Súper Clea! 1 - Súper Clea i l'anell màgic

Jordi Labanda
Ana García-Siñeriz

Fragmento

cap-1

Hi ha res pitjor que anar a l’escola quan arriba el mes de setembre? Sí, anar a una escola NOVA. I encara PITJOR, ser el NOU. O la nova. És a dir, jo mateixa.

—Us presento la CLEA —va dir la professora—. Estic segura que d’aquí ben poc sereu tots molt bons amiguets i amiguetes, hi, hi, hi.

Glubs!

Vaig desitjar que se m’empassés la terra en aquell precís instant. Ser LA NOVA és gairebé la pitjor cosa que et pot passar, però que et presentin així pot posar fi a la teva vida social per sempre…

Vaig notar trenta parells d’ulls que em BUSCAveN. Trenta alumnes als quals no coneixia de res i que, en aquell moment, no tenia cap ànsia de conèixer. Algú me’n podria culpar?

El perquè de tot plegat era que, per molt que estimi els pares i tota la pesca, aquests mateixos pares m’acabaven de deixar en una casa desconeguda, per viure-hi amb gent que no coneixia de res i anar a una escola nova, rodejada de desconeguts. PER QUÈ?

—Bé! —va continuar la professora, interrompent-me els pensaments—. La CLEA s’asseurà... amb la LILY! Com que viviu juntes, segur que estareu MOLT contentes de compartir pupitre...

La LILY era justament la darrera persona amb qui volia seure. Perquè ja vivíem juntes. I, a sobre, a casa SEVA. Un pis ENOOOOOORME en el qual, amb una mica de sort, podríem passar dies sencers sense haver-nos de trobar. Només feia una setmana que hi era i Ja em semblava una eternitat.

La professora va continuar amb les presentacions.

—Estic convençuda que la CLEA farà una GRAN aportació a la classe. Ha viscut en països exòtics, entre animals salvatges, i per això no ha anat MAI a escola. Però segur que té mil i una històries interessants per explicar. QUE divertit! EXPLICA, EXPLICA!

Ara sí que els trenta parells d’ulls em van examinar sense embuts. Quina PERSONA TAN ESTRANYOTA devia semblar! La noia nova, acabada d’arribar de la JUNGLA. Això no s’havia vist MAI! Vaig notar que em posava vermella, però, de tota manera, vaig començar a parlar:

—És cert, no anava a l’escola, però els pares m’ensenyaven cada dia les lliçons.

—Molt interessant, molt interessant —va aprovar la professora—. Haurem de veure com vas... Per a dilluns heu de preparar un treball sobre el SISTEMA SOLAR!

Això em sortiria FATAL, segur...

 

—En biologia sí que vaig FENOMENAL —vaig dir—. Ho sé tot sobre els animals: la meva millor amiga es diu RITA i és peluda, suau… i poc xerraire…

Tota la classe es va començar a recargolar de riure. La professora em va fer un gest simpàtic de retret.

—Peluda i poc xerraire? No és una manera gaire amable de descriure la teva millor amiga, estimada...

—Però és un cadell de lleó! —vaig protestar.

TOTS VAN TORNAR A RIURE.

—És una LLEONA petita! —vaig insistir—. I és clar que és peluda, com ha de ser una lleona. NO deveu voler que la depili, oi? La LILY també té una cabellera molt llarga... —vaig dir.

Ui! Em sembla que aquest darrer comentari va caure FATAL a la LILY. Aleshores, una de les noies que reien més fort, al fons de la classe, es va dedicar a imitar el rugit d’un lleó. Per riure’s de mi, és clar.

—OLÍMPIA Mandrinoski! —va cridar la professora—. Deixa de fer el... lleó.

Però l’OLÍMPIA continuava rugint i recargolant-se de riure. I la resta de la classe, IGUAL. Aparentment, tot els feia moltíssima gràcia, perquè no paraven de riure. Es reien de mi?

Mentre, semblava que la professora estigués a punt de posar-se a plorar! Que potser ningú no li feia cas?

Em va fer un gest perquè segués, de manera que vaig avançar fins al pupitre que havia de compartir amb la LILY..., molt menys peluda que la Rita i també molt me

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Afegit a la llista de destijos