El somni d'en Tony (Campió! 1)

Antoine Griezmann

Fragmento

cap

ELS PERSONATGES

Tony Grizi: aquest noiet escanyolit de nou anys, fill del segon entrenador, es transforma en una bala quan li arriba una pilota als peus. I això no li agradarà a tothom...

Maud Grizi: amb només dotze anys, la germana d’en Tony somia ser periodista; passa el dia gravant, entrevistant gent o comentant tot el que veu... i tot el que té una relació amb el futbol.

Julian D’Amata, The Wall: aquest nou porter, brillant i arrogant alhora, no trigarà gaire a convertir-se en un jugador indispensable de l’equip, i en company inseparable d’en Tony... Tot i que això signifiqui suportar els retrets del Grizzli!

Michael Ribaud, Speedy: com a golejador estrella de l’equip sub-13 de la Unió de Futbol de Mâcon (UFM), no veu amb bons ulls l’arribada d’en Tony, a qui han fitxat per substituir-lo després de la lesió que el manté allunyat del terreny de joc...

Paulo i David Ramirez, The Twins: aquests bessons sempre estan a punt per fer-te una broma; quan un enemic s’encreua en el seu camí, s’encoratgen i es poden convertir en el seu pitjor enemic! Són molt amics d’en Michael.

Djibril Makouba, Calamity Djib’: quan li arriba la pilota als peus, és un autèntic desastre (per això té aquest sobrenom). Tot i així, el seu bon humor el converteix en un dels pilars del vestidor.

Roméo Chapon, The Brain: en Roméo, estratega de l’equip, se sap de memòria totes les estadístiques i alineacions. Es desviu per l’equip.

Stan Muizon: és el millor amic de l’escola d’en Tony. Però té un únic defecte: no és fan de Zidane i prefereix... Napoleó. A en Tony li fa molta gràcia quan el seu amic rememora els partits de futbol com si fossin antigues batalles.

Jean-Baptiste Texeira, JB: davanter de l’Sporting, l’altre equip de Mâcon, que també viu al barri de Gautriats, i que sembla que visqui a l’estadi municipal amb en Tony i la Maud: els nois hi reviuen els partits més mítics, quan no juguen a ser les Tortugues Ninja.

Phil Pelves: és el carismàtic entrenador dels xavals de l’equip sub-13 de la UFM; els seus futurs cam pions l’adoren. Té un objectiu clar: guanyar la lliga i destrossar l’AJ Auxerre, entrenat per en Jean Roye, el seu pitjor enemic.

Alain Grizi: és el pare d’en Tony, segon entrenador d’en Phil, creu en les virtuts d’entrenar-se bé i és molt exigent, fins i tot més amb el seu fill. Li diuen «Grizzli» perquè l’amplada de les seves espatlles i la mirada severa que té recorden l’os bru americà. També és un bon pedagog per a l’equip de nois sub-13.

Thierry Campan: és rondinaire, però té un gran cor; s’encarrega de la preparació física de tots els equips del club al començament de la temporada.

Isa Grizi: la mare d’en Tony, filla d’un antic jugador professional portuguès, és dolça i discreta. Però sap convertir-se en una tigressa quan es tracta de defensar els seus fills (tot i que això signifiqui enfrontar-se al seu estimat Grizzli).

Jean Roye: és l’entrenador i director tècnic de l’AJ Auxerre, el gran rival de la UFM. Ell i en Phil són enemics reconeguts des de fa vint anys: primer van ser adversaris com a jugadors i ara entrenen dos clubs rivals.

cap-1

capitulo-1.tif

BOTA SECRETA

p-13.tif

Agost de l’any 2000. Un vent abrasador bufava entre els plataners. «Genial. Només em faltava això!» Com cada dia, en Thierry Campan havia estacionat el cotxe familiar al pàrquing del club. Però aquell dimecres feia cara d’estar molt emprenyat. Repenjat al portaequipatges, ple fins dalt de cons apilats i de pilotes de tots els colors, buscava entre renecs les claus que li acabaven de caure quan intentava respondre al telèfon.

Sens dubte, aquell dia no pintava gaire bé. Tota l’emoció que el preparador físic de la Unió de Futbol de Mâcon havia sentit uns instants abans pensant que podria presenciar l’entrenament de la seva «bota secreta», el seu futur porter, en Julian D’Amata (recuperat miraculosament després de la fusió dels dos clubs locals), tota aquella alegria infantil, s’havia esfumat. L’entrenador li havia deixat un missatge alarmant: en Michael, el màxim golejador de l’equip, s’havia fet mal a l’esquena el vespre anterior en un accident d’esquí aquàtic mentre estava de vacances a Biarritz. Resultat? Dos mesos sense tocar pilota!

Un horitzó ben negre. Amb l’arribada a l’equip del millor porter de la regió no n’hi hauria prou: si no es refeia de pressa trobant un davanter digne de l’equip, la UFM corria el risc de no estar a l’altura de l’AJ Auxerre, l’etern rival.

—Hola? —va remugar en Thierry davant del portaequipatges obert, amb el telèfon a l’orella (havia trobat les claus i havia tornat la trucada a l’entrenador)—. Què? És clar que és un desastre! —Hi va haver un silenci—. Això, li pots dir que ha triat el millor moment! Dues setmanes abans de l’inici de la temporada, un mes abans del derbi. No, no, és perfecte, realment! Tret que organitzem una jornada per fitxar algú en l’últim moment i que resem perquè el nou Ronaldo s’hi presenti, no veig pas com ens en sortirem...

Entre tantes queixes, en Thierry no va reconèixer el noiet que xutava sense parar contra la paret. A contrallum, només es distingien el blanc de la pilota, el ros dels cabells llargs del futbolista i el negre de les botes, amb uns tacs que brillaven furtivament sota els rajos de sol. Però, amb tan sols nou anys, en Tony Grizi havia identificat el so del motor. Se’l sabia de memòria: era el del cotxe d’en Thierry Campan, el preparador físic de la UFM, equip del qual somiava formar part i del qual el seu pare era el segon entrenador.

L’home havia parlat prou fort perquè en Tony no es perdés cap detall de la discussió.

«Cal substituir un davanter? —es va preguntar—. Uala! És la meva oportunitat!» Amb aquella pujada d’adrenalina, va xutar amb tal efecte que la pilota va sortir disparada com la bala d’un canó i va picar directament contra l’esquena de l’entrenador...

—Ei, però què coi...?! —va cridar en Thierry, enfadat, i va penjar precipitadament—. Qui és l’animal que...

Posant-se una de les mans al front per protegir-se del sol, va observar el pàrquing, fins que una petita silueta va sortir tímida de l’ombra.

—Ho sento, senyor... Soc jo, en Tony! En Tony Grizi, el fill de l’Alain...

Aquell noi rosset que se li acostava decidit devia tenir, segons els càlculs d’en Thierry, com a mínim nou anys, però, en realitat, semblava que en tingués un parell menys. Tot i

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos