat

Harriet Muncaster

Fragmento

IsadoraMoonCastell-5.xhtml

cap1.jpeg

Isadora Moon. Aquesta soc jo! I aquest és el conillet Pinki. M’acompanya a tot arreu, fins i tot a les excursions de l’escola! Com que jo només havia anat a una excursió de l’escola —a veure ballet—, em vaig emocionar molt quan la professora, la senyoreta Cirereta, va anunciar que faríem una sortida al cap d’una setmana!

pag9.jpeg

—Oh, perfecte —va dir la mare, quan vaig portar el paper de l’excursió a casa—. Un museu en un castell històric! Que interessant. Vols que el pare i jo ens tornem a presentar com a voluntaris?

—Mmm… —vaig fer, sense veure-ho clar.

pag10.jpeg

El pare i la mare van venir de voluntaris a l’última excursió de l’escola, i va anar bé (en general). Però sempre dubto una mica quan s’ofereixen a ajudar, perquè resulta que la mare és una fada i el pare és un vampir (i això em converteix en una fada vampir). No són exactament com els altres pares, i a vegades em fa una mica de vergonya.

—Com vulgueu —vaig dir—. Si en teniu ganes, sí. Però la senyoreta Cirereta ens ha dit que aquesta vegada només necessiten un voluntari. Per tant, només podria venir un de vosaltres.

—Què hi farem —va dir la mare, una mica decebuda—. Quina llàstima. Doncs potser val més que hi vagi el pare. Ja saps com li agraden els castells antics!

pag12.jpeg

—I tant! —va dir el pare, que bressolava la meva germaneta Flordemel—. M’encantaria anar-hi!

Va treure un bolígraf de sota la capa i va signar l’autorització en un tancar i obrir d’ulls.

pag12b.jpeg

—Espero que em facin posar una d’aquelles armilles tan llampants i modernes, com l’altra vegada —va dir—. Em quedava d’allò més bé.

—Sí —va dir la mare—. Estaves molt guapo. Eren precioses i molt brillants, oi? Em sembla que d’això se’n diu «fluorescent».

—Fluorescent! —va exclamar el pare—. M’encanta aquesta paraula! —Em va tornar el paper—. Ja tinc ganes d’anar-hi! —va afegir—. M’agraden molt els castells antics. Creieu que deu estar encantat? Ai, tant de bo!

—No ho sé —vaig respondre—. Ho hauré de preguntar a la senyoreta Cirereta.

estrellas.jpeg

pag14.jpeg

—Encantat?! —va exclamar la senyoreta Cirereta, molt sorpresa, quan li vaig fer la pregunta l’endemà a l’escola—. És clar que no està encantat! No tinguis por d’això!

—No en tinc gens —vaig contestar—. És que…

—Encantat? —em va preguntar la meva amiga Zoe des de darrere—. Has dit que el castell està encantat, Isadora?

pag14b.jpeg

—No, jo només…

—Està encantat! —va cridar la Zoe, en veu alta, i es va posar la mà a la boca, molt impressionada—. Ostres!

—Ai, aiii! —va xisclar la Samantha, amb els ulls molt oberts—. A mi em fan por els fantasmes!

—A tothom li fan por els fantasmes! —va exclamar en Bruno.

—El castell està encantat! —va cridar en Jasper.

pag15.jpeg

Al cap d’un moment, la classe estava ben esverada. La Samantha s’havia quedat blanca com un glop de llet.

—A veure, una mica de calma, vinga —va dir la senyoreta Cirereta—. El castell NO està encantat.

—I si ho està? —va preguntar la Samantha.

—NO ho està —va sospirar la senyoreta Cirereta, posant els ulls en blanc.

Però ningú no l’escoltava. La idea que el castell estava encantat ja era una realitat en la imaginació de tots els alumnes.

pag16.jpeg

—Estic segura que hi ha un fantasma que es passeja pels passadissos del castell, gemegant i udolant —va dir la Zoe.

—Jo estic segura que és de color vermell, amb els ulls verds i unes dents molt afilades —va dir la Sashi, amb una esgarrifança.

—Doncs jo estic segur que es menja nens per esmorzar —va dir en Bruno.

—Ai, mareta meva! —va exclamar la Samantha, tremolant.

estrellas.jpeg

—A veure, pare —vaig dir, la nit abans de l’excursió—. Ja sé que ets un vampir, però demà has de vigilar de no quedar-te adormit. Hem de ser a l’escola a les nou en punt per agafar l’autocar.

pag18.jpeg

—Un autocar! —va dir el pare—. Quina emoció! No hi he pujat mai! I no pateixis, Isadora, que estaré a punt. He pensat que em posaré cinc despertadors superestridents. Així tindré més o menys dues hores i mitja per arreglar-me els cabells. Potser no és gaire, però ja m’espavilaré.

—Perfecte! —vaig exclamar, molt contenta—. Gràcies, pare.

—Ai, senyor —va dir la mare—. Cinc despertadors! Ja veig que m’hauré de fabricar uns taps especials per a les orelles aquesta nit.

—No pateixis, mare —vaig dir—. Pots venir a dormir a la meva habitació. Podem muntar un llit plegable, i fins i tot podríem rostir núvols de sucre, com quan vam anar al càmping!

La mare es va posar a riure.

—Ets molt amable, Isadora —va dir—. Però no cal. A vegades també és bonic estar despert a trenc d’alba. La natura és preciosa a primera hora.

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos