La caseta sota terra 1 - Collita d'amics

Catalina Gónzalez Vilar

Fragmento

cap-1

imagen

La Tina va veure com queia el primer floc de neu, blanc i flonjo com la seva cua. Llavors va saber que allò era el començament del que ella i els seus germans, en Jep i la Lena, feia tant que esperaven.

De tota manera, no va dir res i es va quedar allà quieta vora la finestra. Era molt d’hora i a cals Esbarzer tothom dormia. Els pots de romaní, camamilla, espígol i farigola deixaven anar una dolça flaire des de dalt dels prestatges, i a la llar de foc encara hi quedava el caliu que escalfava l’estança. Es va adonar que li agradava aquella sensació de ser allà tota sola amb l’Orelletes, contemplant com la vall s’anava transformant.

La tranquil·litat, però, no va durar gaire.

—Cristina Esbarzer! Es pot saber per què t’has llevat tan d’hora?

La Tina es va girar i va veure la mare palplantada a la porta, mirant-la amb cara de no entendre-hi res. Ella, en canvi, somreia àmpliament. Sabia que el que li havia d’explicar era massa extraordinari perquè la mare s’enfadés.

—Mira com neva, mama.

Els ulls de la Mirna van espurnejar i se’n va anar de seguida cap on era la seva filla a mirar per la finestra. La semblança entre totes dues es va fer més evident en aquell moment: el mateix pèl d’un color canyella suau, si bé el de la Tina era més clapejat.

—Neva! —va xiuxiuejar la Mirna emocionada—. També nevava quan vam arribar a la vall, ara fa gairebé un any.

Es va mirar la filla amb tendresa, i la Tina, expectant, es va ben asseure al banc per rememorar aquella història amb la mare. L’havien recordada mil vegades amb la resta de la família, però seria fantàstic parlar d’aquells dies elles dues soles mentre els altres dormien.

imagen

—Neva!

El crit d’entusiasme d’en Jep, acompanyat del brogit de les seves àgils potes baixant per l’escala, va malmetre les esperances de la Tina, però per contra va omplir la cuina d’animació i d’energia.

—Per què no m’heu despertat? —va dir el seu germà, esmunyint-se entremig d’elles dues—. Fa molt que neva? Quins flocs més grossos! Oi que són grossos, mama? Quanta estona nevarà? Quedarà tot blanc?

En Jep deixava anar les preguntes l’una darrere l’altra, amb el nassarró enganxat al vidre congelat. A fora, una fina capa de neu es començava a acumular damunt les branques de la gran alzina on tenien casa seva. Més enllà, la vall, tota empolsinada, esdevenia un lloc misteriós.

La mirada d’en Jep es va aturar a la Soca del Freixe Vell, i va redreçar les orelles.

—He d’anar a buscar l’Àlex! Potser encara no ho sap, que neva!

Va estar a punt de baixar d’un bot del banc i de sortir corrents, però la mare el va aturar amb fermesa.

imagen

—Jep, encara és massa d’hora per anar a fer visites.

Com si li volgués portar la contra, just en aquell moment va sonar la campaneta de la porta.

—Caram! —va exclamar la Mirna—. Qui deu ser tan d’hora?

—Ja obro jo! —va dir una veu greu i endormiscada que baixava dels dormitoris escala amunt.

El senyor Esbarzer va passar per davant de la porta de la cuina amb el seu batí blau i els ulls encara mig tancats. Tots sabien com li agradava dormir, però amb aquell xivarri li havia estat del tot impossible continuar al llit.

La Tina i en Jep van parar l’orella per esbrinar qui devia ser.

—Lena? —van sentir que deia el pare al pis de sota—. D’on vens?

La Tina i en Jep es van mirar bocabadats. Pel que sabien, la seva germana Lena encara dormia sota les mantes de l’habitació. Però ni l’un ni l’altre no ho havia comprovat abans de baixar. Se’n van anar de la cuina a correcuita, seguits per la mare, per saber què passava.

Van trobar el pare i la Lena a l’entrada, encara amb la porta oberta. La seva germana tenia el pèl completament moll i mig esbufegava de l’exercici de bon matí. Mentre entrava, ensenyava al pare el floc de neu que acabava d’agafar.

—Sabies que els flocs de neu estan formats per estrelles de gel? I que cada estrella té una forma diferent?

El senyor Esbarzer, encara mig adormit, va fer que no amb el cap i es va ajupir per comprovar-ho, però on abans hi havia el floc ara només hi quedaven quatre gotetes d’aigua.

—A dins de casa hi fa massa escalfor! —va gemegar la Lena, i es va disposar a girar cua per tornar a sortir.

imagen

—Tu d’aquí no et bellugues, senyoreta! —va objectar el pare, i agafant-la de la caputxa la va fer entrar mentre tancava suaument la porta—. Em sembla que ja n’has tingut prou, de neu, per ara.

—Ja hi haurà temps per veure els flocs i tot el que vulgueu —va dir la mare, empenyent-los tots amb delicadesa cap a l’escala—. De moment, el que ha de fer aquesta família és un bon esmorzar.

Se’ls va mirar, pensativa, mentre pujaven. La Tina, la més remenuda de tots tres, tot i que a l’hora de néixer havia estat la que feia més embalum; en Jep, procurant de pujar els graons de dos en dos, i la Lena, encara ben xopa de l’excursió sota la neu. Els tres bessons creixien ràpid, però encara els quedaven moltes coses per aprendre.

Mentre la Mirna buscava una tovallola per eixugar la Lena, el senyor Esbarzer va posar la tetera al foc i va començar a fer l’esmorzar. Estava d’un humor excel·lent i obria i tancava els armaris amb rapidesa i fent molt de soroll. Va treure la mel, la mantega i el que quedava del pastís de llavoretes de rosella. En Jep i la Tina van parar taula posant-hi les tasses, els plats, els coberts i els tovallons i es van asseure al banc sota la finestra. Des d’allà es miraven el pare, que buscava un dels seus pots de melmelada casolana.

imagen

—La mama i jo recordàvem quan vam ar

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos